Sole Giménez: "En 'Duel de Veus' soc un poc la veu de l'experiència, i juntament amb Eugeni i Samantha formem un bon trinomi”

El talent show Duel de Veus d'À Punt Mèdia està sent tot un èxit. Cada dissabte, a les deu de la nit, l'emoció traspassa la pantalla, aconseguint que els espectadors connecten amb els concursants. Tant és així que ha aconseguit convertir-se en trending topic nacional durant les últimes quatre gales.

Amb un jurat d'excepció, format per Samantha Gilabert, Sole Giménez i Eugeni Alemany; convidats d'excepció de la talla de Mikel Erentxun o Rosa López; i, per descomptat, les millors veus de la Comunitat Valenciana, Duel de Veus, té tots els ingredients per a ser el programa estrela de les nits d'À Punt.

Hui entrevistem a la cantant, autora i compositora Sole Giménez, que ens parla de la seua experiència com a jurat del talent musical, però també ens conta més detalls sobre el seu últim treball Mujeres de Música.

Com està sent formar part del jurat de Duel de Veus?

La veritat és que està sent molt xulo. És una experiència molt bonica perquè veus als xics l'apassionat que estan, les ganes que tenen i el bé que ho fan, i és un privilegi sentir-los cantar totes les setmanes i veure com ho donen tot.

És la primera vegada que fas de jurat en un programa d'aquestes característiques?

Vaig estar de jurat en un programa d'Antena 3 fa molts anys, i també he anat alguna vegada a Operación Triunfo de jurat. Però, aquesta vegada la veritat és que m'està agradant molt, el nivell és molt bo.

Estem veient que hi ha concursants amb molt de talent, creus que aquest tipus de programes els serveix de trampolí?

Són programes que ajuden a créixer als cantants perquè es posen en altres tessitures i van creixent. Això és un passet més. A vegades això pot servir de trampolí, però altres vegades no tant com volguérem.

Però, per descomptat, és un aprenentatge molt bo per a tots ells i evidentment tot és important a l'hora de fer una carrera.

Basant-te en la teua trajectòria professional, quin consell els donaries per a continuar mantenint-se en el món de la música?

Bé, primer cal arribar, però crec que la clau és treballar, treballar i treballar. És cert que l'entorn que hi ha ara mateix és diferent de quan jo vaig començar. Ara estan les xarxes socials, que són molt importants per a donar visibilitat i suport, i també han de treballar en eixa direcció, però després és fonamental treballar la teua veu de manera equilibrada per a no danyar-te i trobar també el teu propi estil, que és molt important per a distingir-te dels altres. Nosaltres en el programa els anem aconsellant. Espere que atenguen i que escolten, i que això els puga ajudar.

Clar perquè, a vegades, veiem l'èxit a través de les xarxes socials, però no tot el treball que hi ha darrere, no creus?

Clar. Arribar pots arribar per tindre un colp de sort o per alguna cosa que et fa destacar en un moment donat, però el difícil és mantenir eixe estatus i, sobretot, tindre una cosa interessant a dir perquè, al final, si no tens res a dir, la gent tampoc es quedarà ací.

Veiem també molt de feeling entre els membres del jurat, què és el que aporteu cadascun?

Crec que som un bon trinomi perquè cadascun es fixa en una cosa. Jo crec que Samantha es posa molt en el lloc d'ells, perquè ella acaba de passar per OT, sap el que és ser ací i els veu amb una mirada molt fresca, i crec que els seus comentaris en eixe sentit estan molt encertats. I després, Eugeni té una visió una mica més global d'ells, perquè no sols es fixa en les veus, sinó que els veu més com un tot. I jo soc un poc la veu de l'experiència, és a dir, no em quede que el fan bé una vegada, sinó que he d'esperar que ho facen bé totes les vegades, veure com desenvolupen el seu potencial i com demostren que van aprenent i que aquest programa els està servint.

Imagine que un dels moments més complicats és quan cal eliminar a un concursant, com ho viviu?

Ho vivim un poc de manera traumàtica perquè, vulgues o no, els vas agafant afecte a tots, i la veritat és que són un cel, però també hem de ser pragmàtics perquè això és un concurs i saps que abans o després termina i seguirem amb les nostres vides. Jo crec que ells també estan demostrant molta maduresa en eixe sentit i s'estan quedant amb el millor, que crec que és el que tots busquem d'una cosa així, quedar-nos amb la millor experiència.

Duel de Veus està sent tot un èxit. De fet, és trending topic nacional, hi haurà segona edició?

Sí, la veritat és que està tenint molt d'èxit, sobretot gràcies a Samantha. Però no sé si hi haurà més edicions, tant de bo. Tant de bo que hi haja un programa en À Punt, no sols un, que siguen molts, els que van agafant també lloc en la graella de les televisions i van oferint coses que aporten i tenen el seu buit, tant de bo que sí.

I canviant una mica de terç, estàs ara llançant senzills del que serà el segon volum de Mujeres de Música, com naix aquest projecte?

Naix un poc a la calor de Mujeres de Música, perquè m'adone que cal desenvolupar una mica més eixe projecte que, malgrat que la pandèmia que ens va enxampar amb el peu canviat, ens ha donat moltes alegries, i m'abellia molt seguir amb eixe deixant. Així que ens embarcàrem a gravar uns temes i, al final, serà un disc que es veurà físicament al març, encara que com tu bé dius, cada vint-i-un dies estem traient temes. Aquest divendres ens toca traure single i ací estem, molt contents amb la recepció i la qualitat del projecte. A veure si ens deixen tocar i presentar-ho degudament!

I com és treballar amb totes les cantants que t'estan acompanyant en Mujeres de Música?

Molt bonic també. En l'anterior disc no va haver-hi duets en les actuacions, però en aquest disc, ara com ara, hem tret dos, i algun més pot ser que hi haja. Tant Rozalén, com Bely i María l'han fet superfàcil i la veritat és que les cançons han quedat precioses des del meu punt de vista, i a elles també els ha agradat. Així que molt contenta perquè crec que, al final, un projecte així, la guinda és compartir-lo amb altres dones talentoses i és molt bonic poder fer-ho.

Amb aquest treball has volgut visibilitzar el paper que han tingut les dones en el món de la música...

Sí, més com a compositores que com a cantants. Ens va costar molt estar i, quan vam estar, se'ns tancava moltes portes a l'hora de fer la teua pròpia música. Però a les qui van obrir eixes portes, crec que cal honrar-les i recordar-les.

I, per descomptat, ja tindràs ganes d'apujar-te a l'escenari, és on més s'està notant les conseqüències de la pandèmia?

Bàsicament. Tingues en compte que nosaltres, que no som només els que estem cantant davant del micro, sinó que som molts més, vivim d'això, no vivim d'una altra cosa. Ara no es venen discos, no hi ha drets d'autor, no hi ha royalties... Llavors, si no toques, no tens com sobreviure, i els tècnics i els músics que ens acompanyen menys encara. Estem notant que els nostres projectes estan sense estrenar i amb una falta de tot, de visibilitat, de possibilitat i de recursos.

Es necessiten més ajudes per part de l'administració pública?

Clar, és que si no obrin la possibilitat que hi haja concerts o obrin amb molt poc aforament, els promotors, siguen públics o privats, estan perdent diners. No hi ha hagut ni un sol concert, dels ben organitzats, en els quals s'hagen produït contagis, el mateix en el teatre o al cinema. Així i tot, si no es poden generar beneficis, hauríem de tindre ajudes. Al ministre se li ompli la boca, però després no veig ajudes per cap part.