La magistrada del Jutjat d'Instrucció número 5 de València ha rebutjat els recursos de reforma presentats per la Fiscalia i la Generalitat Valenciana i ha confirmat l'arxivament de la causa oberta contra l'expresident Francisco Camps i altres càrrecs --entre ells el que fora vicepresident del Consell Víctor Campos i el bisbe auxiliar de València Esteban Escudero-- per presumptes irregularitats en les contractacions de la Fundación V Encuentro Mundial de las Familias (FVEMF) per a la visita del Papa Benet XVI a la ciutat en 2006.
Així consta en un auto, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual la instructora desestima tots dos recursos i confirma íntegrament l'acte que va dictar el passat 10 de desembre en el qual sobreseia provisionalment la causa, en la qual també figuraven com investigats càrrecs de la Fundació; el secretari de l'Arquebisbat, Antonio Corbí i Enrique Pérez Boada, comissionat de la visita de Benet XVI. Contra aquest acte cal interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència, que ja va avançar amb caràcter subsidiari el ministeri fiscal i al qual dona tràmit.
La magistrada sosté que, de l'examen dels arguments continguts en el recurs del fiscal, "no ofereix dades o al·legacions que desmunten o desvirtuen el contingut de la resolució impugnada". El ministeri públic havia al·legat una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva encara que, d'acord amb la jutgessa, no s'entén aquest argument, ja que es va admetre tant la denúncia inicial com les posteriors ampliacions presentades i a més s'han practicat "totes quantes diligències d'investigació ha sol·licitat".
En aquest sentit, afig que "res consta que no haguera sigut ja al·legat amb anterioritat i que no s'haguera tingut en compte a l'hora de resoldre sobre les raons per les quals entén que la FVEMF era una fundació pública a l'hora de realitzar els onze contractes investigats, fet aquest essencial per a incardinar les conductes denunciades en el tipus penal de la prevaricació".
D'altra banda, i en relació amb el recurs de la Generalitat, sosté que el fet que en la sentència de l'Audiència Nacional de 25 de novembre del passat any --que va condemnar a la trama Gürtel i a directius de la llavors RTVV per l'adjudicació il·legal al Grupo Correa del contracte de subministrament de pantalles, so i megafonia per a la visita de Benet XVI-- es faça al·lusió a la naturalesa pública de la fundació, "no pot afectar el present procediment, ni constituir cosa jutjada", segons al·legava l'administració.
INTERPRETACIÓ DIFERENT
Així, assenyala que si bé en aqueixa sentència, que recalca que no és ferma, es va tindre en compte la legislació aplicable a la Fundació en el moment de la seua constitució i de dur a terme les contractacions dels anys 2005 i 2006, com es va fer en l'auto recorregut, la interpretació realitzada d'eixes normes és "diferent" i, malgrat el manifestat, "en cap cas pot vincular aquella interpretació per a la resolució d'aquest procediment".
Per a la magistrada instructora, "res consta sobre en quina poguera afectar la resolució d'aquella causa la naturalesa que poguera tindre la fundació, ni consta que foren les mateixes les parts allíacusades, ni tampoc els fets que van ser objecte d'enjudiciament, doncs, d'haver sigut així la connexitat hauria determinat que es veren totes dues causes en un sol procediment per a evitar resolucions contradictòries sobre els mateixos fets".
El jutjat investigava des de 2016 si es van cometre delictes de prevaricació i malversació en els contractes subscrits entre diverses mercantils i la FVEMF per a la visita del pontífex a la capital del Túria en 2006.
Conclosa la instrucció, les defenses dels investigats van sol·licitar l'arxivament de la causa, mentre que la Generalitat Valenciana va demanar la incoació de procediment abreujat. El Fiscal va demandar seguir la causa contra Francisco Camps, Víctor Campos i Enrique Pérez Boada, d'un costat, i monsenyor Escudero, Antonio Corbí Copoví i Francisco Javier Jiménez, d'un altre, i va advocar pel sobreseïment provisional per a Henar Moliner.
La jutgessa, que va analitzar els contractes de la FVEMF amb onze empreses, l'aportació de dos milions d'euros per part de la Generalitat en 2010 en concepte de dotació fundacional i l'assumpció de deutes l'any 2014 per import d'1.306.897 euros, va decidir arxivar en entendre que la FVEMF "no tenia naturalesa pública, ja que no estava adscrita a cap administració pública, fet que no es produeix fins a l'any 2010".
Tampoc va veure, en aqueixa resolució que ara confirma, "cap indici" de concertació en els investigats "per a constituir una Fundació amb la finalitat de delinquir", d'"eludir la normativa i contractar amb les empreses que van desenvolupar els treballs o van prestar els serveis per a afavorir així a aquestes, afavoriment del qual no existeix el més mínim rastre durant la instrucció".