És evident que baix les ciutats que hui en dia coneguem s'amaguen innumerables històries, vestigis de tot allò que constituïa el món dels nostres avantpassats, i que moltes d'elles mai es podran arribar a conéixer. L'antiga Edeta va albergar diferents civilitzacions i cultures al llarg del temps, i les seues empremtes van anar soterrant-se inevitablement mentre la seua societat i context es modernitzaven.
No obstant això, sempre hi ha sorpreses, troballes de monuments, d'objectes, que pareixen haver estat esperant amb tota la paciència del món eixe precís moment per ser trobats. Aquest és el cas d'un dels millors mosaics trobats de la Hispània romana: els "Dotze treballs d'Hèrcules".
Un descobriment inesperat
Corria l'any 1917 quan Porcar, un veí de Llíria, començava a reformar el seu xalet, en l'Avinguda dels Furs, sense tindre una mínima idea que gràcies a aquestes obres es convertiria en l'edifici emblemàtic conegut com a Ca Porcar. Mentre estaven treballant en l'edifici, "els obrers van veure que ixien les tessel·les, automàticament van cridar a l'amo i l'amo, ja pensant-se un poc que podia ser algo important d'època romana, va començar a fer una excavació", relata Vicent Escrivà, arqueòleg i director del Museu Arqueològic de Llíria. "Al cap de molt poc de temps, va aparéixer un extraordinari mosaic que, efectivament, era un dels primers que es coneixia de tota la Hispània romana".
La mateixa Llei de Patrimoni, vigent en 1917, que havia permés a Porcar fer l'excavació, també el convertia en propietari de tot allò que es trobara. Per aquesta raó, encara que molta gent volgué comprar-lo, el mosaic va romandre a Llíria fins 1941, quan va ser el Museu Arqueològic Nacional, en Madrid, qui el va poder adquirir i on es troba des d'aleshores.
El mosaic: una obra d'art
El mosaic data, aproximadament, del primer terç del segle III. Mesura 5,50 metres de llargària per 4,50 metres d'amplària. Està format per tessel·les, d'entre 1,30 cm i 0,70 cm, que representen, a la part superior, una mena de tauler de formes geomètriques i colors contraposats i, a la part inferior, els dotze treballs d'Hèrcules; tot açò envoltat per un marc decorat amb motius de la naturalesa.
Les dotze escenes corresponents als treballs d'Hèrcules estan disposades al voltant d'una imatge central, visiblement destacada, que representa el mite d'Hèrcules i Ònfale. Les dotze representacions dels treballs no responen a l'ordre cronòlogic tradicional ni a qualsevol altre que s'haja trobat a la resta de representacions d'aquest tipus. Per a A. Balil, estudiós de l'obra, aquest ordre no respón a ningun criteri sinó que és anàrquic, i contempla la possibilitat que l'autor d'aquest mosaic s'haguera inspirat en algunes representacions anteriors, com el sarcòfag de Velletri, la qual cosa explicaria l'alteració de l'ordre.
El mosaic va ser descobert amb la companyia de bona ceràmica i restes d'edificacions que responien a una mena d'habitacions, la qual cosa fa suposar que estava integrat en un edifici important, segurament al paviment de la casa d'un il·lustrat dominus. L'arqueòleg Vicent Escrivà afirma: "És un mosaic que està fet també per una persona culta, coneix tota la mitologia clàssica, possiblement siga també un personatge relacionat en Orient".
Els dotze treballs d'Hèrcules
Conta la llegenda que Hèrcules, fill de Zeus, va matar la seua dona i els seus fills en un atac de bogeria provocat per la deessa Hera. Per aquesta raó, va ser condemnat a realitzar dotze treballs per al seu cosí Euristeo, a qui detestava. Els treballs, representats al mosaic però no en aquest ordre tradicional, van ser els següents: matar al lleó de Nemea, matar a la hidra de Lerna, capturar a la cérvola de Cerinea, capturar al porc senglar d'Erimanto, netejar els estables d'Augies en només un dia, matar als pardals de l'Estínfalo, capturar al bou de Creta, furtar les egües de Diomedes, furtar el cinturó d'Hipòlita, furtar el bestiar de Gerión, furtar les pomes del jardí de les Hespèrides i, finalment, capturar a Cerbero i traure-lo dels inferns.
L'escena representada al mosaic, al mig dels dotze treballs, mostra el mite d'Hèrcules i Ònfale, reina de Lidia, de la qual va ser esclau durant tres anys com a penitència per la mort del seu germà Ífito. Es segueix la tradicional representació d'aquest mite: Hèrcules vestit amb prendes i elements que li donen un caràcter femení, mentre que la reina presenta objectes característics de l'heroi, mostrant aquest canvi de rols.
Commemoració del centenari
L'Ajuntament de Llíria ha batejat aquest any 2017 com l'"any dels 'Dotze treballs d'Hèrcules'" i tenia la intenció de celebrar-ho tornant el mosaic, de forma temporal, a la localitat on es va trobar. Tanmateix, pareix poc probable que puga fer-se realitat aquest desig: les grans dimensions de l'obra obligarien a tallar-la per desmuntar-la i poder traslladar-la.Però no tindre el mosaic físsicament no vol dir que no pogam disfrutar d'ell: el Museu Arqueològic de Llíria convoca una reunió de lliure assistència cada mes d'aquest any dedicada a comentar cadascuna de les escenes del mosaic, que conformen els dotze treballs d'Hèrcules.I, per supost, també podem visitar-lo al Museu Arqueològic Nacional en Madrid, on va estar fa poc l'alcalde de Llíria, Manolo Civera, i afirmava que "desperta una verdadera il·lusió poder estar junt a un tresor, junt a una joia de Llíria que, gràcies al Museu Arqueològic Nacional, es conserva en unes condicions extraordinàries i que permet fer ixe recorregut pels nostres avantpassats, conéixer-nos millor" i, com totes les obres d'art, ens permet veure una època immortalitzada, una història que sempre guardarà ixe misteri que el pas del temps no permet esbrinar, però sí imaginar.
