«Escola Valenciana està trista per la pèrdua d’una amiga i companya, a més de dona referent de la recuperació de la nostra dignitat des del món de la cultura, l’ensenyament i l’activisme social. Carme sempre tenia la flama encesa d’aquelles persones valentes que treballen intensament per millorar el món en què vivim i donar-li una herència literària, alegria i amistat, a les generacions que vindran després», ha expressat el president de l’entitat cívica, Natxo Badenes, i ha afegit: «Des d’Escola Valenciana manifestem el nostre condol a la família i amics en aquests moments tan dolents».
Parlar de Carme Miquel (la Nucia, 1945 - 2019) és parlar de cultura, educació i llengua. Ha escrit una trentena de llibres, fou una de les impulsores de l’ensenyament en valencià fa més de 50 anys, sota els principis de la renovació pedagògica Freinet. Carme ha sigut una d’aquestes mestres que ensenyen des del cor i ho ha fet amb il·lusió, convicciói dedicació durant 40 anys. L’essència que perviu en Carme ha sigut la generositat de compartir amb tothom allò que la dota d’identitat: l’estima pel valencià.
Ara com ara, Escola Valenciana hi és perquè Carme Miquel va trobar la complicitat d’un grup de mestres que, com ella, defensaven el valencià a l’escola. El naixement de la nostra entitat està lligat a la personalitat, sempre amistosa, de Carme i també al seu mestratge. Durant quatre anys, des de 1990 fins a 1994, Carme Miquel va presidir Escola Valenciana i també la CAPPEPV. Les dues entitats es van nodrir del seu tarannà obert i comunicatiu. L’amiga Adela Costa i membre, com Carme, del Moviment de Renovació Pedagògica Freinet –MRPF–, ha comentat: «Recorde a Carme amb tendresa. El seu somriure perenne transmetia pau. Aquest somriure i les seues paraules conciliadores solucionaren tants conflictes amb la nostra llengua... Em sent trista per perdre a Carme, però no puc deixar de sentir-me satisfeta d’haver compartit amb ella lluites tan legítimes com la nostra ferma defensa del valencià a l’escola».
El compromís de Carme amb les lletres està recollit en 30 títols. Entre els diversos llibres de narrativa infantil i juvenil que ha escrit, cal destacar-ne la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998, que atorga l'editorial Bromera. Carme col·labora en alguns mitjans de comunicació i publica regularment en la premsa periòdica, com per exemple en el diari Levante, en què té una columna d'opinió setmanal. El 1995, va rebre el Premi d'Honor Jaume I per les seues actuacions en el camp cívic i cultural i va ser nomenada Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 2005, va ser nomenada Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla. L’any 2014 Escola Valenciana li va atorgar el Premi ‘Intentant la llibertat’ a la trajectòria individual per tota una vida dedicada a valencianitzar l’escola, depurar el franquisme de l’ensenyament i per tot el seu impuls vital de protecció de la llengua. El darrer reconeixement rebut li arriba en 2019 amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual. Des de l’any 2016 és acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre del Moviment de Renovació Pedagògica Freinet.
Les persones que vulguen donar l’últim adéu a Carme Miquel ho podran fer el dimecres 19 de juny a partir a partir de les 9 hores al Tanatori Municipal de València. El sepeli tindrà lloc demà a les 19 hores en el Cementeri Municipal de València.Carme, amiga, companya, dona d’Escola, que la terra et siga lleu. Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels. Et tindrem sempre en la nostra memòria.