Una de cada quatre llars valencianes patix carències en l’accés a l’energia. Esta és una de les conclusions de l’estudi impulsat des de l’Ajuntament i elaborat per la Universitat Politècnica de València, i que servirà per a definir les estratègies municipals d’actuació de cara a la prevenció i atenció a les situacions de pobresa energètica. València és la primera ciutat d’Espanya que disposa d’este estudi, i pràcticament la segona d’Europa (únicament Edimburg va fer un diagnòstic semblant l’any passat).
El regidor de Canvi Climàtic i Energies Renovables, Jordi Peris, i la regidora de Benestar Social, Consol Castillo, han presentat este divendres les conclusions d’este treball, que es va encarregar a la Politècnica en el seu moment amb l’objecte de conéixer de forma detallada la situació de l’accés a l’energia a les llars de la ciutat i obtindre un diagnòstic precís i desglossat per districtes urbans.
Tal com ha explicat Jordi Peris, “l’objectiu de l’estudi és establir uns indicadors per a mesurar la problemàtica i construir estratègies per a fer-li front”. Per a això, s’ha realitzat un mesurament de les variables a la ciutat a través de 600 enquestes i 5 indicadors, que han permés elaborar 5 mapes que reflectixen de manera visual la situació en els 19 districtes.
Segons l’indicador d’ingressos en la llar, la pobresa energètica a València és del 23,23 %, és a dir, quasi 1 de cada 4 llars de la ciutat, de les quals el 6,6 % estan en esta situació per culpa exclusivament de les seues despeses d’energia per a la llar. El 15,08 % restant es troba en risc de caure en pobresa energètica si no augmenten els seus ingressos o si estos es mantenen al mateix temps que augmenta la seua despesa energètica.
Segons este índex, ha explicat Jordi Peris, excepte l’Eixample, la resta de districtes té un percentatge de pobresa energètica superior al 15 %: els més afectats són Algirós i Pobles del Nord.
Un altre dels índexs de mesurament és la percepció personal dels veïns i veïnes, segons el qual un 32,68 % de les llars, és a dir, 1 de cada 3, passa “bastant i/o molt” de fred i calor i declara que esta situació afecta el seu dia a dia de forma negativa. Els barris més afectats segons este indicador són Algirós, Poblats del Nord i Poblats de l’Oest.
BATERIA DE PROPOSTES: LA “TRANSICIÓ ENERGÈTICA”
“Davant d’esta situació”, ha continuat el regidor, “hem elaborat una bateria de propostes en consens amb les entitats socials, administracions públiques i acadèmiques, que constituïxen l’estratègia denominada transició energètica”. Esta bateria d’accions es basa sobre 4 àrees: intervenció, formació, enfortiment de xarxes i control. Tal com ha explicat la regidora de Benestar Social, Consol Castillo, moltes de les accions proposades per la Universitat Politècnica ja s’estan duent a terme des dels servicis socials municipals, especialment pel que fa a formació. La iniciativa Transició Energètica impulsa “un model energètic no sols més sostenible”, han explicat els regidors, “sinó també més just, equitatiu, democràtic i en què la pobresa energètica no tinga lloc”.
Entre les mesures proposades, s’assenyala la importància d’elaborar un pla de rehabilitació subvencionada dels edificis amb baix índex de certificació energètica, incentivar l’autoconsum amb energies renovables o assegurar el subministrament en l’estació freda. En el camp de la formació, des de Benestar Social ja s’ha posat en marxa un pla específic sobre pobresa energètica dirigit al personal de les regidories de Benestar Social i Educació.
Des de l’equip de govern s’ha subratllat la necessitat d’involucrar en esta acció, a més de les administracions públiques, a organitzacions socials, tercer sector i també les empreses subministradores d’energia. En este sentit, i a preguntes dels periodistes, la regidora Castillo ha explicat que en el cas del subministrament de l’aigua, Emivasa no procedix a la interrupció del subministrament sense consultar l’Ajuntament que, a més, no ha de fer front al pagament, mentre que en el cas de l’energia elétrica, la firma Iberdrola té una bonificació per a persones que ho sol·liciten del 15 % de la factura, però la resta ho paga l’Ajuntament.
A més del diagnòstic geogràfic, l’estudi delimita també les causes de la pobresa energètica, tant dels factors interns de la llar com dels factors externs vinculats al model energètic, entre els quals l’escassa capacitat de pagament de la ciutadania, la baixa eficiència energètica de l’habitatge i dels electrodomèstics, el denominat analfabetisme energètic, la facilitat de desconnexió energètica, la baixa flexibilitat per a passar a un millor servici energètic i, per descomptat, les situacions de desocupació o baixos sous de les persones.
Tot això té conseqüències directes sobre els afectats, sobre la seua salut física, mental, hàbits d’educació i formació, les seues relacions socials, per la vergonya i estigmatització que comporta en molts casos. “I estem veient que el problema empitjora mentre el model energètic ha demostrat la seua incapacitat per a abordar este problema”, ha denunciat el portaveu municipal Jordi Peris.