Ha sigut una setmana on hem pogut presenciar tot un espectacle lamentable dins d'uns dels partits de referència d'Espanya: el PSOE. Dos bàndols, dos enfrontaments i sens dubte, totes les mirades en la seua ja exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Ahir el Comité va deixar la primera víctima de tots aquests dies: la dimissió de Pedro Sánchez.
No obstant això, el dia d'ahir ens ha de preocupar a tots els demòcrates. Crits, llàgrimes, acusacions de topinada, tot açò és un resum del viscut ahir. Un partit polític ha de ser plural, ha de tenir opinions, contrastos, debat però sempre en el marc d'una democràcia interna. I açò precisament és el que sembla que ahir no va brillar en tot moment.
Vivim un moment històric on el PSOE està fragmentat. L'entrada de noves forces polítiques ha provocat una dura garrotada per al Partit Socialista Obrer Espanyol que no ha sabut tornar a connectar novament amb la seua militància i els seus votants. Si bé és cert que durant estos dos anys de Pedro Sánchez no s'ha produït eixe conegut "sorpasso", el PSOE segueix encadenant mals resultats electorals.
Després de la dimissió de Pedro Sánchez, és moment d'asseure's, és moment d'analitzar la situació del partit. Espanya ja no és un país bipartidista i per tant, el PSOE ha de tornar a trobar la forma de connectar amb el seu electorat. Potser és més important trobar primer el missatge i després cercar el seu líder. Ara mateix, tot apunta molt més a un govern en minoria del Rajoy que unes terceres eleccions. Si el PSOE s'enfrontara de nou a les urnes, podria ser un autèntic suïcidi electoral.
És temps de reflexió, és temps de democràcia i esperem que també siga el moment de tornar a veure un PSOE fort com el que ja vam viure amb l'època de José Luis Rodríguez Zapatero.