El Feminari és major d'edat i ha convertit de nou a València en motor del feminisme. El congrés organitzat per l'àrea d'Igualtat de la Diputació obri les portes de la seua quarta edició, aquesta vegada en el Centre del Carme, on més de mil persones s'han inscrit per a seguir de prop les reflexions de les veus més autoritzades per a donar resposta als reptes actuals de la dona.
Veus com les de la directora general de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat del Govern d'Espanya, Silvia Buabent, que ha recordat el tren de la llibertat d'aquell 1 de febrer de fa un lustre com a punt d'inflexió de la lluita feminista; o l'escriptora Laura Freixas, que en la conferència inaugural del Feminari ha desmuntat el mandat de silenci amb el qual el patriarcat tracta d'oprimir a la dona.
En aquest últim Feminari de la legislatura i potser “el més necessari”, en opinió dels responsables de la Diputació de València, la diputada d'Igualtat, Isabel García, i el president, Toni Gaspar, han coincidit que aquest congrés ha de servir “per a guanyar contundència en la lluita contra la infàmia antifeminista”, en un moment en què “els drets i llibertats de les dones tornen a estar en perill”.
Davant un miler de persones, Toni Gaspar ha agraït el treball de la diputada “per haver fet de la Igualtat un principi transversal en el dia a dia de la Diputació”. Gaspar ha advocat per “fer política enfront d'idees retrògrades, injustes i amb una sobredosi de testosterona”. Per part seua, Isabel García ha alertat de la importància del moment, en vespres del 8 de març, per a “no tornar al blanc i negre”.
Després d'agrair la seua presència a les autoritats, entre les quals estaven el delegat del Govern en la Comunitat, Juan Carlos Fulgencio, la presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, la directora general de l'Institut Valencià de la Dona, María Such, i les diputades Mercedes Berenguer i Conxa García, la titular d'Igualtat ha recordat la figura de Carmen Alborch, “un exemple de vida i un referent per al feminisme”, i ha fet una crida a “la unió de totes per a eixir d'aquest congrés amb les piles carregades i fer front a la incertesa”.
‘La dona callada’
L'escriptora Laura Freixas ha obert el fòrum de debat amb una interessant reflexió sobre la històrica hostilitat cap a la dona que parla i sap. Sota el títol ‘La dona callada de tots és lloada’, Freixas ha fet un repàs històric al mandat de silenci que pateixen les dones, des de Fray Luís de León, que atribuïa als homes el públic i a les dones el encerramiento, fins a Neruda i el seu ‘me gusta cuando callas’.Un recorregut molt gràfic per aqueix patriarcat en el qual no solament habitaven els Voltaire, Quevedo o Molière, sinó també cantants com David Civera o Kevin Roldán, que en ple segle XXI proposen detindre a les dones per mentideres i incontrolables o desitgen dones que ‘no diguen naaa’. “Fins a un 80% dels qui opinen hui en els mitjans de comunicació són homes”, ha apuntat l'escriptora catalana, que en la part final de la seua exposició ha donat veu a aqueixes dones que s'han atrevit a donar la seua opinió al llarg de la història, com María de Zayas, Rosa Chacel o Virgínia Woolf, qui va lamentar que cap novel·la parlara de les ocupacions de les dones.
Després de la introducció de Laura Freixas, la primera de les taules d'aquest quart Feminari ha abordat la complexa relació entre esport i feminisme, amb la secretària d'Estat d'Esports, Mª José Rienda, i la periodista Paloma del Río com a protagonistes del debat moderat per la també periodista Cristina Gallo.
Per al dissabte estan programades altres tres taules de debat, en les quals es reflexionarà sobre la compatibilitat del feminisme i les religions, la relació del moviment feminista amb el LGTBI i el binomi feminisme-política, fil conductor del congrés de la Diputació en un any d'intensa activitat en els partits i de canvis en l'escena política. En la jornada del dissabte participaran com a ponents les escriptores Rosa Regàs i Kika Fumero, el jurista Octavio Salazar, l'activista feminista marroquina Ibtissame Betty Lachgar, a més de l'escriptor Ramón Martínez i la política i escriptora Lidia Falcón.