El Palau de les Arts de València es llança a la conquesta del públic jove amb la posada en escena de 'Les mamelles de Tirésias', una comèdia surrealista sobre una temàtica tan actual com la diversitat sexual i l'apoderament femení basada en "una trama absurda, però molt intel·ligent" i amb un muntatge "molt dinàmic i molt fresc" amb aires de music hall.
Així ho ha assenyalat aquest dimecres el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, en la presentació d'aquesta òpera bufa del compositor Francis Poulenc, estrenada en 1947 a París, que està basada en la comèdia surrealista homònima de Guillaume Apollinaire, en la versió per a dos pianos de Benjamin Britten i que podrà veure's des del pròxim 16 de novembre i fins al dia 24. En la roda de premsa també han estat presents el director musical, Roger Vignoles, i el director d'escena, Ted Huffman.
Iglesias Noriega ha ressaltat que es tracta d'"un espectacle molt adequat" perquè els joves s'acosten a l'òpera tant per la seua temàtica actual, sobre els rols sexuals, com per tindre una música "molt fàcil" a la qual "no cal tindre por" per a ser d'un compositor que va morir en 1963.
Així mateix, ha ressaltat que la duració d'aquesta òpera bufa, una hora, i el preu de les entrades, 35 euros, completen els reclams per a complir amb el seu objectiu de guanyar a nous públics que a més tindran "el superespecial atractiu" de "l'energia" que transmeten els intèrprets del Centre de perfeccionament Plagut Domingo i "veure el que joves com ells poden fer sobre les taules".
Apollinaire s'inventa una localitat anomenada Zanzíbar, que situa a principis del segle XX a la Riviera francesa, en la qual una dona, Thérèse, enfastidida d'un matrimoni fa el que el seu marit li ordena, fantasia amb ser lliure, convertir-se en militar i evitar la maternitat. Per a la seua sorpresa, els seus pits es desprenen del seu cos i bigot i barba apareixen en el seu rostre. Quan arriba el Marit no la reconeix, però ella el trau del seu error i es presenta com Tirésias, emmanillant-lo i intercanviant les seues robes amb les d'ell.
Aqueix és l'inici d'aquesta trama que va pinzellar fa 72 anys una nova visió dels rols sexuals i que va usar Francis Poulenc en 1944 per a posar esperança en un Occident destruït per la Segona Guerra Mundial en una defensa de la diversitat sexual, el transgènere i la reproducció humana a partir d'éssers d'un sol sexe.
"EN CONSTANT MOVIMENT"
El director Ted Huffman ha ressaltat, per part seua, que s'ha basat en el music hall per a donar rapidesa a la posada en escena amb un muntatge en el qual els 12 intèrprets mai baixen de l'escenari i estan "en constant moviment" des del principi fins al final d'aquesta òpera amb la qual Poulenc va voler divertir-se amb una crítica a la societat que li agradava la música popular dels anys 40 amb aires de jazz.El director musical, Roger Vignoles, ha agregat que ara resulta "increïble" que quan Apollinaire va escriure aquesta comèdia es veia el canvi de sexe com una cosa surrealista" i que, tants anys després, és un tema que continua estant de plena actualitat.
Vignoles ha ressaltat que la partitura només per a orquestra de l'original no tenia "tanta força" com la versió a dos pianos de Britten, que permet a més als intèrprets "treballar més les veus" i confereix un resultat "més complex però agradable".
Així mateix, ha cridat l'atenció sobre l'encert d'aquest muntatge que permet als joves interpretes desenvolupar-se en haver de cuidar "tots els xicotets detalls" de la seua actuació per a transmetre al públic encara quan no són els protagonistes.
El Centre Plácido Domingo aborda la primera òpera de Poulenc que es programa en Les Arts en el marc d'aquesta producció promoguda per diverses institucions musicals, entre elles el Festival d'Aix-en-Provence, que a través de l'organització ENOA donen suport a la creació i la integració de joves artistes en el món professional. Les Arts formarà part d'aquesta xarxa en 2020.