Les altres vegades que es van suspendre les Falles de València

Les Falles de València 2020 s'ajornaran a una nova data encara per determinar

Guardar

Boceto Falla Municipal 2020
Boceto Falla Municipal 2020

El president de la Generalitat, Ximo Puig, el comunicava, ahir, recolzat per tot l'equip de govern: les Falles de València se suspenen, i s'ajornaran a una nova data encara per determinar. Després de la reunió que Sanitat ha mantingut amb el Consell, s'ha decidit prendre aquesta decisió que respon, únicament, a preservar la salut pública, i evitar que el coronavirus es propague sense control en els esdeveniments multitudinaris que comporten la celebració de les Falles 2020.

En aquesta ocasió, es tracta d'una suspensió temporal, ja que es compta amb el compromís del govern de celebrar les festes josefines més endavant. No obstant això, les Falles de València han patit, al llarg de la història, altres cancel·lacions que han causat que valencians i valencianes no hagen pogut gaudir de la pólvora, el color i la sàtira fallera dels monuments.

La primera vegada que es van suspendre les Falles va ser en 1886, quan el govern va decidir augmentar el cànon de 5 pessetes a 60. Per descomptat, els fallers i falleres es van negar a pagar aquesta pujada tan abusiva, que va vindre motivada, precisament, per la tradicional crítica fallera. I és que als burgesos no els agradava la idea que es ficaren amb ells en aquestes festes populars.

"Antigament demanaves permís per plantar al carrer o no, encara que no totes demanaven tots els anys. Va haver-hi un en el qual es va augmentar l'impost municipal per a plantar, es va pujar a 60 pessetes en 1886 i totes les falles, no de comú acord, sinó de manera independent, no van demanar permís per a plantar. I no va haver-hi", conta Javier Mozas.

La resta de suspensions de les Falles van ser motivades per les guerres. D'aquesta manera, en 1896, a dos dies de l'inici de les festes josefines, es va decidir la seua suspensió en declarar-se l'estat de guerra per la coneguda com a guerra de Cuba. Més tard, en els anys 1937, 1938 i 1939, València tampoc va gaudir de les Falles a causa de la Guerra Civil espanyola.

Les dades són de Javier Mozas, delegat de la Delegació de Documentació (Arxiu, censos i biblioteca) de la Junta Central Fallera de València, l'òrgan rector de les festes josefines, que tenen el seu origen en materials combustibles que rebien el nom de Falles i es cremaven al vespre de la vespra de Sant Josep.

Ara, el govern valencià, seguint les directrius de Sanitat, marca un capítol més en la història de les Falles amb l'ajornament de la festa a causa del coronavirus. I és que, fins hui, la Comunitat Valenciana compta amb 63 persones contagiades.

Arxivat a:

Destacats