Hampa Studio celebra la "xicoteta edat d'or" d'una animació valenciana "capdavantera" i amb "cada vegada més força"

Els valencians coproduïssen 'Buñuel en el laberint de les tortugues', candidata a representar a Espanya en els Oscar

Guardar

Buñuel
Buñuel

La productora Hampa Studio, coproductora del llargmetratge 'Buñuel en el laberint de les tortugues', celebra la "xicoteta edat d'or" d'una animació valenciana que, en aquests moments, és "capdavantera" a Espanya i que "cada vegada té més força", la qual cosa permet que siga una opció per als productors estrangers.

Així ho ha explicat aquest dijous el màxim responsable de la productora, Álex Cervantes, en declaracions a Europa Press, arran que la pel·lícula que coproducen s'haja convertit en la principal sorpresa del trio de cintes preseleccionades a convertir-se en la candidata espanyola a l'Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, en la qual competiran amb dos grans del cinema espanyol: Pedro Almodóvar, amb 'Dolor i glòria', i Alejandro Amenábar, per 'Mentre dure la guerra'.

Cervantes ha subratllat que l'animació valenciana "cada vegada té més força", ja que tradicionalment la Comunitat Valenciana "sempre ha estat a la cua". "Ara comença a estar molt fort el sector, moltíssims productors estrangers vénen perquè comencem a estar bastant forts. En Hampa hem passat de ser 20 persones a 105 o 110 i en creixement, constantment en producció", ha explicat.

El representant d'Hampa ha valorat el treball d'À Punt, que considera que ho fa "el millor que pot", i de l'Institut Valencià de Cultura per estar "donant suport darrere" als projectes i ha detallat que, quan estan en festivals de cinema, s'acosten productors d'altres comunitats. "Això no m'havia passat en la vida", ha relatat.

"Tinc un munt de projectes sobre la taula de coproduccions amb altres comunitats autònomes esperant que els diga que sí o no al seu projecte per a entrar, quan abans era a l'inrevés. Crec que és capdavantera, sobretot per la quantitat d'escoles d'animació que hi ha", ha lloat, encara que ha puntualitzat que creu que al sector li "falta bastant".

En aquest sentit, ha apuntat que la Comunitat és "un lloc bastant important per als productors almenys de tota Espanya", ja que busquen fer coproduccions. "Ara estem parlant d'una xicoteta edat d'or, comparat amb com estàvem", ha sostingut, encara que ha puntualitzat que continuen estant a "anys llum" d'altres països com França.

"QÜESTIÓ DE DINERS"

Referent a això, creu que els productors valencians tenen "ganes i talent" i ha lamentat que siga "qüestió de diners". "Sent d'ací, si faràs una producció d'animació, que solen ser bastants alguns milions d'euros, pots alçar alguns centenars de milers, però no milions", ha indicat.

"Per a poder completar una producció, necessites coproducció de, almenys, quatre socis. Com entre un francés, irlandés o anglés, que tenen moltíssims diners d'ajudes, el percentatge majoritari li ho queden ells. No és una qüestió de talent, però necessitem més diners", ha reclamat, al mateix temps que ha afegit que entén que "França no és Espanya".

Cervantes ha assenyalat que a Espanya podria haver-hi "més incentius fiscals o atractiu per a invertir", però ha matisat que creu que les entitats "fan el que poden" i que estan "en la línia".

APOSTA PER L'ANIMACIÓ NACIONAL

Qüestionat per l'animació en els mitjans de comunicació públics, Cervantes ha admés que la troba a faltar i considera que "hi ha una cosa que no s'acaba de complir i haurien de fer-ho", com és l'aposta per l'animació local o nacional.

En concret, ha explicat que TVE tots els anys trau una convocatòria però amb "molt poquets diners, no tot el que es podria posar". "Com que no té tant suport de la tele, no podem produir tant com podríem, i les teles acaben posant contingut comprat a pes per a emplenar graella", ha lamentat. "És una mica el llucet que es mossega la cua", ha afegit.

"Fa falta que algú, no sé bé com, aposte més per contingut nacional i valencià que per l'estranger. Així començarem a tindre produccions bastant grans amb les quals poder emplenar contingut de la tele i poder competir amb les estrangeres", ha reivindicat.

"CERT DESAVANTATGE"

Respecte a 'Buñuel en el laberint de les tortugues', Cervantes ha relatat que, amb la preselecció als Oscar, ja estan "satisfets", encara que ha matisat que si es deixa portar per les crítiques, té "bastants esperances".

No obstant això, ha admés que el fet que siga una pel·lícula d'animació fa que partisca amb "cert desavantatge", a més d'enfrontar-se a directors com Almodóvar i Amenábar. "Crec que els noms pesaran una mica", ha lamentat.

Així mateix, ha destacat el que suposa per al sector de l'animació que la seua pel·lícula estiga preseleccionada, ja que es tracta d'una "gesta" i és "molt important per a anar obrint camí", i ha reivindicat que l'animació "és una temàtica, no un gènere".

"Encara que no sigues consumidor d'animació, quan portes dos minuts de pel·lícula no caus que és d'animació, estàs ficat en la pel·lícula. La història està molt ben comptada, té molta força, i és la part de la qual més orgullosos estem", ha recalcat.

"DISSENY GRÀFIC" EN LA CINTA

Quant a les tècniques utilitzades en la cinta, Cervantes ha detallat que van fer una pel·lícula "artísticament molt potent", ja que en ser cinema per a adults "si està ben comptada no has d'estar fent moltes floritures". "Visualment és quasi disseny gràfic, amb formes molt netes, colors molt més crus. És de les coses que més fanfarrones té la pel·lícula, l'art.

Els acadèmics elegiran a la candidata final per a la 92 edició dels Oscar, decisió que s'anunciarà el 5 de setembre. Després, el títol seleccionat haurà de passar altres dos sedassos per a poder competir entre les cinc candidates a millor pel·lícula de parla no anglesa.

'Buñuel en el laberint de les tortugues' reviu la relació d'amistat entre Luis Buñuel i Ramón Acín, cerca recuperar la memòria històrica dels artistes que es van perdre amb la guerra i presenta la part més humana del cineasta aragonés.

Destacats