La Generalitat mostra en una declaració institucional el seu suport i reconeixement al poble gitano amb motiu de la commemoració del seu Dia Internacional dilluns que ve, 8 d'abril, per la seua "identitat cultural pròpia i singular".
Encara que el text recull avanços importants en les últimes dècades, el Govern valencià considera que "encara queda un llarg camí a recórrer", en el qual veu imprescindible garantir el dret a la igualtat i "ser fermes contra la discriminació i el creixent racisme antigitano".
Per a això, la declaració trasllada el compromís del Consell amb "aquest important conjunt de ciutadanes i ciutadans que, des d'una identitat cultural pròpia i singular, constitueixen una part inseparable de la societat valenciana, almenys des de 1460", la primera data en la qual existeix certesa de la seua arribada a la Comunitat.
"La situació d'exclusió i persecució del poble gitano ha perviscut des de la seua arribada a Espanya, fa més de cinc segles, i no va ser fins a la Constitució de 1978 quan van aconseguir la plena ciutadania legal".
Davant aquesta situació, per al Govern valencià, el Dia Internacional del Poble Gitano suposa una ocasió per a reconéixer i visibilitzar a la comunitat gitana i comprometre's per a caminar cap a la seua plena ciutadania. Se suma a així a la celebració al costat dels conciutadans gitanos i apel·la al conjunt de la societat valenciana al fet que se sume als actes en els municipis.
Amb l'Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano 2018-2023, el Consell "assumeix la seua responsabilitat" i es compromet a reduir la desigualtat que afecta les persones gitanes, especialment en l'àmbit educatiu, "tan important per a la igualtat d'oportunitats de les futures generacions".
També vol posar en valor l'aportació cultural, econòmica i social de la comunitat gitana, la seua contribució al desenvolupament de la societat i l'existència de persones referents que formen part de la història compartida.
En definitiva, la meta és "combatre la imatge social negativa i estereotipada de la comunitat gitana, tan arrelada en la nostra societat", per al que aposta per visibilitzar la pluralitat i diversitat i afavorir la participació activa de gitanos en tots els àmbits i espais. La Generalitat vol "construir una societat digna, justa i basada en la igualtat i comptar amb els milers de persones gitanes valencianes".
32% D'EXECUCIÓ
En el seu primer any, l'Estratègia Valenciana per a la Igualtat i la Inclusió del Poble Gitano 2018-2023 ha aconseguit un grau d'execució del 31,8%, segons l'informe remés al ple del Consell sobre aquest document, que busca la plena i efectiva ciutadania i inclusió en tots els àmbits d'aquest col·lectiu.Es tracta del pla de treball per a "avançar cap a una societat d'igualtat d'oportunitats i lliure de discriminació i prejudicis per a la comunitat gitana, part inseparable de la societat valenciana, amb una identitat cultural pròpia i singular, que ho enriqueix i engrandeix".
El seu objectiu és millorar la vida de la població gitana valenciana per a equiparar-la al conjunt de la ciutadania i avançar per a erradicar l'antigitanisme i construir una societat intercultural a partir de la diversitat.
En concret, el document recull que hi ha un total de 72 accions ja realitzades en l'estratègia i 154 pendents, la qual cosa suposa un grau d'execució del 31,8%. El Consell valora positivament aquest resultat i planifica les mesures a escometre, per la qual cosa preveu ampliar el compliment en els pròxims mesos.
Entre les accions executades destaquen la formació del professorat i la creació de materials sobre la història i la cultura gitana adaptats a cada etapa educativa. Habitatge treballa en un informe sobre la incidència del barraquisme i la infravivenda, i un altre sobre la titularitat pública d'habitatges, mentre signa convenis amb ajuntaments per a rehabilitar barris vulnerables.
Dins de la línia per a combatre l'antigitanisme està la commemoració de dies assenyalats, la realització de campanyes i la creació de referents. Paral·lelament, millorar el finançament als municipis per a accions de convivència.
En qualsevol cas, es tracta d'un document obert i "viu" durant els anys en vigor, obert a canvis entre les seues sis línies estratègiques, 26 objectius i 86 accions amb 226 actuacions.