L'Estratègia Valenciana per a la Igualtat de Tracte, la No-Discriminació i la Prevenció de Delictes d'Odi 2019-2024 de la Generalitat contempla la creació d'una 'xarxa antirumors' per a deconstruir prejuís que dificulten la convivència i lluitar contra les falses creences que "moltes vegades són la base dels delictes d'odi".
La xarxa estarà formada per 'agents antirumors' encarregats de detectar i combatre aquestes pràctiques, amb l'objectiu de fer front a la xifra de delictes d'odi: 121 a la Comunitat Valenciana en 2017 dels 1.419 que van tindre lloc en el conjunt d'Espanya.
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, ha presentat aquest dijous l'estratègia i ha advertit que les dades "són només la punta de l'iceberg", ja que l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea estima que sols es denuncien el 10% d'aquestes agressions. Per açò, un dels eixos de l'estratègia se centra a detectar i denunciar aquest tipus de comportaments.
El projecte és un dels compromisos de l'acord del Botànic i dona compliment al Pla Valencià d'Inclusió i Cohesió Social. Es tracta d'una estratègia estructurada en sis línies d'actuació, amb 15 objectius que contemplen un total de 96 mesures, establides després d'un llarg procés de participació que ha comptat amb 77 entitats i institucions de diversa índole.
A més de la 'xarxa antirumors', el document impulsa la creació d'un observatori valencià per la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes d'odi, que s'encarregarà de coordinar les actuacions de l'estratègia, avança la Generalitat en un comunicat.
Oltra, després d'agrair la implicació dels participants, ha assegurat que representa "la culminació d'un treball que pretén avançar cap a una societat que reconega la diversitat com a enriquiment col·lectiu i acabar amb la discriminació i els delictes basats en l'odi".
La discriminació i l'exclusió social són "dos dels problemes més greus, sistèmics i crònics que pateixen les democràcies actualment", ha recordat, per la qual cosa l'estratègia proposa actuacions amb línies estratègiques específiques de sensibilització social, prevenció, detecció i denúncia de conductes de delictes d'odi, atenció a les víctimes i recollida de dades per a l'elaboració d'una memòria sobre aquesta casuística.
Arreplega propostes transversals d'entitats relacionades amb el col·lectiu LGTBI, poble gitano, famílies, pobresa i sense sostre, migrants i refugiats, antifeixistes, defensa de la llengua i la cultura, religioses, laiques i atees, diversitat funcional, feministes i de dones, drets humans i educació per la ciutadania global.
També han participat en el procés associacions de malalties, estètiques i cossos, relacionades amb l'àmbit de les persones majors, joventut i infància, així com dels principals sindicats i de les consellerias de la Generalitat.
CAMPANYES, RESERVA DE PLACES I BEQUES
Per a evitar actituds discriminatòries o conductes d'odi, l'estratègia proposa realitzar campanyes que promoguen els valors de la diversitat i acabar amb els prejuís i els estereotips, en línia de les engegades per la Conselleria d'Igualtat amb 'La Veu Gitana' o 'Trenca l'Estereotip'.Paral·lelament, amb l'objectiu d'avançar cap a una administració inclusiva, inclou accions com garantir l'accessibilitat física i cognitiva d'actes i la incorporació dels col·lectius de la diversitat a l'administració amb mesures com la reserva de places, beques per a estudiar oposicions i clàusules socials en la contractació pública.
El document preveu uns premis de bones pràctiques inclusives en matèria publicitària i uns altres per a reconéixer el treball dins de l'administració, així com guies de bones pràctiques i protocols contra casos de discriminació dins de l'administració pública. També contempla crear una acreditació per a reconéixer les entitats valencianes socialment responsables.
UNITATS ESPECÍFIQUES EN POLICIES LOCALS
En aquest eix estableixen mesures per a fomentar una societat diversa i inclusiva, permetre la detecció i anticipació d'actituds i conductes discriminatòries i dels delictes d'odi. Proposa així crear unitats específiques de prevenció contra la discriminació i els delictes d'odi en les policies locals i constituir espais de convivència en els barris amb major nivell de conflictivitat.Garantir la formació continuada de la policia local i d'altres cossos de seguretat i d'associacions per a implementar la figura de la persona assistent de víctimes és una altra qüestió que estableix l'estratègia. També un servici telefònic i presencial de traducció i acompanyament per a atendre persones que desconeixen les llengües oficials, junt a formació en idiomes per a col·lectius que desconeixen les llengües oficials i en llengua de signes.
'APP' D'ATENCIÓ A LES VÍCTIMES
Per a donar a conéixer els mecanismes per a detectar i facilitar la denúncia, l'estratègia preveu engegar un telèfon, una oficina física, una oficina virtual i una aplicació mòbil d'atenció a les víctimes per a l'assessorament i el procés de denúncia.L'atenció a les víctimes és especialment important en àmbits com l'escolar, el sanitari, el social i el laboral, i "sobretot, en el moment inicial, per a garantir tots els aspectes d'atenció, incloent l'acompanyament en la denúncia i el suport posterior".
L'objectiu és oferir una assistència gratuïta i universalment accessible, per al que inclou l'adequació d'instal·lacions judicials per a dotar als jutjats de mitjans humans, tecnològics i materials per a "evitar victimitzacions secundàries".
Una mesura paral·lela és establir un sistema de mobilitat de lloc de treball o d'estudi entre les administracions públiques per raó de situacions de discriminació o delictes d'odi. En matèria sanitària, inclou formació i protocols específics a les oficines d'atenció a les víctimes del delicte i a professionals perquè puguen assessorar i fer acompanyament.
MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES
Mónica Oltra ha subratllat la importància de recuperar la memòria històrica de les víctimes, "conéixer el seu nombre real, perfil i circumstàncies personals", a més d'establir i desenvolupar els mecanismes per a registrar aquests delictes.Per a aconseguir-ho, el document arreplega la creació d'un registre de situacions de discriminació i delictes d'odi i un sistema que arreplegue i unifique les dades mitjançant registres com educació i sanitat.