La Generalitat Valenciana haurà d'elaborar i aprovar un pla de govern durant els sis primers mesos de cada mandat per a definir els objectius i línies d'actuació més destacades, després del que realitzarà una tasca de seguiment cada sis mesos per a avaluar el desenvolupament dels projectes de llei, programes i actuacions.
Aquesta és una de les novetats que inclou l'avantprojecte de la Llei de Govern Obert que ha aprovat el ple del Consell aquest divendres. L'objectiu és garantir els drets de transparència i bon govern en una única norma i establir l'obligació de rendició de comptes en institucions "desacreditades pel PP durant 20 anys", com ha subratllat la vicepresidenta i portaveu del Govern valencià, Mónica Oltra, en la roda de premsa.
El conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, ha presentat aquesta llei "complexa i llarga", amb un total de 111 articles, i "la més avançada de totes les que hi ha a Espanya" en matèria de govern obert, com a punt de partida d'"una nova generació de normes d'integritat institucional".
Després de dos anys de treball, Alcaraz ha explicat que la norma parteix de la idea de govern obert que va començar a utilitzar-se en la "administració Obama" i pretén asseure un nou model d'administració pública integral. Per a açò, estableix mecanismes de contacte i col·laboració amb la ciutadania, i promou la corresponsabilitat d'associacions en la definició de polítiques públiques.
La Llei de Govern Obert substitueix l'anterior legislació de 2015 i serà aplicable tant en l'administració de la Generalitat com en el sector públic instrumental i en la resta d'administracions valencianes, encara que en els ajuntaments preval la normativa estatal. "Entrem en tot el que podem", ha assegurat el conseller, per la qual cosa també estableix obligacions de transparència per a partits, sindicats i entitats que reben subvencions o gestionen serveis públics.
En concret, en la futura norma s'integren els instruments de transparència i dret d'accés a la informació pública i es regula tant el Consell de Transparència com els principis bàsics de bon govern i la planificació i avaluació de polítiques públiques. També oferirà un marc legal per a la participació ciutadana i l'associacionisme.
L'avantprojecte de llei fa èmfasi en la rendició de comptes davant la ciutadania per part de tots els representants del Consell i les corporacions locals, per al qual estableix per primera vegada l'obligació del pla semestral a l'inici de cada mandat i nous procediments d'avaluació de les normes, plans i programes de la Generalitat, per la qual cosa les conselleries i el sector públic instrumental hauran d'implantar sistemes per a mesurar la seua activitat.
L'obligació s'estableix "dins d'una certa flexibilitat" i arreplega l'esperit dels Seminaris de Govern que ha celebrat el Consell des de 2015. En definitiva, es tracta de "fer possible el que es promet", ha il·lustrat el titular de Transparència.
PRINCIPIS D'ACTUACIÓ DE DIRECTIUS I ALTS CÀRRECS
En l'àmbit del bon govern, l'avantprojecte fixa els principis d'actuació que han de seguir els alts càrrecs i directius. La meta és que "empreses i organismes de tota mena vagen dotant-se de compromisos ètics de codis de conducta", ha ressaltat Alcaraz.Al seu torn, estén l'obligació de comptar amb codis de govern als governs locals i la resta d'entitats, i estipula la inclusió de principis ètics i de conducta en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de les convocatòries de subvencions o ajudes.
D'aquesta forma, el conseller ha incidit en el pas "d'un govern de la transparència a una cultura de la transparència que vaja impregnant la societat". En el cas dels ajuntaments, ha subratllat que "és una barbaritat demanar el mateix a un de 300 habitants que a Madrid", per la qual cosa el Consell pretén que els consistoris de major grandària "adquirisquen obligacions amb major rapidesa".
COL·LABORACIÓ AMB DIPUTACIONS
En matèria de transparència, la norma estableix la col·laboració entre la Generalitat i les diputacions per a prestar assistència tècnica que garantisca el seu compliment en l'administració local. També es regulen i amplien les obligacions de publicitat activa i es disposen les condicions de reutilització de la informació del Portal de Transparència i la seua actualització constant.Respecte al dret d'accés a informació pública, es delimiten de forma més clara els límits i es regula l'accés, les causes d'inadmissió i les competències. L'avantprojecte inclou el procés de sol·licitud i tramitació d'accés via telemàtica, sense necessitat de certificat digital. Paral·lelament, introdueix un procediment de mediació, en cas de conflicte en les reclamacions d'accés a la informació.
REDUCCIÓ EN EL CONSELL DE TRANSPARÈNCIA
Aquesta labor la realitzarà el Consell de Transparència, un òrgan que "reforça la independència" i serà netament jurídic, sense funcions d'anàlisis i solament per a garantir l'accés de la ciutadania. El nou text redueix el nombre de persones que ho integren, de cinc a tres membres amb dedicació exclusiva i triats pel ple de les Corts a proposta dels grups. Alcaraz ha reconegut que aquest organisme hi ha hagut de "superar moments difícils" i ha assegurat que amb la llei serà l'"autoritat de garantia" de transparència.En participació ciutadana, l'avantprojecte arreplega mecanismes de foment de la cultura participativa, entre els quals destaca el nou Portal de Participació com a espai d'intercanvi i recursos, i preveu la promoció de la iniciativa ciutadana en la seua elaboració i seguiment i l'avaluació de polítiques públiques amb processos participatius. Sota aquest prisma, regula el Consell de participació Ciutadana i contempla especialment la participació en els Centres Valencians en l'Exterior (Cevex).
Dins del foment de l'associacionisme, delimita la relació amb administracions amb mesures de foment per a un moviment "fort i estable com la millor garantia per a la cohesió social". També fixa la creació d'una escola permanent de formació associativa, assessorament al teixit associatiu, premis a aquesta labor i trobades amb entitats locals.