La jutgessa que instrueix el cas Erial, en el qual figura com investigat l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, ha decidit alçar parcialment el secret de les investigacions --concretament fins al foli 3.043 del Tom VII-- però no de la resta perquè mancada per rebre i analitzar la documentació obtinguda en les comissions internacionals practicades, alguna de les quals no han emplenat el que s'ha sol·licitat.
Així consta en un acte de la jutgessa, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual se cita a les parts a comparéixer aquest dimecres en el jutjat per a accedir a les actuacions sobre les quals s'alça el secret i en el qual acorda prorrogar per altres 30 dies per a la part en la qual es manté, des del foli assenyalat. La resolució no és ferma i contra ella cap recurs.
En l'acte, de data 8 de febrer, la magistrada estima parcialment els recursos interposats per la defensa d'alguns investigats contra la decisió del passat mes de gener de prorrogar el secret durant un mes més. D'aquesta forma, ha acordat alçar la impossibilitat d'accedir a les actuacions encara que únicament seran públiques fins al foli 3.043 del tom VII i secretes en la resta.
Aquesta decisió de mantindre secreta aqueixa part obeeix al fet que, segons la instructora, "es podria veure afectada la instrucció si se li donara publicitat tenint en compte que mancada per rebre i analitzar tota la documentació obtinguda en les comissions internacionals que s'han practicat, alguna de les quals encara no han emplenat el sol·licitat (...)".
Segons la jutgessa, d'aqueixa anàlisi es podria obtindre informació necessària per a la instrucció i fins i tot practicar noves diligències, i afig que el desconeixement de l'oposat pels investigats i del demanat i trobat "preserva l'eficàcia de les diligències acordades i una possible destrucció de proves, activitat aquesta que la publicitat de la causa ajudaria a ser duta a terme".
La magistrada assenyala que hi ha diverses societats que són objecte d'instrucció i que els investigats, en el moment de l'arrest i posada a disposició, van ser informats de forma genèrica i per lapròpia jutgessa, per la qual cosa no existeix en aqueix sentit "ignorància" del que s'investiga i només de part del seu contingut i del que es pretén aconseguir amb les comissions rogatòries efectuades.
A més, destaca que alguns dels investigats coneixen la seua activitat ja que en el moment de l'arrest se'ls va trobar documentació relativa a diverses d'aqueixes societats.
OPOSICIÓ DEL FISCAL A l'AIXECAMENT
El fiscal, en dos escrits del passat mes de gener, s'havia oposat a l'aixecament del secret al·legant que la seua presència en la causa suposa ja una garantia processal, de legalitat i de la inexistència d'indefensió, per la qual cosa no significa cap "menyscapte".En aquest sentit, va afegir que la quantitat de documentació recaptada en els registres, que el seu bolcat el mes de gener passat no s'havia produït per complet ni tampoc analitzat, impedia accedir al sol·licitat per les parts que demanaven l'aixecament del secret, fins que no s'haguera examinat "atés que no cal oblidar la gravetat dels delictes objecte d'investigació i la posició institucional que han ocupat bona part dels investigats", la majoria d'ells en llibertat.
A més, en un dels escrits, apuntava que cap dels investigats havia realitzat cap acte "que indique una col·laboració amb la justícia, ni tampoc es pretén en aquesta fase d'investigació, que es manté secreta per raons àmpliament justificades", ja que es tracta d'una causa "per si mateix complexa, amb un entramat societari nacional i internacional per a l'ocultació dels béns obtinguts de forma il·lícita", i que ha sigut comunicat als investigats com la sala (Audiència) coneix "amb les reserves naturals d'impedir l'èxit de la investigació principalment econòmica i documental".