Familiars dels 2.388 afusellats en el cementeri valencià de Paterna entre 1939 i 1956 han reclamat aquest dijous "sense rancor" i "amb el cor en la mà" justícia i que es mantinga viva la memòria de la història dels represaliats després de la Guerra Civil perquè les generacions futures sàpien "què ha passat" i que "mai més torne a passar".
El Palau dels Català de Valeriola, seu de la vicepresidència de la Generalitat, ha obert aquest dijous les seues portes per a rebre més de 80 familiars de víctimes soterrades en les fosses comunes del cementeri de Paterna en un acte de "reparació, justícia i memòria", segons ha destacat la també consellera d'Igualtat, Mónica Oltra.
Així, la presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez, ha evidenciat que la tàpia de Paterna, coneguda com el paretó d'Espanya, és "un lloc emblemàtic" que "reflecteix tot l'ocorregut en aquesta època tan dolenta de la nostra història" amb "juís sumaríssims a civils amb un codi militar que acabaven sent afusellats i enterrats com a animals". "Va ser un espectacle dantesc que no pot deixar indiferent ningú", ha reivindicat.
Per açò, ha reclamat "obrir les cunetes i traure les víctimes" per a donar-los un enterrament "no per ideologia, sinó per dignitat humana" i "es conega la veritat per a poder tancar les ferides que encara segueixen obertes" sobre la mort d'aquests ajusticiats que "van donar la vida per no voler exiliar-se en defensa de la democràcia i la llibertat", un "sacrifici ocultat als nostres joves".
Així, ha considerat "una obligació moral" que les noves generacions coneguen les històries d'aleshores, de "com les mares prohibien els xiquets jugar i moure's prop del cementeri quan sentien els tirs de gràcia, que els marcaven quants havien sigut afusellats cada dia, i com després en acostar-se veien la terra bruta de sang i sabien".
"Com oblidar aquest mal somni i tant de patiment", ha reivindicat Gómez que ha recalcat que aquests homenatges han de servir per a "fer-nos més lliures i millor persones" i que "els errors del passat no tornen a produir-se".
DONES, REPRESALIADES PER SER SÍMBOL DEL PROGRÉS
De la mateixa manera, la presidenta de l'Associació per la Memòria Històrica de Carlet, Amelia Hernández, ha reivindicat el paper de les dones que van ser doblement represaliades després de la guerra per representar "l'ideal de la llibertat" i ser "símbol del progrés social del que hui gaudim" i que en sotmetre-les a "una humiliació col·lectiva es va voler dinamitar els avanços aconseguits en la II República".Dels 2.388 afusellats va haver-hi 19 dones malgrat no tindre cap d'elles delictes de sang i a les supervivents se'ls va relegar pel "sistema jeràrquic patriarcal del nacionalcatolicisme" que es va marcar com a objectius que no pogueren alimentar ni educar els seus fills. Aquest analfabetisme va ser "un desastre amb conseqüències que encara es pateixen en la societat actual".
Per tot açò, el president de l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna, Santi Vallés, ha reivindicat "sense odi, ni rancor, ni afany de revenja, sinó des del convenciment democràtic profund que ix de l'ànima" que "se sàpia la veritat" perquè "aquests crims no tornen a produir-se".
Per la seua banda, l'historiador paterner Vicent Gabarda, autor de l'estudi més complet sobre els afusellaments a la Comunitat Valenciana, ha explicat que va començar amb les investigacions quan un company de facultat li va comentar que hi havia algú afusellat del seu poble en el cementeri de Paterna.
Així, va començar a treballar perquè es coneguera la realitat de la repressió franquista buscat la informació de les persones executades per la Comunitat. Garbarda ha admès que al principi no va comprendre molt bé l'obstinació dels familiars d'exhumar les restes dels seus afins quan "es trobaven enterrats en un cementeri i no en descampats, i no eren persones desaparegudes sinó que hi havia llibres de registres civils en els quals figuraven".
No obstant açò, després de conéixer les històries que estaven darrere d'aquestes víctimes de repressió va canviar "totalment" el seu punt de vista i va comprendre que realment no estaven enterrades sinó que van ser "llançades en l'interior de fosses comunes" i que "estaven clamant per eixir del fons". Per açò, ha agraït a les famílies haver "mantingut visca la flama del seu record" perquè es conega la història.
BANC D'ADN
Per la seua banda, Oltra ha mostrat "el compromís absolut" d'aquest Consell amb la "gent invisibilitzada" i amb la recuperació de la memòria històrica per a "construir un futur democràtic d'igualtat, llibertat i solidaritat, on totes les persones tinguen garantits els mateix drets i les mateixes oportunitats". "Encara que estiguen mortes", ha puntualitzat.Per açò, el Consell destinarà en els pressupostos de 2019 una partida de 350.000 euros per a l'engegada d'un banc d'ADN, en col·laboració amb Fisabio, que facilite la identificació de les víctimes del franquisme executades a Paterna i enterrades en una fossa comuna del cementeri. Aquesta partida forma part del crèdit d'1.100.000 euros destinats pel Govern del Botànic a l'Institut de Memòria Democràtica.
Així mateix, també es destinarà el pròxim any "un crèdit de més de 614.000 euros per a l'obertura a la Comunitat Valenciana de fosses de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, de les quals 450.000 euros es destinaran a subvencionar a les associacions de la memòria".
"No es tracta només d'un gest ètic, d'un homenatge buit de contingut, sinó que es concreta amb unes línies pressupostàries necessàries per a dur a terme els objectius de la Llei Valenciana de Memòria Democràtica i per a la Convivència", ha assenyalat.
Així, ha repassat algunes de les mesures de la Llei que ja s'han engegat durant aquest primer any, entre les quals cal assenyalar la creació d'una Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica o la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre i entitats locals per a projectes i iniciatives en matèria de recuperació de la memòria històrica.
A més, s'han finalitzat els treballs d'elaboració de mapes de les zones on es localitzen, o es creu que estan, restes de víctimes executades durant la guerra o la postguerra en les províncies de València i Alacant, les dades de les quals estan sent supervisats per l'Institut Cartogràfic Valencià, mentre que els de la província de Castelló s'estan ultimant".