Intersindical Valenciana ha assegurat aquest dimecres que "no acceptarà rebaixes" de la capacitació lingüística del valencià establida en el projecte de Decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials, ja que "el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua oficial de la seua elecció en igualtat de condicions no pot fonamentar-se que el castellà siga un requisit i el valencià solament un mèrit".
El sindicat ha criticat en un comunicat la proposta presentada aquest dimarts pel PPCV per a la futura Llei de la Funció Pública Valenciana. Segons va anunciar la presidenta de la formació, el "PPCV li brinda al PSPV i a la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, el seu suport perquè, en el projecte de llei, el requisit lingüístic, com ve confirmat per la jurisprudència, siga un mèrit" i no indispensable.
Intersindical ha assenyalat que les declaracions de Bonig "s'han fet com un oferiment del PPCV a la Conselleria de Justícia per a desbloquejar la tramitació de l'avantprojecte de Llei", "on, suposadament, les divergències entre els partits del Botànic sobre l'abast de la capacitació i en les estratègies electoralistes estan obstaculitzant el seu desenvolupament", ha criticat.
Al seu judici, la presidenta del PPCV "ignora o omet alguns aspectes de rellevància significativa a l'hora de plantejar la relació entre la capacitació lingüística dels empleats públics i el dret de les persones a dirigir-se a l'administració en la llengua cooficial de la seua elecció".
En primer lloc, l'organització ha assenyalat que la normativa "no planteja la introducció de la capacitació lingüística amb un contingut uniforme, sinó que preveu una diferent graduació en funció de la titulació acadèmica exigida" per al lloc de treball. "És a dir, el nivell de coneixements de valencià requerit per a ocupar un determinat lloc de treball serà proporcional a la titulació i adequat a les funcions a realitzar", ha agregat.
"EXTENSIVA A TOTS ELS EMPLEATS"
No obstant això, "sí que és cert que l'exigència d'un determinat grau de coneixement de valencià serà extensiva a tots els empleats públics, perquè l'exercici del dret a la lliure elecció de llengua oficial va més enllà de l'atenció directa de la persona que atenen als usuaris", ha subratllat Intersindical.El sindicat argumenta que els ciutadans poden dirigir-se a l'administració de forma verbal o escrita i "tenen dret al fet que se'ls conteste en la mateixa llengua, per la qual cosa qualsevol acte administratiu, notificació, informe o resolució ha de poder ser redactat per un empleat capacitat en l'ús de les dues llengües".
D'altra banda, en la "immensa majoria dels casos, els procediments administratius, amb les peculiaritats pròpies de cada sector, requereixen normalment la participació de més d'un empleat". "En conseqüència, tots han d'estar capacitats en l'ús de les dues llengües, sense distinció", ha apuntat.
"Cal recordar-li a la senyora Bonig que el dret dels valencians a utilitzar la llengua oficial de la seua elecció davant l'administració i en igualtat de condicions no pot fonamentar-se en el fet que una llengua, el castellà, siga un requisit, i l'altra, el valencià, solament un mèrit", ha remarcat el sindicat.
Per a l'organització, la "vertadera igualtat lingüística, l'equilibri en l'ús de les dues llengües, solament pot aconseguir-se quan ambdues se situen en la mateixa posició legal davant el ciutadà i l'administració". "Açò solament ho garanteix la generalització de l'establiment de la capacitació lingüística per a les dues llengües oficials", ha insistit.
UN DRET "MÉS FORMAL QUE MATERIAL"
Intersindical ha lamentat que, "després de 35 anys de Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià", seguisquen les "discriminacions lingüístiques" i el reconeixement del dret a utilitzar el valencià davant l'administració siga "més formal que material"."Exigim que es mantinga la capacitació lingüística en valencià per als públics en el text de l'Avantprojecte de Llei de la Funció Pública Valenciana i, a més, que puga ser aplicable en 2019, tant si és mitjançant la nova llei com si ho és modificant l'actual i vigent. Però el que és més important encara, que el valencià deixe de ser utilitzat com a element de confrontació per la recerca de beneficis electoralistes", ha resolt.