La Unió de Llauradors reclama als partits polítics de cara a les eleccions europees del 26 de maig que qualsevol nou acorde comercial o renegociació dels mateixos que la Unió Europea (UE) subscriga amb tercers països tinga "sempre en compte als sectors afectats" i un estudi d'"impacte rigorós" sobre ells.
Aquesta organització i la resta de les quals componen en l'àmbit estatal la Unió d'Unions han enviat una còpia del seu document de propostes a les candidatures que concorren als comicis europeus, segons ha informat en un comunicat.
També considera imprescindible La Unió que es tinguen en compte aspectes com la reciprocitat en els acords comercials amb aquests països per a evitar que les produccions locals "puguen quedar en desavantatge, ser menys competitives i que els productes que entren siguen sotmesos als controls de seguretat i salut pertinents".
"No hi ha competència real, sinó deslleial, si les exigències de partida dels productes importats i els que produïm en els nostres camps no són equiparables", assenyala l'organització.
Sobre la Política Agrària Comuna (PAC), reclama a les forces polítiques que defensen unes ajudes enfocades als agricultors i ramaders professionals, que estabilitzen els mercats en nivells de preus "dignes" i que protegisquen el model agrari i rural europeu enfront de "la competència exterior deslleial".
Insisteix en la importància de defensar en el Parlament Europeu que la futura PAC vaja encaminada a augmentar la renda dels quals treballen en l'agricultura, reservant les ajudes directes "als genuïns professionals d'aquesta activitat".
L'organització proposa que es definisca clarament aquesta figura condicionant-la al fet que les rendes agràries que obtinguen suposen, com a mínim, un 25% del total, exceptuant d'aquesta condició als perceptors de 1.250 euros anuals o menys per a no excloure a determinats sectors socials del món rural.
Planteja, així mateix, que els Estats membres tinguen la capacitat de poder establir un pagament directe complementari per als agricultors i ramaders les rendes dels quals depenguen en més d'un 50% de l'activitat agrària. Proposa que els drets històrics siguen suprimits i substituïts per referències basades en el potencial agroeconòmic.
Considera La Unió que la nova PAC que es perfile a Europa ha de respectar les peculiaritats dels Estats membres i tindre la flexibilitat d'adaptació a cada país, sense deixar de marcar els objectius comuns i pilars sobre els quals sustenta, reduint també la complexitat i càrrega burocràtica.
Igualment, l'organització proposa que s'incorporen i actualitzen en la mateixa els llindars de referència per a considerar que existeix pertorbació de mercat en determinats sectors o productes i es puguen anticipar solucions.
DE DOMINI A PÈRDUES
Entre les seues propostes, La Unió planteja que siga el 8% (actualment no existeix) la quota de mercat de la indústria agroalimentària, de la distribució i del comerç minorista que ha de ser considerada com a posició de domini en un mercat de referència, a partir del qual les pràctiques abusives exercides des d'aquesta posició de domini poden ser perseguides i sancionades.D'aquesta forma, segons l'organització, es podria reduir la bretxa existent entre preu en origen i preu al consumidor "que beneficia clarament a la indústria i la distribució en l'actualitat".
A més, demana que es regule i prohibisca la venda a pèrdues en tota la cadena alimentària, de manera que incorpore totes les despeses directes i indirectes incorregudes i no solament el preu de compra, "contribuint així a evitar l'ús il·lícit de productes agraris com a reclam comercial".
D'altra banda, demana que la UE siga la garant del bon funcionament de les interprofessionals i que aquestes "siguen objectives, representen fidelment al conjunt del sector i no defensen només els interessos d'una part"