La secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, Helena Ferrando, ha xifrat en 935 milions d'euros el deute de l'Estat amb la Generalitat en dependència des de 2015, ja que el Consell ha aportat en aquest període un total de 2.170 milions mentre que el ministeri sol ha participat amb 299,3 milions quan hauria de finançar-se al 50 per cent.
Per això, Ferrando, en una entrevista concedida a Europa Press, ha apuntat que està "molt contenta" de l'abstenció de Compromís en el primer debat per a investir a Pedro Sánchez president del Govern perquè era "el que tocava fer", ja que en 2018, segons les estimacions, el Govern central només va aportar l'11,20%, 76 milions, i la Generalitat el 89,80%, 602 milions.
En aquesta línia, ha recalcat que es tracta d'un incompliment de la Llei i que si l'Estat abonara el 50% que li correspon, el Consell tindria els recursos necessaris per a "poder treballar més i millor" amb "la contractació de més personal i noves residències".
No obstant això, ha aclarit que "aquest pou pressupostal per a atendre la dependència no s'acaba" perquè aquesta partida està assegurada per un crèdit ampliable, ja que aquest Govern "té clar que venim per a rescatar a les persones".
En concret, el sistema, segons les dades de dependència a 30 de juliol, atén 83.477 persones beneficiàries i s'han introduït 76.515 afectats des de juliol de 2015. A més, en el que va d'any s'han registrat 26.753 noves sol·licituds, 3.308 només el mes de juliol.
Ferrando ha destacat quan va accedir el Botànic al Consell el sistema de dependència "no funcionava, amb una espera de fins a cinc anys" mentre que ara "els nous expedients es resolen en uns sis mesos, el termini que marca la llei".
Sobre aquest tema, ha explicat que el problema es té amb "alguns expedients antics heretats" que són "més complicats de resoldre" perquè s'han d'actualitzar les dades, ja que molts d'ells han canviat de domicili o estat.
"Però ara el sistema ja funciona perquè es basa en una administració eficaç i eficient", ha recalcat. De fet, ha posat l'accent que en tres mesos s'han fet les mateixes valoracions que en 2015.
Ferrando ha explicat que a més d'"una mala gestió" el problema dels embossos es devien al fet que el PP "no augmentava el pressupost" i "el sistema es col·lapsava" quan a més no s'ha arribat al sostre, ja que, per l'índex d'envelliment, es calcula que caldrà atendre el 2,07% de la població quan ara s'està en l'1,6%. "Aqueix és la gran fita al costat de la qualitat", ha exposat.
PLACES MAJORS
D'altra banda, davant les crítiques sindicals perquè en la majoria dels casos s'opta per un cuidador no professional, que sempre solen ser dones, davant la "falta d'una xarxa pública", ha explicat que per a la conselleria "el més important és que la família decidisca".Sobre aquest tema, ha destacat que es porta cinc mesos impulsant la figura de l'assistent personal per a poder garantir l'autonomia personal als grans dependents i en aquest període s'ha passat de comptar amb set assistents a entre 300 i 400.
A més, ha assenyalat que tots els estudis indiquen que malgrat la soledat que pateixen moltes de les persones majors es constata que només volen ingressar en una residència quan ja tenen un grau elevat de dependència.
Ferrando ha ressaltat que s'han incrementat les ràtios de les residències, s'han augmentat les places concertades i s'han creat unitats especialitzades d'alzheimer en les residències. Tot això, ha ressaltat, seguint un nou model de residències més humà perquè se semble més una llar.
Des de 2015, la conselleria ha passat de 10.422 places per a persones majors en centres residencies a les 13.712 que hauran en finalitzar 2019, any en què s'han creat 1.913 places. Això suposa un creixement del 31,5% en quatre anys.