El director general de l'Institut Valencià de Finances (IVF), Manuel Illueca, ha desvinculat al 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, de la reestructuració del deute d'1,3 milions d'euros d'Editorial Premsa Ibèrica (EPI) per a comprar el Grup Zeta, en el qual està integrada Pecsa, editora del periòdic Mediterrani de la qual el líder socialista posseeix un 1,32% d'accions, i ha subratllat que ha sigut una decisió "autònoma" i sobre la base de criteris "estrictament tècnics".
Ha descartat que el Consell aprovara el decret de reglament de l'IVF el mes de març passat ad hoc per a una operació financera que "no va ser una quitació", sinó la venda d'un actiu tòxic "exactament en les mateixes condicions" que la resta del conglomerat bancari privat que tenia participació.
"Hem recuperat fins a l'últim euro dels préstecs partidistes concedits per l'anterior govern del PP a aquest grup: els sis milions prestats inicialment més 297.000 euros en favor dels contribuents".
Així ho ha afirmat en la sessió extraordinària de la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, on ha comparegut a petició pròpia per a desgranar l'operació financera. Els diputats de l'oposició han qüestionat la implicació de Puig en l'operació i han urgit al fet que siga ell qui finalment done explicacions en el parlament.
En les seues rèpliques, Rubén Ibáñez (PP) ha posat en dubte els "secrets" que hi ha darrere del projecte de l'IVF i ha denunciat la falta d'accés a documentació, mentre que Tony Woodward (Cs) ha trobat a faltar una postura clara del 'president', al "no saber si és una qüestió d'estètica, ètica, moral o principis", i Ángeles Criado (Vox) ho ha titllat de "burla per als valencians i un atac contra la llibertat de premsa per a concentrar mitjans afins".
Illueca ha objectat afirmant que "Puig no ha tingut res a veure", que "mai" ha influït en la decisió i que, al seu judici, "el conflicte d'interessos no apareix per cap part". "L'operació podíem fer-la amb el decret i sense el decret", ha recalcat, matisant que la va tractar amb el 'president' "exactament igual" que la resta de projectes rellevants de l'IVF.
El decret del reglament de desenvolupament de les polítiques d'actuació de l'IVF ha centrat la majoria de les crítiques de l'oposició: el 'popular' ha assegurat que va comptar amb el "suport" de Puig i ha recordat els "atacs de sinceritat" d'Illueca en la seua anterior compareixença sobre aquest tema, per dir que "convenia" esperar a l'aprovació del decret; el diputat de Cs s'ha preguntat "qui sale beneficiat?" d'una norma que "sembla haver-se creat per a aquesta quitació, de moment l'única que ha fet l'IVF".
Illueca ha subratllat que va començar a tramitar-se mesos abans i que "l'institut va optar per posposar la signatura de l'operació a una data posterior a l'aprovació del decret. En tot cas, ha lamentat que "hauria d'estar publicat des de fa 25 anys" i que es va deixar sense regular per "desídia". L'operació no va suposar "cap impacte en el compte de l'IVF" en haver incorporat en 2017 una deterioració superior a 1,3 milions, ha indicat.
PREU DE MERCAT
Sota aquest prisma, ha assegurat que es va fer "a preus de mercat i en igualtat de condicions que la banca privada", així com que "de forma totalment autònoma, sense necessitat de cap decret", sobre la base de la legalitat de la llei de creació de l'IVF de 1993 com a entitat pública adscrita a la Conselleria d'hisenda i "amb plena suggestió al dret privat, la qual cosa li ha permés equiparar la seua activitat a la banca comercial".
En conseqüència, s'ha preguntat "què s'està qüestionant ací" per part de PP, Ciutadans i Vox, quan "la hipòtesi de l'ajuda pública no se sosté". I és que, al seu judici, el que critiquen és "el projecte de banca pública del Consell" mitjançant "un rebuig frontal al fet que la Generalitat pot atorgar finançament per a pal·liar fallades de mercat amb una gestió professional i allunyada de la política".
Ha advertit que serà "complicat que facen fallida la voluntat de disposar d'aquesta eina eficaç en les mateixes condicions que altres regions d'Espanya i Europa", a més de prometre que l'IVF seguirà aquesta etapa de "rellançament" amb la meta de recuperar els crèdits impagats que es van atorgar en el passat i que, per desgràcia, tant han contribuït a soscavar la seua imatge".
En la mateixa línia, els diputats de PSPV (José Muñoz), Compromís (Aitana Mas) i Podem (Ferran Martínez) han defensat el treball del banc públic valencià i han lamentat que "es tracte d'erosionar la figura de Puig i al Botànic" precisament des del PP, que "hauria de respondre a preguntes incòmodes a la mínima que obrírem el focus".
ORIGEN DEL DEUTE
Durant la intervenció, Illueca ha realitzat una anàlisi de l'origen del deute des de fa 20 anys i ha criticat els préstecs que va concedir l'anterior govern del PP al grup, dins d'"una miríada d'operacions sense lògica econòmica que van arruïnar a l'institut". "Les xifres són eloqüents: 665 milions d'euros en pèrdues entre operacions, préstecs i diners en l'embornal de la Societat de Garantia Recíproca (SGR), hui feliçment recuperada".
En aquest cas s'ha remuntat a 2000 i 2006, quan l'anterior Consell va concedir dos préstecs de tres milions a Pecsa per al muntatge i ampliació d'una planta d'impressió a Biar per a "generar un diari afí a Alacant", una operació que "generava dubtes raonables i hui no s'hauria dut a terme".
Seguidament, en 2009, l'IVF va acceptar la sindicació del deute del grup en favor d'un 'pool' bancari compost per 23 entitats -entre elles Banc Popular, la Caixa, el Sabadell, Barclays o la CAM--, amb el que va quedar "amb una participació minoritària que no arribava al 2%", una "decisió perjudicial" en la qual ha recalcat el "suport polític total" de l'anterior govern autonòmic presidit per Francisco Camps. Aquest sindicat va ser renovat "en multitud d'ocasions" en els següents anys, perquè "no paraven de succeir problemes en el grup".
Enfront d'això, ha ressaltat el "feliç resultat" de l'operació que va permetre l'adquisició del Grup Z per part de Premsa Ibèrica, segellada el mes d'abril passat. "Tant de bo l'estricta aplicació de la praxi bancària haguera sigut aplicada pels que em van precedir; ens haguera anat molt millor", ha asseverat, "sense un altre ànim que arreglar l'immens mal causat a l'erari valencià".
Amb el nou govern del Botànic en 2015, Ilueca ha posat en valor la reestructuració de l'empresa per a permetre l'entrada d'inversors únicament interessats en 'El Periodico de Catalunya'. Dos anys després, després de l'incompliment de les seues obligacions de pagament, en 2017 va tindre lloc "la segona gran reestructuració del grup" on l'IVF tenia una participació "mínima".
I ja en 2018, davant les "múltiples evidències que la situació del grup està molt deteriorada" -amb pèrdues de fins al 90% "en el pitjor dels casos", segons un consultor independent- va ser quan Premsa Ibèrica va presentar la seua oferta -"l'única" de la qual van tindre constància-- i el conglomerat bancari la va valorar.
En el cas de l'IVF, el seu director ha garantit que "no era possible oposar-se a l'operació" a causa del "risc significatiu que els creditors podrien arrossegar a l'institut a un concurs". Per això, es va acceptar la venda dels crèdits en les condicions oferides per EPI, d'una quitació d'entorn del 70% en els huit trams de deute -quatre amb participació de l'IVF i sense diferenciació entre les entitats públiques o privades.