L'onzena edició del Certamen de Relat Curt que organitza la Regidoria de la Dona i Polítiques d'Igualtat de Mislata ja té guanyadores. Es tracta de Mª Amparo Pérez Ballester, que la seua obra "La sobremesa del ausente" ha sigut la triada pel jurat com la millor en la categoria de narrativa en castellà i Laura Cabedo Cabo, primer premi de narrativa en valencià per "Les ales d'Ariana". El premi per a la millor artista local ha recaigut enguany en Rosa Sanmartín Pérez, autora de "Siempre huyendo".
La lectura del veredicte del jurat i el lliurament dels premis es va celebrar ahir com de costum en la Casa de la Dona de Mislata, un acte que va estar presidit per l'alcalde, Carlos Fernández Bielsa, i la regidora de Polítiques d'Igualtat, Carmen Lapeña. A més de la dotació econòmica dels premis, 500€ per a cadascuna de les guanyadores, la Casa de la Dona ha editat uns exemplars de xicotet format amb els relats guanyadors que estaran disponibles en uns dies.
El relat de Mª Amparo Pérez és una història de superació personal i una al·legoria a la vida, a la valentia, a l'amistat, a l'amor i a saber lidiar els contratemps que ens oferix la quotidianitat. "La sobremesa del ausente" és un relat de sentiments, dels que s'hi troben i dels que desperten al lector o lectora. És un relat que parla de mort des de l'optimisme de les ganes de viure i, fonamentalment, és un text de dones apoderades.
"Les ales d'Ariana" és un relat que ens conta la història d'una vida que té lloc en un context de guerra. Si tenim en compte que la protagonista és una dona, saber combinar guerra i dona ens porta a pensar en un relat ple de coratge i de realisme. La maleïda guerra dels països àrabs que mai acaba, les dones amagades en els burques que oculten el sofriment i les ferides de les seues ànimes, el tràfic de xiquetes i adolescents a països com Afganistan i Pakistan. Laura Cabedo conta tot açò des de l'esperança i el convenciment que un futur millor és possible.
El millor relat d'artistes locals porta per títol "Siempre huyendo". Amb la intenció manifesta de no seguir el rigor històric sinó de permetre's el luxe de novel·lar, o més bé d'imaginar, el que haguera pogut passar, Rosa Sanmartín ens conta una anècdota en la vida d'una dona il·lustre. El relat ens vol posar de manifest les diferències entre una societat republicana i l'horror de la dictadura franquista i les diferències que hi havia només pel fet d'haver nascut dona i voler ser-ho de ple dret.
Per segon any consecutiu, l'organització d'un taller literari en la Casa de la Dona previ a la convocatòria del certamen ha servit per a millorar notablement tant el número de relats participants com, sobretot, la qualitat dels mateixos.