El fred s'ha assentat a la Comunitat Valenciana. La setmana passada els termòmetres es van desplomar i les temperatures van arribar als 9 graus baix zero. Van ser registrats a Ademús a primeres hores del matí. Xalans i Utiel també van arribar a mínimes, entre els -6ºC i els -7ºC. Davant aquesta situació, encenem la nostra calefacció. Però no en totes les llars poden permetre-s'ho. Pateixen l'anomenada pobresa energètica.
Es calcula que el 11% de la població espanyola no pot mantenir una temperatura adequada en les seues llars, en termes absoluts són més de 5 milions de persones. I els percentatges es disparen fins al 23% en el cas de la província de València. En la ciutat de València també quasi una de cada quatre persones es troben en aquesta situació, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València. Algirós, els Pobles del Nord i de l'Oest pateixen les xifres més acusades.
La pobresa energètica no implica solament fer front a l'ona de fred amb una manta. Al cap i a la fi, la pobresa energètica va més enllà. "Com és una despesa prioritària, sovint han de decidir de què es priven per a poder pagar-la i fins i tot deixen de pagar altres serveis bàsics com l'aigua o el lloguer", explica l'estudi. Canvis en l'alimentació, en les rutines d'estudi, passar menys temps a casa o haver de dutxar-se a casa d'algun familiar. Són algunes de les conseqüències que les víctimes de la pobresa energètica relaten.
Com s'arriba a la pobresa energètica?
Una de les principals causes d'aquest fenomen és, sens dubte, la pobresa estructural i l'endeutament de les famílies. "Cobre el subsidi: 426 euros. Què he de fer?", explica una persona en aquesta situació. "Moltes vegades toca anar a Càritas perquè no arribes a fi de mes. A voltes o menges o pagues la factura", conta altre.Aquest, el preu de l'electricitat, és un altre factor molt influent. I és que ens movem entre els cinc primers països de la Unió Europea amb la llum més cara. A l'inici de l'any vam ser els tercers, després els cinquens i a l'estiu, els primers. El preu màxim es va assolir el passat 23 d'octubre, quan va arribar als 182,54 euros per megavat hora. Les raons? Entre altres es troben el caràcter oligopolístic del mercat energètic i la sequera que pateix el nostre territori, que obliga a substituir l'energia hidràulica per altres més costoses.
A més, l'informe citat anteriorment conclou que quasi dos de cada tres veïns de València "declaren conèixer poc o no conèixer per complet" els conceptes i apartats de la factura. És a dir, són, en termes tècnics, analfabets energètics.
Mesures contra la pobresa energètica
En aquest context les institucions han començat a actuar. El Govern de Mariano Rajoy va posar en marxa a principis d'octubre un bo social elèctric per a suavitzar els repunts en el preu de l'electricitat. Amb un sistema de descomptes que assumiran les mateixes companyies elèctriques i que arribarà fins al 40% del rebut de la llum.
Les Corts Valencianes també van aprovar a principis de 2017 una llei de pobresa energètica que arreplegava ajudes per a garantir "un accés mínim a un subministrament d'energia i aigua que assegure una vida digna". Establia que les subministradores havien de comunicar l'impagament de la factura als serveis socials perquè estudiaren el cas, amb sancions de fins a 600.000 euros si tallaven el subministrament prèviament. Tanmateix, ha quedat en paper mullat, perquè el Govern central va recórrer al Tribunal Constitucional part del seu articulat, i aquest va admetre a tràmit el recurs.
En l'Ajuntament de València també han patit traves a l'hora d'engegar mesures similars. En el nou contracte de llum, va introduir clàusules que obligaven a les elèctriques a avisar als serveis socials abans de tallar la llum, com en la llei aprovada en les Corts. Gas Natural i Endesa van recórrer les clàusules i la justícia els va donar la raó. Ara, l'Ajuntament preveu eliminar eixes clàusules, però introduirà altres elements de sostenibilitat.