El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha afirmat, en el marc de les Jornades Municipalistes per un Finançament Just en les quals ha participat, que “aquesta vegada no podem perdre el tren del canvi del model de finançament autonòmic i local”, i ha posat a la institució que presideix com a exemple que “es pot augmentar el finançament als municipis, tant en inversions com en transferències incondicionades”.
“Des de l'inici de la legislatura, aquesta nova Diputació de València ve concedint als ajuntaments el 23% dels recursos de forma incondicionada a través dels diferents plans provincials, un model al que li quedava una pota per cobrir, i que hem cobert amb el Fons de Cooperació Municipal, junt amb la Generalitat, que destina 41,2 milions d'euros als municipis per a inversions i despesa corrent”, ha explicat Rodríguez.
El president de la Diputació de València ha repassat els programes i iniciatives que han canviat el model de gestió en la Corporació en la present legislatura, des del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) que ha invertit 82 milions d'euros en els municipis valencians, amb quasi 2.000 obres executades –un 99,5% de justificació de les mateixes- i uns 3.500 llocs de treball creats o mantinguts, fins al Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS), que ha passat de 17 a 34 milions d'euros i una bestreta del 85% de l'ajuda “per a pal·liar la falta de liquiditat dels municipis”.
En aquesta línia, el Fondo de Cooperació Municipal de la Generalitat i la Diputació, que destina 41,2 milions als municipis valencians per a inversions i despesa corrent, “quadra el cercle del finançament local”, segons Rodríguez. El president de la Diputació ha destacat que “per primera vegada hem engegat un Fons que arreplega l'Estatut d'Autonomia i que venien demanant molts anys els alcaldes i alcaldesses, i que per fi és una realitat sota un criteri poblacional ponderat per a beneficiar als municipis més xicotets”. “De gens serveix tenir uns carrers preciosos de granit si no pots netejar-los”, ha conclòs Rodríguez.
Colze a colze amb els ajuntaments
Rodríguez s'ha expressat en aquests termes en el transcurs d'una taula de treball moderada per l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, i en la qual també han intervingut l'alcalde de València, Joan Ribó, i el catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat d'Oviedo Javier Suárez, que en la seua exposició davant alcaldes i alcaldesses ha explicat que les transferències estatals i autonòmiques, tema de debat, “estan per a cobrir la bretxa de necessitats que no són cobertes amb la capacitat fiscal dels municipis”.El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha coincidit amb Suárez en el “moderat optimisme” que es desprèn de la intenció per part de l'Estat d'abordar conjuntament la reforma del finançament autonòmic i la local. Quant al paper i el futur de les diputacions, Rodríguez només ha estat d'acord en part amb el catedràtic, que advoca perquè són les autonomies les que “s'organitzen els seus nivells intermedis dins d'una estructura federalista”.
Per a Rodríguez, “és lògic que les autonomies decidisquen el model si caminem cap a un model federal, però em preocupa qui es va a acordar dels municipis, un paper que ara compleixen les diputacions, que miren des d'a baix i que, com en el cas de la de València, treballa colze a colze amb els ajuntaments i no des d'una posició de presumpta superioritat com ocorria amb altres equips de govern”. “Encara que sempre he defensat que el nom no fa la cosa, les diputacions estan formades i gestionades per municipalistes”, ha afegit el president de la Diputació de València.
El president provincial ha admès que en la present legislatura “partim d'una realitat en la qual prevalien les transferències condicionals als ajuntaments, ajudes per a leds, camps de gespa artificial, pistes de pádel o piscines que no incloïen els vestuaris, però hem canviat eixe model per plans basats en criteris objectius i hem duplicat les transferències incondicionades als municipis, respectant l'autonomia local d'alcaldes i alcaldesses”.
Jorge Rodríguez ha defensat la minimització de convenis i ajudes discrecionals i el manteniment de programes condicionats “només en qüestions com la cultura, la igualtat, la recuperació del patrimoni o la protecció del medi ambient”. La resta de la gestió provincial pansa per ajudes que “després de 20 anys sense reestudiar els criteris dels plans provincials persegueixen l'equitat i el respecte per la majoria d'edat d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de decidir el que necessiten els seus veïns”.
Per la seua banda, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha recordat que “el Fons de Cooperació Municipal m'ha costat veure-ho 18 anys, des que l'ex president Zaplana ho anunciara a so de bombo i platerets, per açò només puc felicitar a la Generalitat i a la Diputació per haver-ho fet realitat i amb ajudes incondicionades”.
“És molt més el que ens uneix”
El catedràtic Javier Suárez, expert en municipalisme, ha realitzat una intervenció centrada en les transferències estatals a autonomies i municipis en la qual ha considerat que “als ciutadans no els importa qui cobreix les seues necessitats sinó que li les cobrisquen”. Suárez ha instat als alcaldes i regidors a “fugir del victimisme”, s'ha mostrat partidari que les taxes i preus públics les paguen els usuaris i ha alertat sobre el “caramel enverinat” que poden suposar determinades transferències condicionals i compensatòries en les quals els ajuntaments han de pagar una part de la inversió i mantenir-la després.L'expert en municipalisme aposta per “un estàndard de serveis bàsics per a tot el territori” i també per “consensuar els criteris de repartiment dels diners públics, amb independència del govern de torn”. Malgrat el seu to crític amb el sistema actual i el repàs a les tensions que genera el finançament autonòmic i local, Javier Suárez ha acabat referint-se a Forges i la seua opinió que “és molt més el que ens uneix que el que ens separa”.
Finalment, Francisco de la Torre, alcalde de Màlaga, ha lamentat que a Espanya “no s'aplica el principi de subsidiarietat que sí s'aplica a Europa”. En la seua opinió, “el que pot fer un ajuntament, ha de fer-ho, i no el govern regional, i el que pot fer un govern autonòmic que no ho faça l'Estat”. Aquest model “acosta l'administració al ciutadà, abarateix costos i potencia la democràcia”.