«Necessitem una llei que done suport al transport interurbà i urbà de manera objectiva: una norma que recolze la mobilitat pública en les àrees metropolitanes en funció del nombre d'habitants». L'alcalde de València, Joan Ribó, ha subratllat hui el suport de la nostra ciutat a la iniciativa impulsada juntament amb les ciutats de Madrid, Barcelona, Saragossa i la Corunya per al desenvolupament de la mobilitat en els entorns metropolitans. Els responsables de mobilitat dels 5 municipis s'han reunit hui a València, on han presentat les directrius de l'avantprojecte de llei que pretenen que siga aprovat pel Congrés dels Diputats.
La proposta consisteix en la creació d'un fons estatal que finance adequadament els municipis de més de 50.000 habitants seguint criteris objectius com ara el nombre de viatges, el total de quilòmetres recorreguts, la cobertura i l'eficiència. Tal com ha recordat Joan Ribó, València i la seua àrea metropolitana sumen un milió i mig d'habitants, la qual cosa la converteix en la tercera àrea, i hauria de rebre les ajudes estatals en funció d'això. «És una llei objectiva –ha afegit l'alcalde- i imprescindible per desenvolupar la mobilitat sostenible en tota la nostra àrea metropolitana i per fer front als acords per a prevenir el canvi climàtic».
Ribó ha rebut aquest matí els i les regidores de Mobilitat de Madrid, Barcelona, Saragossa i la Corunya, acompanyat pel delegat de Mobilitat Sostenible de València, Giuseppe Grezzi, els quals han presentat posteriorment la proposta de finançament per al transport públic consensuada per les cinc ciutats, una proposta que compta també amb el suport de l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (ATUC) que aglutina més de 80 entitats.
«Estem davant una llei fonamental per a València i per a totes les grans ciutats que jo espere que arribe prompte a les Corts espanyoles i siga aprovada», ha afirmat Joan Ribó. L'alcalde ha recordat que València porta molt de temps treballant en aquest àmbit , «i hem tingut molts problemes amb entitats metropolitanes que van existir, que després van ser dissoltes, i que ara les hem hagut de tornar a crear».
En principi, la proposta presentada hui pels regidors de mobilitat de València, Giuseppe Grezzi; de Madrid, Inés Sabanés; de Barcelona, Mercedes Vidal; de Saragossa, Teresa Artigas; i de la Corunya, Daniel Díaz, preveu que el fons es dote anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat amb «una quantitat econòmica suficient que servisca per a finançar part de les despeses operatives dels transports urbans i metropolitans així com projectes d'inversió per períodes no menors a tres anys, amb desemborsaments anualitzats».
L'avantprojecte de llei servirà per a regular el règim de finançament del servei públic de transport col·lectiu urbà en el marc de les competències atribuïdes per la Constitució i les lleis a les diferents Administracions públiques. Preveu a més la creació d'una comissió gestora per a realitzar la proposta de liquidació amb base en els criteris fixats per a les subvencions. Tal com han explicat els responsables de mobilitat de les ciutats impulsores, el Fons haurà de dotar-se anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat «per una suma no inferior al 0,25 del PIB de l'any anterior» (l'equivalent enguany a 2.500 milions d'euros) .
El fons tindrà tres destinacions principals: els transports urbans col·lectius en municipis de més de 50.000 habitants no agrupats en consorcis metropolitans, els transports urbans i metropolitans per als consorcis metropolitans, i projectes d'inversió que promoguen directament o indirectament la millora de la mobilitat en els municipis sol·licitants. Les entitats locals o els organismes metropolitans que pretenguen accedir a les subvencions hauran d'integrar-se en un grup entre sis opcions possibles, en funció del nombre total d'habitants del seu nucli urbà o metropolità: consorcis metropolitans, i altres cinc grups segons nombre d'habitants (Grup A, més de 2 milions d'habitants; Grup B, entre 1 i 2 milions d'habitants, Grup C, de 500.001 a 1 milió, Grup D, de 100.001 a 500.000, i Grup E, menys de 100.000 habitants). Es tindran en compte, a més de la població total receptora del servici, les variables del total de viatges realitzats en el sistema, el total de quilòmetres recorreguts, la cobertura geogràfica, i l'eficiència de la despesa operativa.