Els ministeris de Sanitat i Hisenda han enviat cartes als governs d'11 comunitats autònomes, entre elles Andalusia i Catalunya, per a advertir-los que han superat la taxa de referència de la regla de despesa en matèria farmacèutica i sanitària, segons han confirmat a Europa Press fonts ministerials.
Totes aquestes CCAA estan adherides a l'instrument de sostenibilitat de l'article 113 de la Llei General de Sanitat, que fixa que la variació interanual de la despesa farmacèutica, tant hospitalari com en productes farmacèutics i sanitaris per receptes mèdiques o ordre de dispensació, i de la despesa en productes sanitaris sense recepta mèdica o ordre de dispensació, "no podrà ser superior" a la taxa de referència de creixement del PIB de mitjà termini de l'economia espanyola, coneguda com a regla de despesa, que en 2017 es va situar en el 2,1 per cent, el 2,4 per cent en 2018 i en el 2,7 per cent en 2019.
Aquest mecanisme, lligat al Fons de Finançament, preveu que, quan se supere el límit previst, la comunitat autònoma "no podrà aprovar la cartera de serveis complementària" i "no podrà prestar serveis diferents de la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut". A més, es fixa que el seu accés al repartiment de recursos econòmics de l'Estat en matèria de sanitat estarà subjecte a informe favorable d'Hisenda. Així, l'autonomia haurà d'aplicar "mesures de millora de l'eficiència i sostenibilitat".
Fonts ministerials, no obstant això, precisen que l'"únic" objectiu de la missiva ha sigut "comunicar a aqueixes comunitats que s'ha incomplit aqueixa eina de sostenibilitat, i se'ls emplaça al fet que presenten proposades per a millorar l'eficàcia en aquesta àrea".
D'acord a xifres aportades per Hisenda, 11 de les 12 comunitats autònomes acollides a l'instrument de sostenibilitat van superar la regla de despesa farmacèutica i sanitària en 2017. Andalusia (2,4%), Aragó (2,4%), Astúries (3,6%), Illes Balears (4,7%), Canàries (3,3%), Cantàbria (3,8%), Castella-la Manxa (3,2%), Catalunya (3,3%), Extremadura (2,3%), Galícia (4,7%) i Múrcia (2,7%) van superar la taxa de variació interanual, fixada en 2,1 per cent per Hisenda. Només va complir Comunitat Valenciana (2,1%).
Madrid (3,7%), Castella i Lleó (3,8%) i Navarra (3,2%) també van superar aqueixa xifra, però no estaven dins de cap mecanisme de finançament especial de l'Estat, per la qual cosa no tenien obligació de respectar el mecanisme de sostenibilitat. Les altres dues CCAA exemptes, País Basc (0,3%) i La Rioja (-2,1%), igualment es van mantindre dins de les dades marcades per Hisenda malgrat estar fora del control.
En 2018, amb un límit en el 2,4 per cent, el van incomplir Andalusia (5,6%), Aragó (2,6%), Illes Balears (7,1%), Canàries (7,8%), Cantàbria (4,6%), Castella i Lleó (4,7%), Castella-la Manxa (4,1%), Catalunya (4,7%), Extremadura (2,7%), Galícia (5%), Múrcia (3,1%), La Rioja (4,2%) i Comunitat Valenciana (5,1%). Només Astúries (1,8%), que sí que formava part del grup de CCAA dins del finançament especial, i País Basc (2,2%), van respectar els límits. Novament, Madrid (4,7%) i Navarra (4,4%) es van excedir, però no estaven obligades al seu compliment.
A maig de 2019, amb un 2,7 per cent de límit, totes les comunitats autònomes dins d'aquesta correcció, excepte Extremadura (2,3%), estan ja per damunt: Andalusia (3,3%), Aragó (4,1%), Astúries (3,0%), Illes Balears (7,1%), Canàries (5,6%), Cantàbria (4,6%), Castella-la Manxa (4,8%), Catalunya (7,0%), Galícia (3,0%), Múrcia (3,5%), La Rioja (3,3%) i Comunitat Valenciana (4,8%). Castella i Lleó (2,3%), Madrid (5,7%), País Basc (1,9%) i Navarra (3,6%) no estan en el fons de finançament en enguany.