Es troben almenys 12 cossos en la Fossa 113 del cementeri de Paterna

Rosa Pérez Garijo: “Estem afegint dignitat a la història d'aquest país, perquè és una vergonya que després de més de 40 anys de la mort de Franco encara estiguem exhumant els cossos”

Guardar

exhumacions-cementeri-de-paterna-36
exhumacions-cementeri-de-paterna-36

El compromís de la Diputació de València en reparar a les víctimes de la repressió franquista s'ha plasmat hui en trobar restes humanes en la Fossa 113 del cementeri de Paterna, una de les més grans d'Espanya. L'equip d'arqueòlegs ha localitzat almenys dotze cossos, amb ferides perimortem, i espera trobar tres saques amb al voltant de 60 afusellats.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha comparegut en la seu judicial del municipi per a donar constància de les restes trobades en la fossa comuna, que ha quedat custodiada per la policia nacional. “En qualsevol democràcia, quan es troben proves que hi ha hagut una mort violenta s'ha de cridar a la policia i obrir una investigació, la llàstima és que en aquest país quan es tracta del període franquista queda impune”, s'ha lamentat la diputada.

Fins al moment, l'equip d'arqueòlegs ha comptabilitzat al voltant de 12 individus, coberts per una capa de calç que hauran de retirar per a iniciar l'exhumació de cadascun dels cossos. “En els quatre cranis que han aparegut hi ha indicis d'impacte de projectil”, ha afegit Javier Iglesias, antropòleg director de l'excavació.

“Estem afegint dignitat a la història d'aquest país, perquè és una vergonya que després de més de 40 anys de la mort de Franco encara estiguem exhumant els cossos. La política de desmemòria no podia tolerar-se més”, ha declarat Pérez Garijo. Així mateix, la responsable de l'àrea de memòria històrica ha recordat que la setmana passada es van publicar les bases de les noves subvencions “i esperem que els ajuntaments les sol·liciten per a exhumar als veïns i veïnes que van ser assassinats i es troben en fosses comunes, perquè es tracta d’una obligació de les administracions”.

El president de l'Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 113 del Cementeri de Paterna, Santi Vallés, ha agraït a l'equip d'arqueòlegs i a la Diputació de València “que ens hagen donat el suport que necessitàvem per a trobar als nostres familiars”. Així mateix, Vallés ha dedicat unes paraules de consol cap als descendents de les víctimes de la Fossa 82, que esperaven trobar les restes d’uns 20 cossos i únicament van aconseguir trobar fragments ossis de dos d'ells. “Els nostres cossos seran els vostres”, ha manifestat.

 

Proves en judicis per delictes contra la humanitat

Seguint el protocol de les lleis de Memòria Històrica de l'any 2007 i 2011, els arqueòlegs han donat constància a la policia nacional de les restes trobades. La jutgessa de guàrdia de la localitat, per la seua part, ha ordenat que es presente la policia judicial i l’equip forense en el cementeri. Segons ha explicat Vallés, “per als familiars és important perquè certifique les morts i ens puga servir de prova en judicis com la Querella Argentina o qualsevol altra causa contra els crims de la humanitat”.

 

Els familiars de les víctimes

L'impulsor de les exhumacions ha reconegut la labor dels experts de ArqueoAntro, a més de la relació amb els familiars que visiten “cada dia” l'avanç en els treballs. “És molt dur, però els hem d'agrair el tracte que tenen amb nosaltres. Quan acaba la sessió de treball ens expliquen la disposició dels cossos, que demostra que els van tirar com a gossos”, ha declarat el portaveu de l'associació.

En els voltants del cementeri es trobaven Carmen Cubero i José Pérez, néts de dos de les víctimes afusellades el 18 de gener de 1940. “La meua mare tenia moltíssima por, li van matar al pare i al germà i la guerra sempre ha sigut un tema tabú”, ha explicat Carmen. Per la seua banda, l'avi de José, Rafael Natividad, era conductor de tramvia, actiu en la CNT i regidor de Rafelbunyol, “i per açò se'l van carregar”. Ambdues famílies coincideixen en mantenir els cossos de les víctimes en la fossa comuna perquè, en paraules de Carmen, “no pot desaparèixer, si traslladem als morts i la tapem és com si no haguera existit”.

Destacats