La ‘fossa de la cultura’ de Paterna, símbol de la “crua i sistemàtica repressió franquista”

Ahir van començar les actuacions d'exhumació d'una fossa en la qual 197 represaliats van ser executats

Guardar

Exhumación Fosa 114 Cementerio Paterna foto_Abulaila (9)
Exhumación Fosa 114 Cementerio Paterna foto_Abulaila (9)

Entre els mesos de maig i juny de 1940, 197 persones van ser assassinades a la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna, la coneguda com a ‘fossa de la cultura’. Han hagut de passar una mica més de huitanta anys per a començar a reparar el dolor dels familiars de les víctimes. I per fi va arribar el dia. En la jornada d'ahir, dilluns 3 de maig, es van iniciar els treballs d'exhumació d'una fossa en la qual jauen les restes d'alcaldes i professionals liberals represaliats.

La Diputació de València va ser l'encarregada de finançar íntegrament aquest projecte, a través de la Delegació de Memòria Històrica. Ramiro Rivera és el diputat responsable d'iniciar aquestes actuacions en una fossa que constitueix "un exemple més de la crua i sistemàtica repressió duta a terme pel règim franquista en terres valencianes, amb l'afusellament de persones que trobaven la mort per defensar les seues idees, entre elles càrrecs públics i professionals liberals, la dignitat dels quals tenim la responsabilitat de reparar, igual que la de totes i cadascuna de les víctimes que es va cobrar la guerra, més de 2.000 localitzades en el cementeri de Paterna".

La brutalitat amb la qual el règim franquista exercia la seua repressió és visible en aquesta fossa de Paterna. Aquest espai va rebre el nom de 'fossa de la cultura' per la professió de molts dels quals jauen en ella, relacionada amb aquest àmbit, o per la d'uns altres que van ser afusellats al costat de gent enterrada en la fossa 114, però que van rebre sepultura en nínxols del cementeri de Paterna perquè les seues famílies van poder retirar els cossos després de ser ajusticiats.

Així, entre les personalitats que es poden trobar en aquest nínxol està el director de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller. El dirigent d'una de les revistes satíriques més llegides de l'Espanya del moment, que va ser afusellat per publicar dibuixos satírics en els quals es burlava del dictador, Francisco Franco. Al costat de Carceller, va ser represaliat el dibuixant de la mateixa publicació, Carlos Gómez Carrera, també conegut com a Bluff.

A més d'aquests professionals liberals, dins de la fossa 114 de Paterna també es troba el periodista Isidro Escandell, president de l'Ateneu Mercantil de València, diputat pel Partit Socialista i vicepresident de la Diputació de València. Així com fins a set alcaldes republicans i el llavors magistrat de l'Audiència de València, Luis Cisnero.

Aquesta exhumació ha significat molt per a les associacions de familiars de les víctimes. Carmen Conteras, presidenta de l'Associació de Familiars de la fossa 114, va estar ahir present en l'inici dels treballs. En declaracions, va al·ludir a la "concòrdia" i a "la necessitat de tancar ferides", perquè el "principal i únic" objectiu de l'associació és el de recuperar els cossos i poder donar-los un enterrament digne.

L'emoció era palpable entre els assistents a aquesta exhumació. No va faltar la consellera de participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, qui va arribar a pronunciar unes paraules. Va demanar disculpes per tots els anys que han hagut de passar "fins que les institucions han fet el pas de començar a finançar i donar suport a la recuperació dels represaliats".

Malgrat tot, els familiars de les víctimes represaliades van mostrar el seu agraïment davant un acte de "justícia" en el qual a la fi van poder recobrar la dignitat dels seus éssers estimats."Vull agrair a la Generalitat Valenciana per haver tirat avant la Llei de Memòria Històrica que ens dóna suport legal per a poder fer això, a la Diputació de València pel suport econòmic i logístic i a l'empresa Arqueoantro per portar avant les labors d'exhumació", va concloure Juan Carlos Contreras, secretari de l'associació.

Mausoleu per a les víctimes

En la mateixa jornada d'ahir va haver-hi una trobada entre Pérez Garijo i l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, per a parlar sobre qüestions de memòria històrica. L'objectiu, tirar avant un mausoleu per a les víctimes del franquisme exhumades en el cementeri de la localitat. En la reunió, també va ser present la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna.

Rosa Pérez Garijo va valorar aquesta trobada "per a establir les línies de col·laboració entre les dues institucions que permeten la construcció del futur Mausoleu de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme al cementeri de Paterna". En aquest sentit, la consellera de Qualitat Democràtica va anunciar que signaran "un acord en el qual l'ajuntament posarà a la disposició de la Conselleria els terrenys on se situarà aquest monument que retrà homenatge als represaliats del franquisme".

Arxivat a:

Destacats