El Govern Central segueix infravalorant la cultura valenciana

El Govern, malgrat el canvi de color, segueix mantenint la cultura valenciana en un plànol secundari dins dels PGE

Guardar

IVAM_aniversario
IVAM_aniversario

La Comunitat Valenciana ha esdevingut l'autonomia espanyola amb un major endeutament respecte al seu PIB (41,8%). En xifres, la nostra comunitat té un deute públic que ascendeix als 47.084 milions d'euros i el seu deute per càpita supera els 9.500 euros -2.749 en 2008-, segons dades extretes del Portal de Transparència de la Generalitat i de l'Institut Nacional d'Estadística. A aquest temut i preocupant deute públic li hem de sumar el problema de la infrafinanciació -intrínsec al del deute-, una qüestió que fa anys que preocupa la majoria de polítics i ciutadans valencians però que, al seu torn, ningú fa res per a resoldre-ho, ja que, malgrat el canvi de color del Govern Central, els valencians continuem ocupant un rol secundari i infravalorat en l'economia espanyola. I en cultura, ocorre el mateix.

LA CULTURA INFRAVALORADA

Malgrat que el govern socialista de Sánchez haja invertit un 9,7% més (en xifres, 952.853 milions) en la matèria de Cultura dins dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2019, les entitats culturals valencianes -igual que l'economia valenciana en general, infrafinançada amb totes les forces- continuen ocupant, també, un rol secundari per al Govern Central; és a dir, la cultura valenciana, a més d'infrafinançar-se, també s'infravalora. Històricament, els PGE s'han oblidat dels nostres museus i teatres, dotant-los de partides insuficients comparades amb les d'altres centres culturals espanyols.

Al gener, quan es van conéixer els resultats, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport va declarar que "la proposta continua sent insuficient". Amb el canvi de govern, s'esperaven millores, de fet, els valencians teníem esperances perquè des del Ministeri de Cultura es tinguera en compte, per fi, la cultura valenciana, que, després d'una dècada -o més- sent "l'última regió" d'Espanya, créiem que era el nostre moment. Però ens equivocàvem. Amb canvi de color, i tot continua pràcticament igual.

DECEPCIÓ EN L'IVAM I ALEGRIA EN ELS ARTS

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) també pensava que era el seu moment. En el seu 30é aniversari, i amb el desbloqueig de les obres del jardí de les escultures i l'obertura de la subseu a Alcoi, aquest museu esperava rebre una mostra d'aprovació des de Madrid. A més, al novembre, el Govern Central es va comprometre a estudiar "la possibilitat d'incrementar la seua participació en centres culturals com l'IVAM, en termes equivalents a altres organismes d'altres comunitats autònomes". Però, pel que sembla, no va complir la seua promesa. A l'IVAM se li ha reservat una partida de 261.880 euros per a gestionar el seu funcionament, la mateixa xifra que se li va donar en els PGE de l'any passat. Tot segueix igual.

D'altra banda, el Palau dels Arts va ser l'únic espai que es va beneficiar d'aquests PGE. Se li van reservar 1 milió d'euros a aquesta entitat cultural, 400.000 més que l'any anterior (600.000). Aquesta reconfortant notícia arriba en un moment idoni per al centre cultural, ja que Els Arts es troba en ple procés de reconfiguració -amb arribades i eixides en l'equip directiu-. Per això, reprendre la relació amb el Ministeri de Cultura era clau, una relació segellada amb un considerable augment de partida per al 2019.

ELS MUSEUS I TEATRES VALENCIANS: ELS MENYS FINANÇATS DELS MÉS FINANÇATS

Si comparem la partida que els PGE ha dedicat tant a l'IVAM com als Arts amb altres museus i teatres d'Espanya, comprovarem que el Govern Central continua girant-nos l'esquena quant a la matèria de cultura. Lluny dels 262.000 euros de l'IVAM, se situen museus com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb 2,18 milions. Encara que aquest centre mantinga la seua xifra pressupostària amb la de l'any anterior, això posiciona a l'IVAM o als Arts com a entitats culturals de segona categoria, de segon nivell.

Altres museus que han pujat han sigut el Museu Thyssen, amb 7,58 milions, un 36,6% més que l'any passat, el Museu Reina Sofia, amb 41,5 milions, un 4,96% més, o el Museu del Prat, amb 59,16 milions, un 19,01% més. Un altre que percep més que l'IVAM és el Museu d'Art Contemportani de Barcelona (MACBA), amb 1,19 milions, mantenint-se respecte a l'exercici anterior.

Pel que respecta als teatres de música i dansa, el Palau dels Arts ocupa l'última posició entre els teatres més importants d'Espanya: el Teatre Real va rebre 9,89 milions, un 5,32% més, el Liceu, 7,11, mantenint-se, i el Teatre Maestranza de Sevilla, 2,24, un 34,13% més. Així i tot, Els Arts és el que més ha augmentat la seua partida en els PGE en comparació als teatres anteriorment nomenats, ja que el seu finançament ha crescut un 66,67% més.

MILLORES ALS MUSEUS DE TITULARITAT ESTATAL

Pel que respecta a altres museus de titularitat estatal, el Museu Piu V, més conegut com el Museu de Belles Arts de València, se li ha assignat una partida de 600.000 euros per a la millora de l'entorn i dels accessos. D'aquesta forma s'explica en la memòria d'objectius, en la qual es fixa com a meta principal "concloure la redacció del projecte d'execució i licitar l'obra destinada a la urbanització de l'entorn" del museu. El document també afirma que "el projecte s'ha de consensuar i coordinar amb l'Ajuntament de València. En 2018 s'està modificant el Pla d'Ordenació Urbana, requisit previ per a poder avançar amb el projecte".

Per al Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València, se li va assignar una partida de 200.000 euros per a la climatització i ampliació d'aquest. En aquest cas, en el document es fixa com a objectiu "licitar i adjudicar la redacció dels projectes bàsics i d'execució".

Destacats