La Diputació de València, a través dels serveis tècnics de la Unitat de Normalització Lingüística, ha desplegat durant 2016 un programa pilot d’assistència tècnica destinat a fomentar l’ús del valencià en sis consistoris de les comarques valencianes. En concret, els ajuntaments adherits al programa han estat Antella, Benimuslem, Corbera, Massalfassar, Rocafort i Ròtova. La implementació d’aquest pla també ha comptat amb la col·laboració dels serveis lingüístics de Sarrià Masià, I més, i els tècnics d’U i DOS.
Els serveis prestats per part dels tècnics i professionals lingüístics que han participat en aquest programa s’han circumscrit a la traducció, correcció i redacció de documentació administrativa; traducció i correcció de la pàgina web municipal; revisió i traducció de la cartelleria, senyalística i toponímia urbana; traducció i correcció de publicacions locals dels ajuntaments i altres entitats municipals; redacció de documents d’informació turística; així com assessorament en matèria de legislació lingüística.
El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que «per a poder establir pautes de normalitat en l’ús de la llengua hem de pensar també en els serveis administratius dels ajuntaments. Per això, aquest programa anirà estenent-se progressivament a altres consistoris valencians, amb la supervisió de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació», ha apuntat.
Per la seua part, la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, ha considerat que amb la implementació d’aquest programa «hem aconseguit portar la normalització lingüística als ajuntaments. No fem política lingüística des de València, anem als pobles i atenem les seues necessitats», ha destacat. En aquest sentit, Cerdà ha remarcat que «cada poble és un món i es tracta de reforçar allò que ja fan bé i corregir tot allò que es pot millorar». Així mateix, la responsable de l’òrganha reconegut que es compta amb «una gran demanda per part dels ajuntaments menuts, hem començat en un pla pilot per tractar d’establir una línia de treball comuna, tot i que el pla s’adequa a cada ajuntament», ha incidit.
Dinamització i formació
Així mateix, també s’han dut a terme actuacions dinamitzadores, orientades majoritàriament a la gestió i manteniment de les xarxes socials institucionals, reforçament de la imatge corporativa, elaboració de cartells informatius, difusió de campanyes de normalització lingüística posades en marxa per part de la mateixa Diputació de València, assessorament i participació en esdeveniments culturals, a més de facilitar informació de les ajudes i subvencions relacionades amb la política lingüística.
Totes aquestes actuacions han estat acompanyades d’activitats de formació per als funcionaris i tècnics municipals, orientades a l’ús de recursos lingüístics i tecnològics, proporcionar recursos per al llenguatge administratiu, sessions formatives per al personal administratiu i la ciutadania, entre d’altres.
«La multidisciplinarietat de les accions del programa ha permès visibilitzar la gran aposta per la normalització de la llengua amb el consegüent increment de qualitat en la tasca diària a Corbera en les diferents àrees en què s’han reforçat les actuacions», ha apuntat Mentxu Balaguer, regidora de Cultura, Educació, Joventut i Comunicació en aquest municipi de la Ribera baixa.
En una línia molt semblant s’ha manifestat l’alcalde de Massalfassar, Carles Fontestad, qui ha reconegut que la localitat «no disposava dels mitjans suficients ni del personal amb el perfil més adient per emprendre accions d’aquestes característiques», ha apuntat. En aquest sentit, a través de la Diputació de València «hem pogut veure com un equip de professionals han fet més visible la nostra llengua amb algunes mesures que a nosaltres ni se’ns havien plantejat. Amb aquestes iniciatives, els pobles menuts ens trobem en una situació d’igualtat respecte els que compten amb una major població», ha sentenciat.
El projecte ha gaudit d’una acceptació àmplia i ha aconseguit resultats satisfactoris, a més de permetre millorar la situació de la llengua pròpia als diferents municipis on s’ha portat a terme. Un focus important del projecte ha estat el carrer, per tal de difondre i fer visibles les accions efectuades. En aquest sentit, són diverses les administracions locals que han vist la necessitat de disposar d’un tècnic lingüístic a la seua disposició i, en alguns casos, ha transcendit la voluntat de crear una oficina de normalització lingüística municipal.