Agents de la Policia Nacional han detingut a deu persones com a presumptes autores de la comissió, baix diferents modalitats, de més de 60 estafes a víctimes de 35 països diferents. Els arrestats utilitzaven la figura d'un fals advocat que suposadament representava a milionari africà que sol·licitava col·laboració per a traure una gran quantitat de diners del seu país a canvi d'una compensació econòmica. També incloïen entre les seues activitats il·lícites l'estafa de les conegudes com a "cartes nigerianes" i un altre engany basat en la usurpació d'empreses proveïdores de subministraments.
La recerca va començar a l'agost del 2016 en tenir coneixement de l'existència d'una organització criminal d'àmbit internacional, dedicada a la comissió de delictes d'estafa, falsedat documental i blanqueig de capitals. Durant el transcurs de la mateixa s'ha pogut determinar la presència a Espanya dels seus principals membres, que finalment han sigut detingudes a Vitòria, València, Xirivella i Alfafar. Han sigut registrats sis domicilis i un locutori utilitzat per membres d'este grup criminal. En el seu interior s'han intervingut cinc passaports falsos -quatre britànics i un de camerunés-, targetes i llibretes bancàries obertes amb identitats falses, documentació relacionada amb les seues activitats delictives, rebuts de transferències monetàries i prop de 7.000 euros en efectiu.
Tres tipus diferents d'estafa
Les indagacions inicials van determinar que este grup criminal realitzava estafes en diferents modalitats, tant a persones residents a Espanya com en l'estranger, recolzant-se en l'ocupació de les noves tecnologies i en la falsificació de documents. Per a dur a terme les seues activitats il·lícites realitzaven inicialment labors de captació de víctimes, a les quals posteriorment tractaven d'enganyar de diferents formes.
Una de les estafes més comunes que realitzaven consistia a utilitzar la figura d'un fals advocat, que actuava en representació d'una persona amb un alt nivell adquisitiu, resident a Nigèria o un altre país africà, qui presentava la necessitat de traure una important quantitat de diners a l'estranger. Per a convéncer a les víctimes, el suposat lletrat els oferia un percentatge del total d'efectiu que desitjava transferir el seu representat, a canvi que estes aportaren una quantitat de diners necessària per a escometre una sèrie de tràmits sense els quals seria impossible traure l'efectiu d'Àfrica.
La segona modalitat consistia en l'estafa coneguda com les "cartes nigerianes". Esta estafa s'inicia mitjançant l'enviament massiu de correus electrònics en els quals anuncien als destinataris que han sigut agraciats amb un premi milionari de la loteria, que són beneficiaris d'una herència o qualsevol altre pretext per a cridar la seua atenció. Una vegada "enganxats" sol·liciten les seues dades personals a la víctima -encara que cada vegada és més freqüent que realitzen una labor prèvia de cerca en Internet d'esta informació-, amb la finalitat de posar-se en contacte telefònic, generalment en parla anglesa. Una vegada establida la comunicació insten al perjudicat al pagament d'una quantitat per a fer front a una sèrie de tràmits necessaris perquè els siga lliurat l'import del premi o l'herència amb els quals han sigut afavorits.
La tercera de les variants delictives usades per a enganyar a les víctimes radicava en un engany basat en la usurpació d'empreses proveïdores de subministraments. En este cas oferien a subministraments a preus molt competitius per a captar clients. Una vegada rebuts les comandes, sol·licitaven un primer pagament previ a l'enviament del material que suposadament anaven a rebre, sense arribar mai a rebre els productes.
Obertura de comptes amb documentació falsa
Com a instrument per a rebre les transferències de diners estafades a les víctimes, se servien d'una sèrie de comptes bancaris distribuïts per tota Espanya, que obrien mitjançant l'ús de documents falsos. Una vegada tenien en el seu poder la quantitat estafada, extreien l'efectiu, generalment en caixers automàtics, i ho treien del nostre país ben a través de persones de confiança que viatjaven al continent africà, o per mitjà d'enviaments de xicotetes quantitats utilitzant els serveis de locutoris.Fins al moment s'estima l'existència d'almenys 62 víctimes residents en 35 països diferents, a les quals, en el seu conjunt, s'ha causat un perjudici que ronda el mig milió d'euros. Els investigadors, a més, han sol·licitat a l'autoritat judicial el bloqueig dels comptes dels detinguts.