Un sospir, açò és el que va tardar a escapar-se la Copa. Era la cinquena vegada que el València Basket entrava en una final de Copa, va competir, va ensenyar les dents, va tenir paciència, sang freda però per quarta vegada consecutiva la Copa viatjava a una altra ciutat. El conjunt taronja va ser per sota en el marcador durant la major part del partit però mai va deixar que el Real Madrid s'escapara massa en el marcador. En cap moment el conjunt de Pedro Martínez va deixar de somiar i creure en les seues possibilitats, va arribar al descans tan sols dos a baix (47-45). Però clau va ser l'últim quart en el qual el conjunt taronja no va poder amb la picardia de Luka Doncic i la qualitat de Sergio Llull que van sentenciar el partit a pesar que fins als últims segons els taronjas es van permetre somiar.
El conjunt taronja va començar el primer quart amb ganes, intensitat i agressivitat en defensa amb l'objectiu de dominar o, almenys controlar, al Real Madrid. A pesar que la primera bola de partit va ser per al conjunt blanc, el València Basket de la mà de Sikma el que aconseguia inaugurar el marcador de la final de la Copa. Sergio Llull sumava els dos primers punts per al Madrid i Randolph els posava per primera vegada per davant en el marcador. Els primers deu minuts de encontre van ser d'alternança en el marcador sense un clar dominador. El València Basket va aguantar molt bé al conjunt blanc que va tenir en Randolph el seu millor tirador amb 10 punts en acabar el quart. La concentració, la defensa i els punts de Dubljevic i Sant Emeterio van fer que el Madrid no es marxara en el marcador i que la màxima renda fora de 7 punts amb el parcial de +8 que es van marcar en els últims quatre minuts de quart (20-13). La reacció del conjunt taronja en l'últim minut va aconseguir que la diferència al final d'estos primers deu minuts fóra tan sols de 6 punts (22-16).
El segon quart va ser un clar domini del Real Madrid, el conjunt de Pedro Martínez aconseguia aguantar el tir però els de Pablo Laso trobaven amb facilitat l'anella taronja encara així no van aconseguir obrir una bretxa més enllà dels 10 punts (40-30, mancant 04:37 per al descans). El treball coral realitzat pel València Basket anava retallant punts a poc a poc a pesar que el Madrid contestava fàcilment les cistelles taronjas. L'últim minut va demostrar les ganes que tenia de Copa el València Basket, va ser la veterania de Sant Emeterio en traure una falta a Maciulis (quan restava 1:19 per al descans), seguit d'un triple de Sant Vam Rossom i dos punts més de Sant Emeterio posaven al conjunt taronja tan sols dos a baix al descans (47-45)... calia somiar, havia partit i 20 minuts al davant per a aconseguir-ho.
El retorn va ser un tornar a començar. El Real Madrid manava en el marcador però ja no dominava el tempo del partit. Un València Basket molt seriós en defensa i amb encert en l'atac aconseguia controlar l'avantatge madridista. Quan el Madrid treia la renda més gran 61-54 (+7, min. 25) va aparéixer Sastre que amb un triple tornava a ficar al Valenica Basket en partit (61-57). Oriola va col·locar al conjunt taronja a 1 (63-62). Un intercanvi de cistelles va fer que faltant 24 segons per a acabar el quart Dubljevic empatara el encontre a 71. Va aparéixer Llull amb un triple faltant dos segons per a tornar a deixar al Madrid per damunt en el marcador (74-71). Deu minuts per a somiar.
L'últim quart va ser d'infart, sobre tot els últims minuts. El València Basket sabia davant qui li la jugava, qualsevol distracció es paga car contra el Madrid, ja ho havia demostrat en els seus dos anteriors partits davant el Morabanc Andorra i el Baskonia, així que la concentració era màxima. Dubljevic es tirava l'equip a l'esquena i tirava del carro amb tirs acompanyat en la tasca de Sant Emeterio. Els minuts passaven i el Madrid no aconseguia trencar el partit gràcies a la bona defensa valenciana. El Madrid aconseguia la seua màxima renda amb un triple de Carroll faltant 7 minuts per a acabar (82-76) però el conjunt taronja es va reposar i amb un triple de Sam Van Rossom va tornar a baixar la diferència a tan sols un punt amb cinc minuts per jugar (82-81).
Els de Pedro Martínez creien en les seues possibilitats, tenien ganes i temps d'aconseguir l'èpica, d'aconseguir la segona. No obstant això, l'acció següent van ser els tres tirs de Doncic deguts a una falta, Dubljevic es va jugar el triple que no va entrar en un intercanvi de cistelles que va rematar Sergio Llull amb un triple, faltant 2:33 per a posar el 90-85 en el marcador, i després d'encadenar cinc punts va deixar el 95-87 en el marcador. Un mat de Sikma i dos punts més de Sant Emeterio els acostaven a 4 punts (95-91) quan s'entrava en l'últim minut que va resultar ser d'infart. Dubljevic, faltant 20 segons, posava al València Basket a tres (95-92), es podia somiar, però Sergio Llull va traure la falta que va convertir (97-92) i, a pesar que Sant Emeterio fica el 97-95i la bola era del Valencia Basket no és pogué obrar el miracle i la Copa es va escapar després d'haver-la fregat amb la punta dels dits.