Jorge Romero Ariño sempre havia dibuixat però el de dedicar-se a la il·lustració no era alguna cosa que tenia al cap. "Sempre m'ha agradat, mai vaig deixar de dibuixar. Vaig estudiar filologia hispànica pel gust de la narrativa i al final de l'últim any ho vaig compaginar amb un estudi d'il·lustració professional en la ESAT a València on em van ensenyar a explotar la forma autodidàctica que jo tenia d'il·lustrar", explica el vinyetista a València Extra.
Sense un estil definit però amb ganes de conéixer-se a si mateix, Jorge va començar a presentar-se a concursos i a provar si tenia la constància necessària per a dedicar-se al món del dibuix i la il·lustració. "Al principi seguia a la gent que m'agradava com dibuixava i a partir del meu pas per la ESAT va ser quan vaig començar a crear-me un estil propi. Vaig començar per provar-me. Volia saber si tènia l'estil i la perseverança suficient per a dedicar-me a açò. A partir d'este moment va ser quan vaig cercar un poc la professionalització presentant-me a concursos, fent col·laboracions, encara que la veritat és que, de moment, ho compagine amb altres coses" explica el dibuixant qui afig que a pesar que este món li agrada molt, "no ho tenia del tot clar així que vaig seguir formant-me per la branca d'humanitats. Este últim any he estat estudiant a Madrid i el que estic cercant ara és compaginar el món de les lletres amb la il·lustració. Poder publicar il·lustracions meues i d'uns altres en llibres unificant tots dos mons".
De fet, el món del còmic és un vell conegut per a este valencià que confessa que va començar a col·leccionar còmics amb 12 anys i mai ho ha deixat. "També m'agradaria portar la il·lustració al món del còmic però sóc conscient que és més complicat. Necessites una narrativa personal i dedicar-li molt temps. Encara que estic dibuixant amb un parell de guions", assenyala el dibuixant.
Quant al seu estil, Jorge es defineix com un il·lustrador "amb una línia neta, fina, però sense ser massa concreta. Tinc molta influència del còmic japonés i un poc més amb el còmic d'autor independent europeu i valencià. El color i la composició pot tenir més influència d'autors espanyols. Vaig agafant una mica de cadascun fins a ser capaç de definir el meu estil propi".
L'humor, l'humor àcid, l'humà, la frescor, l'originalitat i l'espurna defineixen les vinyetes del valencià perquè cerca sorprendre el lector i jugar amb l'humor no massa explicite perquè el lector pense i servei les seues pròpies conclusions sobre l'actualitat. "Crec que el meu estil pot agradar perquè puc oferir alguna cosa fresca, pinso bastant les vinyetes, que el tema no estiga massa explotat o vist. Intente sorprendre però jugar amb l'humor perquè la gent actualment li agrada que els temes li arriben a través d'esta via. Crec que és una bona forma d'arribar a la gent", explica el dibuixant de Paterna.