Un estudi elaborat per l'Institut de Transport i Territori (ITRAT) preveu que la futura terminal de l'ampliació nord del Port de València genere al voltant de 6.000 llocs de treball més en 2030, quan s'estima que estaria a ple funcionament, a més d'altres 17.000 de 2022 a 2023 i 15.000 2024 a 2026 durant la fase de construcció. En total, els llocs de treball que generaria el port, que ara ronden els 38.000, superarien els 44.000 en deu anys, el 2,2% de l'ocupació de la Comunitat Valenciana.
A més, calcula que el port valencià representarà en termes de valor afegit brut el 2,27% de la Comunitat, passant dels 2.499.000 d'euros a 3.143, és a dir, uns 600 milions més.
No obstant això, adverteix de la necessitat d'emprendre millores en infraestructures, tant a la xarxa ferroviària, que considera "molt deficient" i "pràcticament del subdesenvolupament", com en carreteres que presenten "fortes limitacions". Aquí incideix en la necessitat de l''accés nord', ja que segons la seua anàlisi suposaria un estalvi de 53,3 milions d'euros a l'any per desviament de trànsit i de 18,8 milions per la descongestió, així com la reducció de 23 milions de litres de combustible i de 40.195 tones de CO2.
Així ho ha destacat el catedràtic en Ports i Costes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports Vicent Esteve, director d'aquest estudi, en un acte en què ha volgut subratllar que l'ampliació nord del port es va fer entre 2008 i 2012 i el que es vol fer ara és "una obra interior, de farciment, d'adequació i posada en marxa d'aquesta terminal i això, no pot tenir efectes sobre les platges".
Segons el catedràtic, la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per a l'ampliació que ja es va fer assenyalava en què s'havia de fer un "seguiment" posterior sobre la seua afecció i d'ell, es desprén que "no ha generat efecte negatiu addicional" a les platges.
Per a Vicent Esteve, "hi ha moltes coses contingudes en l'avantprojecte" per a la construcció de l'ampliació nord "que ara mateix no es justifiquen" però ha instat a esperar al projecte d'execució definitiu que està elaborant l'Autoritat Portuària de València (APV) després de les al·legacions rebudes, ja que el que hi ha ara és un avantprojecte susceptible de modificacions.
En tot cas, "si es contemplaren obres de dragatge en àrees exteriors, és possible i caldria estudiar" fer una nova avaluació ambiental, "però de moment això no està establert en els projectes d'execució --s'estan redactant-- i les obres sobre la terminal no poden generar efecte sobre el nostre entorn costaner", ha insistit.
Des del seu punt de vista, "la previsió de vaixells que va utilitzar la terminal no justifica necessitats de dragatges a la zona exterior però no sé decisió final", ha puntualitzat. Es parla que els vaixells futurs seran de fins a 25.000 TEU, però segons Esteban "tenen un calat addicional d'un metre més dels que recollia la DIA anterior i un metre més no suposa necessitats de dragatge".
La seua visió es contraposa així a la que aquesta mateixa setmana donava el catedràtic de ports de la Universitat Complutense de Madrid, Pascual Pery, en la presentació d'un altre informe que veu "incompatible" captar grans vaixells de 18 metres de calat sense dragar i argumentava que de no fer-ho, "pel canal d'entrada a la nova dàrsena no podrien passar vaixells de més de 13 metres de calat". A més advertia que aquest dragatge del fons marí provocarà que les onades vagen més de pressa, siguen més altes i tinguen més força per erosionar el litoral.
Per la seua banda, Vicent Esteban ha instat a "no avançar-se a la situació" i esperar que el projecte estiga definit i ha mostrat la seua "plena confiança" en què l'autoritat ambiental en aquest país.