En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. En aquest context, el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada. Una exposició en la qual, a través de 90 fotografies originals, s’aborda com la tradició del retrat de difunts va estar una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma gairebé natural i espontània, buscant conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Un costum que s'ha perllongat fins als nostres dies.
«Amb aquesta proposta fem nostre el lema promogut pel Consell Internacional de Museus (ICOM): Museus i històries controvertides. Dir allò que no es pot dir als museus», ha reconegut el diputat de Cultura, Xavier Rius. «S’aborda un tema que per a un cert públic pot suscitar controvèrsia, però constitueix una finalitat dels museus de la Diputació recuperar, mostrar i reflexionar sobre una realitat que s’ha dut a terme en la nostra societat».
El director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha reconegut que es tracta d’una exposició «que aborda qüestions poc habituals als museus», però tanmateix ha recordat que la mort «constitueix un tema central de l’antropologia europea. Un fet que, per sí mateix, ja justifica la realització d’aquesta exposició». En aquest sentit, Francesc Tamarit ha explicat que Imatges de mort «pretén convidar el públic a reflexionar sobre com han canviat les formes de relacionar-se l’ésser humà amb la mort. Com era aquesta relació en la cultura tradicional i com ho és als nostres dies», ha subratllat. «Vivim en una societat on la mort és un tema tabú. Tendim a negar-la i ocultar-la i això ens distancia enormement de la societat més tradicional, on aquesta formava part de la quotidianitat. Afrontar la mort ens ajudarà a viure en major plenitud», ha emfatitzat Tamarit.
Aquesta mostra està comissariada per Virginia de la Cruz Lichet, especialista en fotografia postmortem i autora de la monografia El retrato y la muerte. «Imatges de mort no persegueix apropar-se a la vessant més macabra o tètrica de la mort, sinó mostrar fotografies encarregades per pares, mares i familiars per amor, per mantenir viu el record i el rostre dels éssers més volguts i poder incorporar aquest retrat a l’àlbum familiar», ha indicat. «La mort forma part de la vida i per poder suportar-la cal enfrontar-se a ella», ha conclòs la comissària.
Instantànies del 1840 al 2017
La mostra assenyala l'evolució tipològica i cronològica d'aquesta pràctica, presentant peces del territori valencià, de la costa mediterrània, juntament amb alguns exemples europeus i americans que permeten donar, d'una banda, una visió de les particularitats d'aquest tipus de retrats en el territori; però també les similituds que trobem en aquest gènere retratístic, siga quin siga el seu lloc de procedència. Perquè al final, la mort és a tot arreu i la inquietud de l'ésser humà davant d'ella ha estat present des del moment en que aquest ha estat conscient que tota vida arriba a la seua fi, establint així un culte a la memòria que ha variat segons les èpoques.Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada es compon de 90 fotografies originals datades entre meitat de segle XIX i els anys 70 del segle XX, a més d’incorporar una instantània molt recent, del mateix any 2017. Mitjançant el conjunt d’aquestes fotografies, procedents de les col·leccions de José Huguet Chanzá, Javier Sánchez Portas, Julio José García Mena i la mateixa Virginia de Cruz, es pretén demostrar la manera en què aquesta pràctica s'insereix en el ritu funerari. Una manera de procedir que s'ha anat adaptant al pas del temps i que continua vigent en els nostres dies.
L'exposició s'organitza al voltant de quatre blocs temàtics: "La dormició del xiquet", que atén al tractament fotogràfic dels albaets difunts, primer per aconseguir aparença de vius i després per assimilar-los a àngels adormits. En segon lloc, "La mort esperada", la qual parla de la imatge dels morts adults. A "L'últim retrat de família" s'aborda la fotografia de grups familiars al voltant del cos sense vida; i "Narracions de la mort", finalment, sobre el ritual del soterrament, el seguici funerari i les pràctiques de condol.