"La Renda Valenciana d'Inclusió és més completa que la basca o la navarresa"

A més, Helena Ferrando ha assenyalat que “l’Ingrés Mínim Vital permetrà que la Renda Valenciana d’Inclusió arribe a altres col·lectius que, ara, es queden fora”

Guardar

helena-ferrando
helena-ferrando

El govern valencià ha estat reivindicant la cogestió del recentment aprovat Ingrés Mínim Vital, de la mateixa manera que es realitzarà a País Basc i Navarra. "Ha sigut una batalla important perquè la nostra Llei de Renda és molt bona i, en part, més completa que la basca o la navarresa. Però hi ha un factor, i és que el País Basc i Navarra tenen les competències en Seguretat Social".

No obstant això, l'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital també permetrà que la Renda Valenciana d'Inclusió no sols arribe a "altres col·lectius que es quedaven fora", sinó que serà el salvavides que "salve de la pobresa a molta gent". De tot això parlem amb Helena Ferrando, secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials.

Com afecta l'entrada de l'Ingrés Mínim Vital a la Renda Valenciana d'Inclusió?

La Renda Valenciana d'Inclusió (RVI) té diversos conceptes. Un d'ells, és que complementa al treball, és a dir, complementa els salaris més baixos, però, ara, amb l'Ingrés Mínim Vital (IMV), nosaltres tindrem una reducció de pressupost en eixe àmbit, amb la qual cosa podrem ampliar la renda a altres col·lectius que som conscients que es queden fora. Per exemple, fins ara l'RVI complementava les pensions no contributives. Llavors, si ara, gràcies a l'IMV s'allibera pressupost, la qual cosa volem és complementar també aquelles pensions més baixes, encara que siguen contributives, ja que hi ha pensions que només arriben als 400 euros.

De totes manera, és cert que, enguany, ja hem incrementat molt el pressupost de l'RVI. De fet, hem tingut 18 milions, que ja hem ingressat, d'una de les partides destinades a emergència social des de Madrid, incloent-hi a moltes persones beneficiàries amb problemes en aquesta crisi sanitària; i, a més, hem rebut 50 milions més d'una partida d'Educació, provinent del Pla Edificant, que, a causa de la situació actual, s'ha paralitzat i no es podrà executar tot el que es preveu. D'eixa partida, ja hem destinat 36 milions d'euros.

Llavors, l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Valenciana d'Inclusió són ajudes complementàries...

Efectivament. Ells faran el sòl, i nosaltres el complementarem. Per exemple, una família de quatre persones, actualment, amb l'RVI rebria 1.080 euros perquè porta una sèrie de complements, com el del lloguer i l'energia. No obstant això, amb l'IMV, en la mateixa situació, la família rebria 877 euros, i l'RVI complementaria aquesta quantitat amb 213 euros. D'aquesta manera, que la Renda Valenciana d'Inclusió puga realitzar eixa complementació, ens permet continuar treballant, amb les persones beneficiàries, en els itineraris d'inclusió social perquè nosaltres pensem que no sols és important tindre cobertes totes les necessitats bàsiques, sinó que és necessari comptar amb l'ajuda dels serveis socials per a resoldre manques que permeten una inserció sociolaboral, és a dir, nosaltres no sols donem diners, sinó que acompanyem a les persones beneficiàries per a aconseguir la inclusió social.

En aquest punt, Quina diferència hi ha amb l'Ingrés Mínim Vital?

L'IMV és una prestació, i per això es fa per la Seguretat Social. Llavors, al final és una sol·licitud com quan se sol·licita la prestació per desocupació. Encara que volgueren realitzar aquests itineraris d'inserció, al final l'equip necessari per a desenvolupar-los el tenen les comunitats autònomes.

Així doncs, la cogestió de l'Ingrés Mínim Vital és important...

El nostre objectiu era eixe perquè, d'aquesta manera, el Govern marca uns mínims i, a partir d'ací, les comunitats autònomes són les que continuen treballant amb les persones beneficiàries, som les que implementem aquesta ajuda, que és el que ocorre, per exemple, amb dependència. Entenem que l'Estat ha de marcar uns mínims i uns màxims, ha d'harmonitzar perquè no hi haja diferències entre les comunitats autònomes. Llavors, a nosaltres ens hauria agradat poder cogestionar l'IMV de la mateixa manera que ho farà el País Basc o Navarra on, directament, ho desenvoluparan ells.

Per què no s'arriba a eixa cogestió a la Comunitat Valenciana?

Això ha sigut una batalla important perquè la nostra Llei de Renda és molt bona i, en part, més completa que la basca o la navarresa. Però hi ha un factor, i és que el País Basc i Navarra tenen les competències en Seguretat Social i, per tant, ja tenen les dades. Però, independentment d'això, nosaltres pensem que tenim una bona Llei de Renda Valenciana i, sobretot, el que ens fa molta por és que es produïsca un canvi de govern i que, al final, s'elimine l'Ingrés Mínim Vital, desestabilitzant la Renda Valenciana d'Inclusió.

De tota manera, nosaltres estem treballant en un decret perquè, encara que desaparega el salari mínim, nosaltres puguem continuar desenvolupant l'RVI, i garantir que els valencians i valencianes continuen tenint una llei que els done dret a la inclusió social i els cobrisca les necessitats bàsiques.

Es podrien produir duplicitats en cas de no cogestionar-lo?

No, perquè estem nosaltres coordinant-nos, i ens passaran les dades de les persones que començaran a cobrar el salari mínim, i ja nosaltres realitzarem la complementació. A més, l'Ingrés Mínim Vital hi ha suposats que no contempla, com les pensions no contributives, i nosaltres continuarem assumint-lo amb la Renda Valenciana d'Inclusió. Així, el sistema de cobertura continuarà sent el mateix o, fins i tot, un poc més perquè, efectivament, tindrem més diners.

Quin balanç fas de l'evolució de la Renda Valenciana d'Inclusió?

Amb l'anterior govern, la Comunitat Valenciana tenia una renda garantida, que només es pagava sis mesos i amb molt baix nivell. Llavors, els serveis socials la gestionaven poc perquè no era molt resolutiva, i el que feien era gestionar ajudes d'emergències. L'actual Renda Valenciana d'Inclusió és molt més potent i complexa perquè és permanent en el temps i requereix la posada en marxa d'uns itineraris d'inserció, però a més són els serveis municipals els quals valoren a les persones beneficiàries, i s'han hagut d'adaptar a aquest canvi.

Però, actualment, en un mes valorem més que l'anterior govern en 12 mesos. Per què? Perquè no és el mateix tindre un equip de 20 valoradores, que un equip de 400 valoradores en tots els municipis i, a més, és molt més senzill perquè la persona que valora ja coneix a les persones del municipi.

De fet, des que es va posar la Renda Valenciana d'Inclusió es va paralitzar la pujada de pobresa severa que afectava la Comunitat Valenciana, i ara ja estem en una tendència a la baixa.

A més, ara, amb l'actual crisi sanitària, la Renda Valenciana d'Inclusió serà com un salvavides...

Efectivament. La prestació de desocupació és la que és, els subsidis són els que són, els ERTO... Llavors, ara, la Renda Valenciana d'Inclusió és la que pot salvar de la pobresa a molta gent, i és bàsica. Esperem tindre moltes més persones beneficiàries de les que tenim actualment i, amb l'Ingrés Mínim Vital, podrem ampliar la nostra cobertura.

Per a acabar, Què els diries a aquelles persones que veuen aquest tipus d'ajudes com una 'pagueta'?

Doncs que no és veritat. L'Ingrés Mínim Vital no consistirà a sol·licitar els diners i ja està, sinó que nosaltres continuarem sent ací per a desenvolupar itineraris d'inserció sociolaboral a les persones beneficiàries d'aquestes ajudes. El dret a la inclusió no pot passar per rebre només una paga, sinó que les persones, quan tenen problemes, necessiten ajuda professional per a reconstruir la seua vida. I ací és on estem nosaltres, i estarem sempre, perquè el dret a la inclusió, per a nosaltres, és el més important, i només amb una paga no s'aconsegueix.
Destacats