Aquesta pandèmia mundial ha comportat la imposició d'una de les mesures més importants per a no contagiar-se: el distanciament físic. Distància de seguretat, sense abraçades i sense besos. No obstant això, molts experts assenyalen la capacitat que tenen éssers humans per a reconvertir diferents situacions, com la que s'està vivint, a pesar que molts d'ells —els més receptius a les mostres d'afecte— se senten estranys i buits.
Normalment, els éssers humans necessiten el contacte físic i moltes vegades succeeix per la necessitat de consideració social: una palmada a l'esquena, una abraçada o una carícia. Quan ens maregem necessitem tocar alguna cosa per a poder recuperar l'equilibri i per a funcionar necessitem estar en contacte amb gent, naturalesa... Així ho declara Fernando Catalán, Psicòleg i President de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana: "tots necessitem el contacte físic, necessitem l'aprovació de l'altre, afecte, sentir-nos integrats en un grup, família, ambient social... quasi vivim en ramat".
No obstant això, sí que es detecten persones que són més afins o necessiten aquest contacte físic i altres que arriben fins a repel·lir aquest tipus de contacte. Molts experts, d'entre ells la psicòloga Zoraida Granados, Directora Psicòloga del Gabinet de Psicologia CoNpasión a Castelló, declaren que aquelles característiques que porten a necessitar aquest contacte físic-social depenen, moltes vegades, dels primers anys de vida, amb la inclinació a les figures maternes i paternes, les relacions socials i el desenvolupament en un espai segur. D'altra banda, "quan un xiquet no ha tingut aqueixes figures de suport, aqueixa seguretat o aqueix context de suport per al seu desenvolupament, hi haurà més possibilitat que la seua manera de prendre i afrontar decisions siguen de manera individual, fins i tot solitària", comenta Granados. El distanciament físic que estem vivint, si es manté a la llarga, podria portar diferents problemes d'equilibri: "ens podria minvar, generar incertesa, ansietat o por", comenta Catalán.
Per què és tan important aquest contacte físic que comenten els experts? Per a Catalán, "ens afirma la nostra posició en el món, sense un contacte físic el passaríem molt malament". A més, es podria reproduir en un aïllament social, amb una reclusió en un espai i entorn, a priori segurs, però que amb el temps poden resultar nocius en l'àmbit físic, emocional i psicològic, exposa Granados.
També comenta que el contacte físic pot contribuir al benestar físic i mental, com reduir l'estrés i l'ansietat— per la disminució de producció de serotonina, l'hormona relacionada amb l'estrés i que produeix un efecte relaxant—, millorar l'estat d'ànim —augmenta la producció d'oxitocina, hormona relacionada amb l'afecte—, s'afavoreixen els aprenentatges a través d'estímuls tàctils, corporals, emocionals, afectius, redueix la percepció subjectiva del dolor —per l'oxitocina generada per un vincle afectiu, sent un analgèsic natural— i millora la seguretat personal —reforçant l'autoestima pròpia i la dels altres—. D'altra banda, "estrés, ansietat i símptomes relacionats amb les alteracions de l'estat d'ànim, poden ser les principals conseqüències del no contacte físic".
Tapar les emocions, o fins a negar-les, provoca molts problemes en els éssers humans. Per això, per a poder afrontar el distanciament que s'està vivint, els éssers humans tenen altres recursos per a expressar els sentiments, que donen estabilitat emocional i seguretat, segons comenta Catalán. Granados proposa diverses tècniques per a afrontar això en diverses generacions. Per als xiquets, es poden crear jocs de dibuixar i pintar emocions, o expressar-les en veu alta com si fora un teatre. Per als adolescents, crear espais i dinàmiques en grup, que ajuden a disminuir l'ansietat, l'estrés, l'embotament emocional i aquelles emocions que sobrevolen pels seus caps. Per als adults i tots en general, entendre que no és dolent, ni feble expressar les emocions als altres. No obstant això, sí que s'han de fer responsables d'elles, de la manera d'expressar-les i amb qui es comparteixen.