La Comunitat Valenciana va registrar en 2019 un dèficit de l'1,71% del PIB, segons les xifres que ha fet aquest dimarts públiques el Ministeri d'Hisenda, sense tindre en compte la mensualitat de l'IVA que no va ser transferida en 2017 i que el Ministeri d'Hisenda va anunciar que no tindrien efecte en el còmput del dèficit. L'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana, a conseqüència d'un sistema de finançament "injust i obsolet" i les conseqüències derivades del bloqueig polític que va impedir l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat expliquen el desfasament entre ingressos i despeses que s'han materialitzat en 1.964 milions d'euros, tal com ha indicat el conseller d'Hisenda, Vicent Soler.
Les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda evidencien que la mitjana del dèficit no financer del conjunt de les comunitats autònomes de règim comú se situa en el 0,41%, una vegada descomptat l'efecte del SII IVA, superant l'objectiu d'estabilitat fixat en 0,1% del PIB per a 2019. Tenint en compte que el dèficit de la Comunitat Valenciana és de l'1,71% (descomptat l'efecte IVA), si la Comunitat haguera tingut els mateixos ingressos per habitant que la mitjana de les comunitats autònomes (lliuraments a compte i liquidació) hauria rebut 1.457 milions, donant com a resultat un dèficit equivalent al de la mitjana del conjunt (0,41%).
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic ha assenyalat que, "amb un sistema de finançament que no castigara als valencians i els recursos que contemplaven per a la Comunitat Valenciana els Pressupostos Generals de l'Estat, bloquejats pel PP, Cs i els independentistes catalans, hauríem complit l'objectiu de dèficit per a 2019".
La no aprovació dels pressupostos va suposar que la Comunitat Valenciana deixara de percebre, a més dels 450 milions d'inversions territorialitzades i els 373 milions de la condonació del deute de La Marina; 229 milions derivats de l'efecte que va suposar el canvi en el Sistema d'Informació de l'IVA de 2017 i 25 milions per al reforç del sistema de dependència.
A més, els ingressos tributaris propis van patir una disminució respecte a les estimacions inicials a causa de l'alentiment de l'economia, amb una especial incidència en el mercat immobiliari, que l'agost de 2019 va patir un descens del 21% en inscripcions registrals respecte a agost de l'any anterior.
Respecte als ingressos del Sistema de Finançament Autonòmic rebuts des de l'Estat (lliuraments a compte 2019 i liquidacions 2017), la Comunitat Valenciana presenta un infrafinançament de 1.457 milions d'euros, resultat de la diferència entre el finançament per càpita de la Comunitat Valenciana i la de la mitjana de les Comunitats Autònomes de règim comú. A més, el FOGA històric derivat de l'atenció sanitària a desplaçats que no ha sigut finançada des de 2012 (344 milions d'euros) es converteix en un minvament de recursos en els comptes valencians de 1.800 milions d'euros.
"Aquestes xifres validen la xifra reivindicativa dels 1.325 milions d'euros contemplats en els Pressupostos de la Generalitat i que no han arribat", ha apuntat Vicent Soler. El conseller ha indicat que "la Comunitat Valenciana pateix un greu problema d'infrafinançament derivat d'un sistema injust i el repartiment del qual entre comunitats no segueix ni la lògica del pes poblacional ni el de les necessitats de despesa."
"Mentre no disposem del finançament suficient ens veurem obligats a continuar incorrent en dèficits si volem que els 5 milions de valencians tinguen uns serveis públics de qualitat i en condicions", ha indicat Soler.
798 milions d'euros més per a polítiques socials
La política de despesa de la Comunitat Valenciana ha sigut la de convergir amb la despesa per habitant del conjunt de CCAA de règim comú, amb l'objectiu d'oferir a la ciutadania valenciana els mateixos drets que la resta de ciutadans espanyols. Això s'ha aconseguit entre 2018 i 2019."Les valencianes i els valencians no som menys que ningú. Tenim dret a gaudir d'uns serveis públics d'una qualitat i condicions similars als d'altres autonomies, i per això des del Consell hem realitzat un esforç per a confluir amb la despesa mitjana de la resta de comunitats autònomes. En aquests dies, amb la pandèmia provocada pel coronavirus s'ha demostrat més que mai la importància de disposar d'uns serveis públics eficaços i dotats", ha reivindicat Soler.
La despesa no financera liquidada de GVA en 2019 mostra un creixement respecte a 2018 de 1.108,4 milions d'euros, un 7,26%, producte de l'últim impuls per a aconseguir la convergència amb la despesa mitjana de les comunitats autònomes de règim comú. D'eixe augment, el 92% s'ha destinat a despesa social, la qual cosa suposa que hi ha hagut 798 milions d'euros més per a atendre la sanitat, l'educació i el benestar social dels ciutadans de la Comunitat Valenciana.
"La política de despesa, amb un clar enfocament social, ha permés que la despesa sociosanitària per habitant de la Comunitat Valenciana haja passat d'estar 4 punts per davall de la mitjana quan entrarem al Govern, a estar 2 punts per damunt en l'actualitat", posa de manifest el conseller Vicent Soler.
4.214 professionals més per a atenció sociosanitària des de 2015
Gràcies a aquesta clara política de despesa, la Comunitat Valenciana ha pogut incorporar 4.214 efectius per a atenció sociosanitària, la qual cosa li ha permés dotar als valencians d'uns serveis i instal·lacions sanitàries adequades a l'actual situació extrema derivada de la COVID-19.El conseller d'Hisenda assenyala sobre aquest tema que "afortunadament, el Consell ha fet des de 2015 una decidida aposta per equiparar les despeses als de la mitjana de les comunitats autònomes, sobretot en matèria sociosanitària i això ens ha permés que en un moment com el que vivim, per la pandèmia provocada pel coronavirus la Comunitat Valenciana ha pogut afrontar la pandèmia en millors condicions".
Soler recorda que per a una lluita efectiva contra el coronavirus ha sigut "fonamental i decisiu" l'augment del personal sanitari que s'ha produït després de les retallades de l'anterior Consell i així remarca que, "ens trobem en 2015 amb una plantilla de 47.126 persones i, en 2020, ascendeix a 50.561".
"Les prioritats actuals de la despesa pública de la Generalitat són atendre les demandes i necessitats sociosanitàries generades per la Covid-19 i dotar de liquiditat a les empreses i autònoms. No obstant això, el repte futur ha de ser aconseguir una major eficiència d'aquesta despesa revertint així en uns millors serveis per als ciutadans i empreses de la Comunitat Valenciana, ha assenyalat el conseller.