La futura Llei d'FP contempla que les empreses impartisquen fins a un 40% del currículum

El Consell de Ministres ha analitzat aquest dimarts en primera lectura l'avantprojecte de Llei orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional, "una de les palanques de canvi" i "una de les lleis més importants" que l'Executiu té projectada al llarg d'aquesta legislatura, segons ha afirmat la ministra portaveu del Govern, María Jesús Montero, en roda de premsa posterior al Consell.Segons el text, que encara està subjecte a canvis, el Govern pretén que les empreses puguen impartir entre un 20% i un 40% del currículum i que tota la Formació Professional siga dual. "Per primera vegada es regula a Espanya el caràcter dual de la Formació Professional", ha celebrat la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, que ha desgranat alguns detalls de l'avantprojecte de llei.La futura norma estableix una oferta modular i flexible de Formació Professional dirigida per primera vegada a estudiants i treballadors, (tant emprats com aturats) i ordenada en itineraris formatius que permeten la progressió a través de cinc graus ascendents: Grau A (Acreditació parcial de competències); Grau B (Certificat de Competència Professional); Grau C (Certificat Professional); Grau D (Cicles Formatius: Grau Bàsic, Grau Mitjà i Grau Superior); i Grau E (Cursos d'especialització: títol d'especialista i Màster Professional).Aquesta nova estructura facilitarà l'accés a tot un ventall de formacions de diferent duració i volum d'aprenentatges que inclou, per primera vegada, unitats formatives o "microformacions" (Grau A), fins a aconseguir els títols i cursos d'especialització (Graus D i E).D'aquesta manera, cada persona podrà dissenyar i configurar itineraris propis adaptats a les seues expectatives professionals, les seues circumstàncies personals o les seues necessitats laborals, segons ha comentat la ministra.Tota l'oferta en cicles dels Graus C, D i E tindrà caràcter dual i es dividirà en dos tipus: FP en Règim dual general i Fp en Règim dual avançat o en alternança.Es considerarà FP de règim dual general aquella formació la duració de la qual de l'estada en empresa siga d'entre el 25% i el 35% de la duració total de la formació oferida i quan l'empresa assumisca fins a un 20% dels resultats d'aprenentatge del currículum. Aquesta modalitat d'FP dual té naturalesa de formació pràctica tutoritzada no generadora de vinculació contractual amb el centre de treball, ni percepció de cap remuneració.Mentrestant, es considerarà FP en règim dual avançat o en alternança quan la duració de l'estada en l'empresa siga d'entre el 35% i el 50% de la duració total de la formació i quan l'empresa assumisca fins a un 40% dels resultats d'aprenentatge o mòduls professionals del currículum. A diferència de l'FP dual general, aquesta modalitat d'FP dual constituirà una relació contractual retribuïda de l'estudiant amb l'empresa."Es reforça així la relació entre els centres d'FP i els centres de treball; la formació es farà després de la distribució prèvia de totes dues parts de tasques formatives i de continguts curriculars, sempre sota la responsabilitat de les comunitats autònomes i els centres", ha explicat Celaá, que aposta per una FP "de primer nivell que done respostes a les demandes del mercat laboral i responga als interessos, expectatives i aspiracions de les persones al llarg de la seua vida".

MÉS NOVETATS

El document regula també la participació en projectes i organismes internacionals, la convocatòria de projectes de formació entre centres espanyols i estrangers, així com la mobilitat d'alumnat i professorat entre centres de diferents països.Quant al professorat de Formació Professional, la futura Llei preveu la creació un nou cos de professors especialistes en sectors singulars de Formació Professional, al qual podran accedir tècnics superiors d'FP en determinades especialitats.A més, inclou com a docents de Formació Professional del Sistema Educatiu als professors i formadors que presten serveis en centres o entitats no pertanyents al Sistema Educatiu. L'esborrany de l'avantprojecte també facilita que els docents actualitzen la seua formació amb estada en empreses.De la mateixa manera, la norma agilitza el sistema d'acreditació de competències professionals adquirides mitjançant l'experiència laboral i vies no formals de formació. Fins hui, el procés d'acreditació de competències era, segons el Ministeri, "lent i poc eficient", perquè en una dècada només 300.000 persones van poder aconseguir l'acreditació de les seues competències. Ara, amb el nou sistema, Educació preveu acreditar les competències professionals de més de tres milions de treballadors en quatre anys, de les quals 450.000 s'inicien enguany.I regula la relació entre els ensenyaments de Formació Professional i les universitàries, perquè el text recull el reconeixement mutu per a facilitar l'establiment d'itineraris formatius que reconeguen la formació prèviament adquirida en tots dos ensenyaments, i impulsa nous models de col·laboració, desenvolupament de projectes compartits i préstec d'espais per a generar transferència de coneixement i experiència, crear innovació i optimitzar recursos.

NOMÉS UN 12% DELS ESTUDIANTS SÓN D'FP

Segons ha recordat Celaá, des de fa anys, existeix un "desequilibri" entre el nivell de formació i les necessitats del mercat laboral. En 2021, a Espanya només el 25% de la població activa disposa de qualificació intermèdia i el 35% té qualificació baixa.No obstant això, en 2025, el 50% dels treballs requeriran un nivell de qualificació mitjana (tècnics i tècnics superiors de Formació Professional) i només el 16% un nivell baix, segons dades del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional.En l'àmbit de la formació de la població activa, Espanya dedica 17 hores anuals per treballador, ocupant així el lloc 61 entre 100 països, segons el Fòrum Econòmic Mundial. A Alemanya, que ocupa el lloc 10, s'inverteixen 50 hores.A més, segons les últimes dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA), el 46% de la població activa manca d'acreditació professionalitzant, la qual cosa resta valor afegit a les empreses i situa als treballadors en una situació més vulnerable.D'altra banda, només el 12% dels joves espanyols estan matriculats en Formació Professional, enfront del 25% en l'OCDE i el 29% a la Unió Europea.