La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic ha subratllat que l'increment del deute en 1.351 milions d'euros en 2019 en la Comunitat Valenciana es deu a l'"infrafinançament estructural" que pateix l'autonomia i al finançament de l'excés de dèficit a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i ha recalcat que aqueix import és "pràcticament coincident" amb els 1.325 milions "reivindicatius" que inclou cada any la Generalitat en els seus pressupostos.
Així ho ha indicat en un comunicat després de conéixer-se que el deute de la Comunitat Valenciana es va elevar a 48.432,7 milions al tancament de 2019, la qual cosa suposa el 42,1 per cent del seu Producte Interior Brut (PIB), el major percentatge per comunitats. El percentatge és un 0,1% més que l'any anterior i en termes absoluts, ha pujat un 1,16%, segons les dades del Banc d'Espanya.
El deute es va elevar en termes absoluts en totes les regions excepte a Andalusia, Canàries, Galícia, Navarra i País Basc. Catalunya (79.060 milions d'euros), la Comunitat Valenciana (48.433 milions), Andalusia (35.431 milions) i Madrid (33.469 milions) continuen concentrant dos terços de tot el deute en mans dels governs autonòmics en 2019, encara que també obeeix a una qüestió de població.
No obstant això, en percentatge del PIB, la Comunitat Valenciana, amb un endeutament que suposa el 42,1%, continua encapçalant a les regions més endeutades en relació a la seua riquesa, seguida de Castella-la Manxa, amb el 34,9%, i Catalunya amb el 33,4%.
El departament que dirigeix Vicent Soler ha destacat que el deute es va incrementar durant el quart trimestre de l'any passat en 556 milions d'euros. A 31 de desembre de 2019, se situava en 48.433 milions enfront dels 47.877 del tancament del tercer trimestre i els 47.082 milions de tancament de 2018.
Per tant, "l'augment de la de deute al llarg de 2019 ha sigut d'un total de 1.351 milions d'euros a causa de l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana" i una xifra "pràcticament coincident amb els 1.325 milions reivindicatius que anualment inclou el Consell en els pressupostos de la Generalitat", ha argumentat.
Segons assenyala Hisenda, l'increment de l'endeutament de la Comunitat Valenciana en 2019 "respon pràcticament íntegrament als recursos rebuts a través del FLA, un instrument creat per a injectar liquiditat en les comunitats autònomes per la via del crèdit, malgrat que s'ha reclamat insistentment un nou sistema de finançament autonòmic més just i solidari amb la Comunitat Valenciana".
En concret, l'increment anual ve motivat pel finançament a través del FLA extra de l'excés de dèficit de 2018, la qual cosa representa un augment del deute de 1.101 milions d'euros; pel finançament del dèficit objectiu de 2019 equivalent al 0,1% del PIB, la qual cosa suposa 116 milions d'euros i pel finançament de la devolució de les liquidacions negatives de 2008/09 per un import de 91 milions.
Addicionalment, i per a completar la variació de deute de l'any 2019, s'han realitzat operacions de tresoreria a curt termini que han suposat un augment de l'endeutament xifrat en 55 milions d'euros; així com reduccions en operacions vàries, de lísing, sector públic i mètodes alemanys, per un import de 12 milions d'euros.
No obstant això, malgrat l'increment de deute anual, Hisenda destaca que, en termes Deute/PIB, que relaciona el volum de deute amb el volum del qual es produeix anualment en l'economia, el deute de la Comunitat s'ha reduït un 0,3% des del 42,4% de l'any 2018 fins al 42,1% en 2019.
EL 31% DE L'INCREMENT DERIVA DE L'ETAPA ANTERIOR
En aquesta línia, Hisenda destaca que, una vegada comptabilitzats les dades de deute corresponents a desembre de 2019 i comparats amb els de juny de 2015, "es comprova que durant el període de govern del Consell del Botànic el deute de la Comunitat Valenciana ha crescut en 8.369 milions d'euros".D'aquesta quantitat, assegura que el 31% (2.589 milions d'euros) "correspon a dèficit de l'etapa anterior o deriva de decisions adoptades per l'anterior govern". Entre ells, inclou els 1.468 milions d'euros de deute que van arribar via préstecs del FLA dirigits a cobrir la desviació del dèficit de 2014 i exercicis anteriors.
A més, també deriven de decisions anteriors a juny de 2015 "els 200 milions compromesos per a salvar la Societat de Garantia Recíproca de la Comunitat Valenciana o els 107 milions de deute destinat a atendre el pagament d'obres que van ser realitzades entre 2005 i 2008 i que van ser finançades mitjançant el denominat mètode alemany". També atribueix a l'anterior govern del PP "la meitat de la desviació del dèficit de tot 2015, any en què es va produir el canvi de legislatura".