Investigadors de l'Institut de recerca Sanitària de l'Hospital Clínic de València- Incliva i de la Universitat de València han participat en un estudi en el qual s'han descobert dos biomarcadors -micro-RNAs- que identifiquen a les dones que tenen risc de patir osteoporosi i fractures òssies.
Els resultats del projecte de recerca han sigut publicats recentment en la revista internacional 'Scientific Reports', publicada pel grup editorial de la prestigiosa revista 'Nature'.
El coordinador del grup de recerca de Incliva en genètica de l'osteoporosi i professor del Departament de Genètica de la Universitat de València, Miguel Ángel García-Pérez, en col·laboració amb el catedràtic i cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Clínic de València, Antonio Cano, fa anys que estan estudiant l'osteoporosi en les dones.
Tal com ha explicat García-Pérez, "els micro-RNAs participen en diversos processos de regulació gènica, i juguen un paper clau en diversos processos biològics, tals com la proliferació cel·lular, diferenciació i apoptosi (forma controlada de mort cel·lular). Actualment s'estan convertint en marcadors biològics molt útils, ja que, si en analitzar la seua presència algun no està dins dels nivells habituals, alerten al metge que existeix un problema. Hui dia hi ha milers de RNA ja identificats i caracteritzats".
El grup de recerca que dirigeix García-Pérez ja havia publicat un treball en el qual van comparar en sèrum (sang) un conjunt de micro-RNAs entre dones que havien patit un trencament ossi i les que no. "Identifiquem tres miRNAs (miR-122-5p, miR-125b- 5p, i miR-21-5p) que estaven elevats en les pacients amb fractura òssia. Es especialment significatiu el cas d'un d'ells, l'anomenat miR-21-5p, que s'expressava com un marcador independent de l'edat".
García-Pérez ha assenyalat que, tenir identificades a les pacients amb un major risc de patir un trencament ossi, "es especialment important per a poder realitzar una medicina preventiva eficaç, ja que entre les dones que pateixen una fractura de maluc l'esperança de vida disminueix sensiblement, així com la seua qualitat de vida". "La mortalitat en el primer any després d'un trencament de maluc aconsegueix el trenta per cent de les pacients", ha explicat.
Aprofundint en aquesta línia recerca, i en col·laboració amb Cano i personal d'altres centres hospitalaris espanyols, s'ha dut a terme un estudi per a analitzar diferents variants genètiques en gens que tenen importància en el comportament dels ossos. En ell han participat 2.183 dones postmenopàusica de tota Espanya, a les quals li les ha realitzat una densitometria de coll femoral i de columna lumbar i un estudi genètic.
Els resultats identifiquen dues variants en gens de microRNAs associades a densitat mineral òssia de coll femoral o maluc. Aquelles amb variants associades a majors nivells dels dos MicroRNAs, també tenien un pitjor estat ossi i, por el tant, major risc.
Segons el parer de Miguel Ángel García-Pérez, la utilitat actual es disposar de biomarcadors fiables que assenyalen que dones estan en risc de cara a poder adoptar mesures preventives eficaces, tant a nivell de tractament com de seguiment.
A més, ha assenyalat que, una vegada identificats els microRNAs alterats en l'osteoporosi i fractura òssia, les recerques es poden centrar també a dissenyar teràpies biològiques que els inhibisquen i així evitar la pèrdua òssia.
L'estudi ha sigut realitzat amb recolze de l'Institut de Salut Carlos III, ho marque de la convocatòria de l'Acció Estratègica en Salut.