La regidora de Pobles de València, Lucía Beamud, ha presentat aquest matí l'estudi sobre les marques i llindars de les antigues pedanies de la ciutat, que estan duent a terme l'Ajuntament i la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, i que es preveu publicar una vegada conclòs, com a «eina a la disposició de les i els residents als pobles de València, així com de professionals i entitats».
El treball, tal com ha explicat la regidora de Pobles de València, ve a pal·liar la manca d'estudis, investigacions i publicacions sobre els pobles, i sobre la seua història, la seua geografia, la seua evolució i la seua demografia. Beamud ha presentat aquest primer document de treball, acompanyada pel degà de la Facultat de Geografia i Història, Josep Montesinos, i pel coordinador de l'estudi, Juan Piqueras.
«Creiem que aquesta investigació era més que necessària per a poder enfocar la història dels Pobles de València», ha assegurat Beamud, qui ha explicat que «fins ara no es comptava pràcticament amb cap documentació seriosa, ni cap estudi sobre aquests aspectes, ni tampoc sobre la influència de l'agricultura com a element determinant en l'esdevenir d'aquestes poblacions». Per això, el treball del professor Piqueras suposa «un rastreig inclusiu des dels orígens musulmans dels pobles, passant per l'etapa de la conquesta, i un recorregut per les diferents èpoques de la història, dins del seu conjunt com a pobles de València, i diferenciat de manera individual cadascun d'ells».
La regidora ha explicat que «l'objectiu d'aquesta iniciativa és posar als nostres pobles en el mapa, posar-los en l'agenda política i en l'agenda pública com el que són: el quart cinturó de la ciutat de València: el primer cinturó seria l'àmbit històric; el segon, l'expansió burgesa; el tercer, la part contemporània; i aquest quart cinturó és el que resguarda la ciutat de València en la seua peculiaritat i en la seua pròpia història». La regidora ha destacat la importància d'aquest espai agrari i rural, «especialment en aquests moments de crisi mediambiental en la qual vivim».
El degà de la Facultat de Geografia i Història, Josep Montesinos, ha insistit en la manca d'estudis previs sobre aquest assumpte. «La poca informació que hi ha és mínima i escampada, per això –ha afegit- el treball s'ha realitzat des del terreny i des de les fonts».
El professor Juan Piqueras ha exposat de manera prolixa el contingut d'aquest primer estudi que, una vegada complet, serà editat per l'Ajuntament enguany. Tal com ha explicat, l'estudi recull la informació al voltant de diferents elements temàtics: l'origen i la formació dels pobles de València, el marc físic (geomorfologia); l'evolució històrica dels paisatges de l'horta (els seus cultius i els seus propietaris); un estudi particular dels 15 pobles i 4 partides; l'origen dels topònims; l'evolució històrica de la població i les seues bases econòmiques; la demografia (evolució, composició actual i origen dels habitants); la planimetria i delimitació de les partides; plànols urbans (patrimoni local: esglésies, ermites, edificis civils...); poblaments dispersos (alqueries, cases disseminades; exemples emblemàtics com a barraques o coves); servicis sanitaris educatius i comercials; i, finalment, un apartat dedicat al transport i vies de comunicació. Tal com ha afegit el professor Piqueras, al final de l'estudi s'inclou una proposta de delimitació d'acord amb les àrees d'influència de cada pedania.
El catedràtic i coordinador de l'estudi, Juan Piqueras, ha lamentat la manca d'estudis previs, i ha assenyalat que s'ha elaborat un pla de l'evolució urbana de cada nucli, segons la documentació disponible (la més antiga data de 1893), així com amb l'ús de fotografies aèries. Així mateix, per a l'apartat de cartografia històrica s'ha fet ús de mapes, el de major antiguitat dels quals és de l'any 1695 (mapa de Cassaus).
L'estudi abasta un ampli ventall d'aspectes, i inclou des d'elements com la configuració antropològica i poblacional actual i al llarg del temps d'aquestes poblacions, a aspectes concrets, com la localització de punts de referència econòmica i cultural com, per exemple, les salines del Palmar.