El Govern es prepara per a declarar l'estat d'alarma aquest diumenge en un Consell de Ministres extraordinari

Guardar

sancehz ep
sancehz ep

El Govern es prepara per a declarar aquest diumenge l'estat d'alarma, en un Consell de Ministres extraordinari, després que li ho hagen demanat deu Executius autonòmics --sis d'ells, del PSOE--, amb l'objectiu de tindre cobertura jurídica suficient per a endurir les restriccions de mobilitat i poder fer front a l'increment de contagis de COVID-19, segons informen a Europa Press fonts governamentals.

El cap de l'Executiu va afirmar aquest divendres al migdia, en una declaració institucional des del Palau de la Moncloa, que està disposat a adoptar les mesures que faça falta per a doblegar la corba de contagis. En el seu missatge, també va tornar a instar les regions que es troben en situació d'alt risc al fet que sol·licitaren l'aplicació d'aquest instrument per a poder doblegar la corba.

Després d'advertir de la gravetat de la situació, a les 11.00 hores d'aquest dissabte ja li havien demanat que fera aquest pas País Basc, Catalunya, Cantàbria, les comunitats governades pel PSOE d'Astúries, Extremadura, La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana, així com la ciutat autònoma de Melilla.

De moment cap comunitat autònoma governada pel PP ha sol·licitat la declaració de l'estat d'alarma, encara que per exemple Castella i Lleó sí que ha recorregut a mesures dràstiques com el toc de queda, i Madrid ha prohibit les reunions entre no convivents durant la nit.

El Govern no necessita el vistiplau del Congrés per a aprovar l'estat d'alarma, però sí per a prorrogar-lo més enllà dels 15 dies de vigència inicial. Per això, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va tornar a fer aquest divendres una clara crida al PP perquè garantisca el seu suport per a prorrogar aquest instrument i poder garantir així una cobertura jurídica apropiada per a mesures com el toc de queda. De moment, l'Executiu ja s'ha assegurat el suport de Ciutadans.

MÉS D'UN MILIÓ DE CONTAGIS

La xifra global de contagis a Espanya ja supera el milió --en concret, s'eleva ja a 1.046.132 des de l'inici de la pandèmia--, i aquest divendres les comunitats autònomes van notificar al Ministeri de Sanitat 19.851 nous casos de COVID-19, 8.293 en les últimes 24 hores, la qual cosa suposa un ascens respecte als 7.953 diagnosticats aquest dijous. Catalunya i Galícia han registrat en les últimes 24 hores rècord de casos.

El president del Govern es troba aquest dissabte a Roma amb motiu de la seua audiència amb el Papa Francesc al Vaticà. Encara que fa dues setmanes va delegar en la seua vicepresidenta primera, Carmen Calvo, el Consell de Ministres extraordinari que va declarar l'estat d'alarma "territorialitzat" per a restringir la mobilitat en la Comunitat de Madrid, ara ha preferit esperar al diumenge per a presidir ell mateix la reunió.

El cap de l'Executiu ha afirmat aquest divendres des de la Moncloa que està "llest" per a adoptar les mesures que siguen necessàries i ha tornat a instar les comunitats autònomes que es troben en risc "extrem" a sol·licitar la declaració de l'estat d'alarma quan el consideren necessari per a continuar lluitant contra la pandèmia.

EL PLA APROVAT AMB LES COMUNITATS CONTEMPLA L'ESTAT D'ALARMA

El Govern i les comunitats van aprovar aquest dijous en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) un pla de resposta coordinada que inclou quatre nivells de risc, amb les seues corresponents mesures. En el nivell d'alerta màxima es contempla expressament la possibilitat de recórrer a l'estat d'alarma per a donar cobertura a mesures "excepcionals", tal com ha recordat Sánchez en la seua compareixença.

Després de superar-se la primera ona del coronavirus, i decaure l'estat d'alarma iniciat al març per la progressiva pèrdua de suports, Sánchez va adoptar a l'estiu una estratègia de "cogovernança" amb les comunitats, perquè anaren elles les que, en coordinació amb Sanitat, s'encarregaren de gestionar la pandèmia.

En aquesta línia, a la fi d'agost va posar a la seua disposició la possibilitat de sol·licitar l'aprovació d'un estat d'alarma "territorialitzat" que servira com a cobertura jurídica per a aplicar mesures de mobilitat més estrictes, si així ho consideraven necessari. En aqueix moment, Sánchez, va oferir als presidents autonòmics la possibilitat d'acudir al Congrés a defensar ells mateixos la seua petició.

El Govern ja va recórrer fa dues setmanes a la declaració d'un estat d'alarma "territorialitzat" per a aplicar en la Comunitat de Madrid els confinaments perimetrals en la capital i altres huit municipis, davant la "preocupant" situació a la regió, i la negativa del govern d'Isabel Díaz Ayuso d'atendre les indicacions del Ministeri de Sanitat.

De fet, aquest estat d'alarma, que es va aprovar amb mesures únicament per a Madrid, decau aquest dissabte, ja que l'Executiu va descartar prorrogar-lo, conscient que segueix sense comptar amb els suports necessaris per a tirar avant la seua continuïtat en el Congrés, davant la negativa del PP.

CIUTADANS GARANTEIX EL SEU SUPORT

De moment ja ha rebut el suport de Ciutadans per a decretar de nou aqueix l'estat d'alarma. La líder del partit taronja, Inés Arrimadas, ha telefonat a Sánchez aquest divendres per a urgir-li al fet que "prenga el control" i aplicació un pla nacional contra el coronavirus amb mesures "contundents" que eviten un nou confinament, oferint-li el suport dels deu diputats de Cs en el Congrés per a aplicar l'estat d'alarma en cas que siga necessari.

No obstant això, encara comptant amb els suports de Ciutadans i els del PNB, el Govern no tindria garantida encara la majoria absoluta, per la qual cosa hauria d'assegurar-se el vot d'altres partits.

La sisena i última pròrroga de l'estat d'alarma de març va tirar avant el 3 de juny amb 177 vots: els 120 del PSOE, els 35 d'Unides Podemos, els 10 de Ciutadans, 6 del PNB, dos de Més País-Equo, i els de Coalició Canària-Nova Canàries, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Teruel Existeix.

Arxivat a:

Destacats