El Centre del Carme Cultura Contemporània acomiada aquest diumenge, 1 de setembre '15.600 dies', l'exposició més completa que s'ha realitzat sobre l'obra Xisco Mensua, amb més de 600 peces.
Seleccionada dins de la convocatòria 'Trajectòries' del Consorci de Museus, l'exposició '15.600 dies' recorre més de quaranta anys del treball de Xisco Mensua (Barcelona, 1960), un treball en tensió entre la imatge i la paraula que ha avançat algunes de les seues últimes obres inèdites.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha recordat que l'objectiu de 'Trajectòries' és revistar la trajectòria d'artistes i col·lectius, obrint noves vies d'investigació i de coneixement sobre l'escena artística contemporània valenciana" i, en aquest sentit, ha destacat "l'excel·lent publicació editada pel Consorci de Museus entorn de la trajectòria de Xisco Mensua que es converteix en una peça més d'aqueix puzle de paraules i imatges amb les quals l'artista tracta de reunir el seu (nostra) memòria col·lectiva".
Pérez Pont ha assenyalat que "encara que el seu treball siga eminentment pictòric, tinta sobre paper, Xisco Mensua aborda l'art íntegrament, d'una forma transversal on la filosofia, la literatura o el cinema es mesclen en un treball que parla de la vida mateixa i de la mort, del temps i la memòria".
'15.600 dies' reuneix quaderns, pintures, dibuixos, fotografies o vídeos a través de 600 peces que acaben component quasi huitanta obres. No obstant això, malgrat l'ampli espai temporal que abasta aquesta exposició, el seu treball no apareix ordenat cronològicament, sinó que es proposa una acumulació de temes que són una constant en la seua obra: la infància, el temps, la memòria, el desig.
En l'obra de Xisco Mensua la cita, la fragmentació, el muntatge o la seriació, remeten a les tensions entre la paraula i la imatge; entre el viscut i les estructures simbòliques; entre els llenguatges, la raó i la poètica en la seua immediatesa i distància amb el món.
Així, l'exposició rep al visitant amb un mural confeccionat a base de cites, (Agamben, Rimbaud, Mitchell, Kafka, Ad Reinhardt, Didi-Huberman, Debord ) un relat que es refereix a l'art.
A continuació, una taula central mostra quaderns de l'artista des de l'any 1982, entre el diari i la cerca, en la proximitat del dibuix i l'escriptura, per a començar a comprendre les claus del treball d'aquest artista.
A la sala central s'exhibeix 'Ombres, poemes i fragments', la imatge-ombra com a principi de la representació. En el políptico 'Carta de colors', una altra de les seues obres inèdites, es mostren múltiples cites explícites i algunes implícites (Goethe, Joseph Albers On Kawara) on es dibuixen influències i entusiasmes compartits. En 'Commo' es mostra l'art com un llenguatge que fem entre tots, la memòria col·lectiva a través de la història de l'art.
Destaca, així mateix, 'Històries d'art i poesia' un políptic format per 208 peces que s'han plasmat també en una publicació amb motiu d'aquesta exposició. Es tracta d'un treball sobre el retrat i la biografia, un acostament irònic, poètic i oblic a alguns aspectes de la nostra tradició cultural.
En un joc de transformacions, o desplaçaments, com una particular sort de traducció, Xisco Mensua porta la paraula impresa al text cal·ligrafiat o la fotografia a la pintura.
Títols com a 'Estudis sobre art'; 'Diaris', 'Política', 'Tempus fugit', 'El fragmentari', 'Per speculum et in enigmate', o 'La naturalesa de les coses', mostren una obra suggeridora com una manera d'observar la història de l'art a través del pinzell i el pensament de Xisco Mensua.
En el catàleg de la mostra (a la venda a la botiga el Centre del Carme i en la llibreria Llig) a més de l'artista, Xisco Mensua i els dos comissaris, Nacho París i Laura Vallés Vílchez, han col·laborat amb les seues reflexions altres huit especialistes: Julián Rodríguez, José Díaz Cuyás, Pedro G. Romero, Nicolás Sánchez Durá, Nuria Enguita, Amparo Civil, Isabel París Bouza i Jacques Moran.