La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat juntament amb la Diputació de València estan estudiant la possibilitat d'impulsar l'elaboració de Plans d'Acció Territorial estructurals a les comarques del sistema rural.
Amb aquest objectiu, la secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, Imma Orozco, i la directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Marró, s'han reunit amb la diputada d'Assistència a Municipis, Amparo Orts, i la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno. En aquesta primera presa de contacte, les dues administracions han apuntat les dificultats que tenen els municipis del sistema rural per a abordar el seu planejament per la manca de recursos tècnics i econòmics.
De fet, dels 117 municipis de la província de València que es regeixen encara per Normes Subsidiàries, un gran nombre pertanyen al sistema rural o presenten certa ruralitat amb tendència al despoblament, mentre la meitat dels huit que compten amb Delimitació del Sòl Urbà es troben també en aqueixa situació de ruralitat.
Segons ha explicat la secretària autonòmica de Territori, "això contribueix negativament a una qüestió tan fonamental per al món rural com és el desenvolupament econòmic sostenible i diversificat, peça clau en la lluita contra el despoblament que és un dels objectius prioritaris del Consell".
Totes dues administracions han coincidit en la necessitat d'agilitar la planificació urbanística dels municipis d'interior, d'una manera més racional i efectiva, mitjançant PATs supramunicipals que permeten rendibilitzarla inversió pública i facilitar la tramitació, atés que els estudis sectorials analitzarien conjuntament el territori determinat en aqueixos instruments.
Així, el projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat de 2019 preveu una modificació de l'article 16 de la LOTUP en el sentit que els Plans d'Acció Territorial, per causes d'interés general supramunicipal, podran establir o modificar l'ordenació estructural de diversos municipis atenent criteris d'ordenació i gestió de la infraestructura verda i les relacions econòmiques i funcionals entre municipis, incloent-hi fórmules de compensació supramunicipal.
La intenció de la Generalitat, ha indicat Imma Orozco, "és impulsar algun PAT d'aquestes característiques que definiran totalment l'ordenació estructural de la comarca i que servirien de model als següents".
El compromís de col·laboració manifestat per la Diputació de València podria contemplar l'assistència a altres ajuntaments en altres comarques que s'acolliren també a aqueixa modalitat, o bé assistir i col·laborar amb la tramitació simultània dels plans d'ordenació detallada de les poblacions incloses en els PATs redactats des de la Generalitat.
Segons la secretària autonòmica, "l'experiència en la tramitació de PATs com el de l'Horta o el PATIVEL des de la Direcció General de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge ha demostrat que, amb una tramitació ambiental i urbanística comuna i fent un seguiment constant dels treballs, és possible aprovar un pla en menys de quatre anys, mentre la mitjana en la tramitació dels plans generals està entre huit i dotze anys".
"Aquesta lentitud en el procediment provoca dificultats afegides com la caducitat dels documents d'abast o la resolució dels contractes dels equips redactors, ja que s'excedeixen els temps marcats en les condicions de contractació", ha assenyalat.
Finalment, Imma Orozco ha destacat que "d'aqueixa manera es dotaria d'una planificació estructural completa els municipis o, fins i tot, també de l'ordenació detallada, en un temps rècord i amb l'afegit de permetre un tractament integral i coherent de la planificació territorial a escala comarcal".