La plataforma Tanquem Cofrents ha organitzat aquest dissabte un acte en record de les víctimes de "els accidents i atacs nuclears que ha patit el nostre planeta". La cita, convocada amb motiu del 75 aniversari de l'inici de l'era atòmica, ha tingut lloc en els Vivers de València, on s'ha plantat un Ginkgo (Ginkgo biloba).
La plataforma ha triat el Ginkgo, en lloc de qualsevol altra espècie, pel fet que aquest arbre és un símbol de "resistència i renaixement" després de la catàstrofe nuclear. El motiu és que poc després del llançament de la bomba atòmica d'Hiroshima, en les ruïnes d'un tremp budista pròxim a l'epicentre de l'explosió, va rebrotar un Ginkgo, al qual li van seguir altres exemplars d'aquesta espècie per tota la ciutat.
"Tanquem Cofrents apel·lem a l'esperit del ginkgo d'Hiroshima i emplacem a tota la societat a continuar lluitant per l'eliminació de totes les armes atòmiques i el tancament de totes les centrals nuclears del planeta", han explicat. "Volem un món on ho era atòmica seguisca només un mal record del passat. Volem un món més net, més lliure i més segur. Un món, en definitiva, el qual ens puguem sentir orgullosos de deixar com a herència als nostres fills i a les generacions futures", han agregat.
Amb l'inici de 2019 es compleix el 75 aniversari de la primera producció industrial de plutoni, fet que marca el principi de l'era atòmica, tant en el seu vessant militar com civil. "Encara que s'havia sintetitzat per primera vegada abans, va anar a principis de 1944 quan va començar la producció industrial de plutoni a les instal·lacions secretes d'Oak Rigde, situades a Tennessee (els EUA), dins del Projecte Manhattan", han expressat en un comunicat de la plataforma.
Aquesta producció de plutoni, així com la d'urani enriquit en altres instal·lacions del mateix emplaçament, van ser destinades a la fabricació de les primeres bombes atòmiques, tant la del primer assaig, conegut com a Trinity, com les llançades sobre les ciutats japonesos d'Hiroshima i Nagasaki el 5 i el 9 d'agost de 1945.
Aquests atacs nuclears van matar 225.000 persones i van ferir a centenars de milers més. "Els descendents dels supervivents encara pateixen les seues conseqüències", han lamentat des de Tanquem Cofrents.
Aquests fets de la II Guerra Mundial --han continuat-- "van ser el principi d'una carrera armamentística per a construir cada vegada més i més potents bombes nuclears. Actualment, fruit de la seua proliferació, un mínim de 10 països posseeixen milers de bombes atòmiques amb capacitat per a destruir diverses vegades el món sencer".
"Les tensions geopolítiques, lligades als intents de diversos països d'aconseguir la bomba atòmica, mantenen el planeta en una situació de risc permanent", han alertat.
"Durant els últims 75 anys, el llançament accidental de bombes nuclears, així com incidents durant el seu transport i manipulació, ens han tingut al costat de l'abisme repetides vegades. De fet, la setmana vinent es compleix el 53 aniversari de l'accident nuclear de Palomares, en el qual quatre bombes atòmiques de plutoni van caure sobre la costa espanyola. Afortunadament no van arribar a esclatar, però van contaminar radioactivament aquest municipi d'Almeria", han indicat des de la plataforma.
L'inici de la producció de plutoni va suposar també el començament de la construcció dels centrals nuclears, que han fet del món un lloc "més insegur i perillós". Així ho testimonien els desastres nuclears de Txernòbil i Fukushima, que es van cobrar la vida de milers de persones.