El II Feminario de València ha explicat aquest matí amb una taula redona per a analitzar l'ecofeminisme en l'actualitat. La xarrada ha comptat amb la moderació d'Isabel Lozano, Regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives de l'Ajuntament de València i amb dues convidades d'excepció. En primer lloc, Alicia Puleo, Professora de Filosofia Moral i Política en la Universitat de Valladolid i en segon lloc, Cristina Narbona, Membre de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Sostenible i ExMinistra de Medi ambient.
Isabel Lozano ha agraït la invitació a aquesta segona edició i també especialment a Isabel García com a Diputada d'Igualtat de Diputació de València. Després de l'última notícia de Trump sobre l'eixida de l'acord de París, ha posat l'accent del moment clau que té l'ecofeminisme per a fer front a aquest "trompellot, egòlatra i masclista" que està al capdavant d'un dels països que més contamina.
Alicia Puleo ha analitzat en profunditat les diferències del feminisme ecològic i l'ecofeminisme:
S'ha dit que el nostre temps és l'antropocé i que per a alguns hauria començat a la fi del segle XIX. De tal manera que l'acció sobre el mitjà és molt significativa i ara estem veient les competències. A voltes els mitjans de comunicació no ens deixen veure tota la magnitud de la crisi ecològica en la qual ja estem immersos. És alguna cosa que anaven anunciant els ecologistes. Alguns parlen ja d'un col·lapse i davant aquesta qüestió el femininisme haurà de posicionar-se perquè jo crec que sempre ha sigut un pensament que ha sigut curiós i s'ha obert a teories i fenòmens nous.Aquest temps és temps de crisi ecològica i pensar-la amb la seua relació amb l'impacte que té amb les dones. L'ecofeminisme és la trobada entre el feminisme i l'ecologia. Vaig a distingir entre feminisme ambiental i ecofeminisme. El primer seria simplement una actitud raonable de prendre en consideració la crisi ecològica que implica la contaminació creixent, és el canvi climàtic, és la desertització, els fenòmens meteorològics extrems.
L'ecofeminisme és més que açò. És un pensament i una praxi orientada a redefinir-nos com a espècie d'una manera més humil i d'entendre que som una xarxa de la vida. Eixos aspectes són els que caldrà incloure com a valors fonamentals del nostre segle XXI. Per açò dic que feminisme ambiental i ecofeminisme no és idèntic. El segon està demanant ja una transformació de la nostra visió del món.
És una crítica profunda a l'antropocé. Ara quan naix l'ecofeminisme naix pels anys 70. Li dóna el nom a la convergència de dues preocupacions d'eixe moment: una és la preocupació ecologista entorn de la demografia i d'altra banda, la lluita feminista pel dret de les dones al fet que es reconeguera la capacitat sobre el seu cos, anticonceptius, etc.
Si a les dones se'ns haguera permés regular els embarassos i administrar, l'obligació de parir, la situació seriosa diferent. El patriarcat ens ha obligat a parir. Si açò no haguera ocorregut, no haguérem arribat a aquesta situació.
Considere que un ecofeminisme critique ha de començar a posicionar-se per la qüestió pels drets sexuals i reproductius de les dones. Quin serà el principi? El principi de la qualitat de la vida i no el de la santedat de la vida.
La utilització sistemàtica d'herbicides, toxines, utilitzades amb la finalitat d'accelerar la producció, accelerar el guany, eixe entorn tan tòxic desgraciadament ens afecta més a les dones per raons biològiques. L'increment del càncer de mama i altres problemes ginecològics es deuen al fet que eixos tòxics mediambientals tenen una estructura similar a l'estrogen. Ens arriben tant com amb consumidores com a treballadores.
De la mateixa manera, l'animalisme té un 90% de participació femenina i açò ho veig en l'alumnat i veig un canvi. El feminisme ha de ser receptiu als canvis de la consciència ciutadana.
Per la seua banda, l'Ex Ministra Cristina Narbona ha analitzat el paper essencial de l'ecofeminisme en la nostra societat. També ha comentat el projecte amb el component ecologista que ha aportat dins de l'equip de l'actual secretari general Pedro Sánchez:
Vull felicitar a totes les persones que fan aquesta nova edició i veig que és una iniciativa que es va consolidant en el temps. Se celebra en un escenari d'un temps nou a València i entenc que un temps nou a Espanya amb perspectives de canvis substancials en el futur. Requereix la convergència entre els quals esteu en el pensament amb els quals tenim responsabilitats en el públic.Sens dubte, una taula redona que ha comptat amb una important participació i que ha assegut les bases de l'ecofeminisme per a fer front als problemes imminents del nostre planeta.En matèria de canvi climàtic, el dany que s'ha causat impediria que els ecosistemes revertiren a una situació anterior. Hem de combatre aquests desafiaments sabent que hem de generar mecanismes per a adaptar-nos a un món que ja és diferent.
Ja hi ha noves patologies. Jo en concret em vaig sotmetre de manera voluntària a una anàlisi de la meua sang per a veure fins a quin punt es trobaven contaminants relacionats amb pesticides en la meua sang i he de dir que els resultats van ser tremendament negatius i els propis metges que em van examinar, em van dir "veient la teua analítica em resulta interessant que no hages desenvolupat cap patologia".
Tots els anys moren més de 12 milions de persones a causa de la contaminació. A Xina, més d'1 milió moren solament per la contaminació de l'aire. En la lluita contra la desigualtat, em considere socialista i ecologista. L'impacte d'eixe model econòmic sobre els col·lectius humans més vulnerables.
Els qui més pateixen el canvi climàtic, són milions i milions d'éssers humans que viuen en els països més pobres i per descomptat dins d'eixa població, les dones i els xiquets perquè en els seus organismes incideix la contaminació d'una forma més forta.
Si lluitem, la sostenibilitat ha de formar part dels nostres senyals d'identitat. Per açò, em sent satisfeta del projecte que he treballat i acompanyat amb Pedro Sánchez perquè apareixen que els valors de la democràcia han de seguir sent: la igualtat, la llibertat i la solidaritat però amb el component ecològic de garantia. Eixe component s'integre en els valors dels socialistes.
En un altre ordre de coses, la igualtat de gènere dista molt d'haver-se complit. Avui dia existeixen en la nostra societat, fins i tot en l'espanyola, desigualtats en el reconeixement dels drets de les dones, a triar en els drets reproductius i sexuals i hem de seguir combatent per la igualtat. Al meu em sembla que si no ho considerem com alguna cosa inacabada, estem equipats. La desigualtat de gènere segueix viu com la desigualtat salarial, la conciliació, etc.