L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) arreplega més de 150 obres arqueològiques i contemporànies, des del segle II a.C fins a l'actualitat, que reflecteixen les "llums i ombres" de les "ciutats i maneres de vida" banyats pel Mediterrani, en un "diàleg entre cultures, espais i temps" que abasta des de Palestina fins a Espanya i des del videoart fins a les terracotes hel·lenístiques.
Es tracta de la mostra 'Habitar el Mediterrani' que han presentat aquest dimecres el director de l'IVAM, José Miguel G. Corts; el comissari de l'exposició, Pedro Azara, i els representants de Banc Sabadell Montserrat Corominas i José Vicente Caballer.
L'exposició reuneix 150 obres clàssiques i arqueològiques del voltant de 40 artistes i 45 prestadors, entre els quals figura el Louvre, el Centre Pompidou, la fundació Li Corbusier, el Museu Arqueològic Nacional o el Museu Egipci de Torí, al costat de col·leccions particulars i obres del mateix IVAM.
Aquestes peces construeixen un "ventall enorme de segles i èpoques", en el qual "el contemporani es nodreix del clàssic", i estableixen un "diàleg entre cultures, espècies i temps pretèrits i actuals", ha destacat Cortés. El seu objectiu és "reflexionar sobre les ciutats i les maneres de vida" en els països de la conca mediterrània.
Sota aquesta premissa, està concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, amb "elements constructius" que al·ludeixen a una "ciutat en permanent construcció, que es fa i desfà". Arranca amb un mosaic romà del segle III després de Crist trobat en una vila de Toledo que representa tot el Mediterrani.
"CIUTAT LLIGADA Al PASSAT"
La mostra, segons el seu comissari, engloba els "elements arquitectònics més comuns en el Mediterrani", així com els que "marquen la transició entre el públic i el privat", com les gelosies. També plasma els llocs "percebuts com a espais ideals" en els quals "hi ha gent que no té cabuda", i les "ciutats de vacances que pretenen oferir il·lusions i no tenen res a veure amb el que és una ciutat", perquè "no tenen passat".
En aquest sentit, Pedro Azara ha defensat que "la ciutat mediterrània està lligada al passat" i, per açò, les obres seleccionades per a l'exposició "ofereixen una interpretació, no solament sobre urbanisme o arquitectura, sinó també sobre les maneres de vida acollides o rebutjades per la pròpia ciutat", amb les seues "llums i ombres":.
L'exposició es divideix en vuit apartats, on conviuen maquetes de cases egípcies amb les seues terrasses i patis, unes característiques reixes romanes o terracotes hel·lenístiques procedents del Museu del Louvre amb fotografies d'assentaments jueus il·legals en Palestina, imatges de les places a Alep on han tingut lloc execucions públiques o una pel·lícula sobre la primera piràmide de l'Egipte faraònic, habitada en l'actualitat per gossos abandonats.
Al llarg del recorregut, es contraposa l'art clàssic i el contemporani: una maqueta mesopotàmica d'una casa, que es remunta a 1.400 abans de Crist, s'enfronta als dibuixos de projectes arquitectònics d'Alger de li Corbussier en els quals "els trets mediterranis desapareixien", com "antiexemple".
Una extensa instal·lació del libanés Rayyane Tabet presideix una de les sales. En ella, reprodueix amb 34.000 peces d'un clàssic joc de construcció infantil la ciutat de Bagdad. Una altra peça, d'Anila Rubiku representa els búnquers que va manar construir el dictador d'Albània, Enver Halil Hoxha, i condueix cap a l'última part de l'exposició, amb una piscina d'agulles de l'espanyola Anna Marín, "una metàfora del Mediterrani".
L'exposició conclou amb una fotografia de l'artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. A través d'una esquerda, sorgeix una branca nevada que apunta cap a l'alt i s'obri pas.