La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, està convençuda que la segona onada de la pandèmia s'afrontarà "amb més garanties" en les residències de majors de la Comunitat perquè hi ha material suficient fins a finals d'any, protocols ja establits, els treballadors han fet pràcticament "un màster" en prevenció i ara s'enfronten a "alguna cosa conegut, llevat que el virus tinguera una mutació estranya", la qual cosa porta a estar "més segurs".
Així s'ha pronunciat Oltra en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha repassat la gestió de la pandèmia de Covid-19 des de la seua Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i ha abordat l'escenari futur davant l'augment de rebrots en diferents punts de la regió.
Respecte a l'anàlisi de la situació viscuda en les residències valencianes durant l'estat d'alarma, en les quals han perdut la vida més de 500 ancians, ha afirmat que encara s'està en la fase de "començar a analitzar el que ha sigut el primer colp de la pandèmia", que segueix ací i davant la qual no cal "baixar la guàrdia", i també de veure fins a quin punt les mesures preses han sigut efectives i com cal organitzar aquests centres fins que hi haja una vacuna.
"Sobretot en l'àmbit de persones majors, fins que no hi haja una vacuna no podem afluixar la mà", ha subratllat, i el seu departament està en l'última fase de regulació del que s'ha denominat nova normalitat en els àmbits residencials, que no serà "tornar a com estàvem abans perquè fins que no hi haja bovina això no es podrà fer".
De fet, ha avançat que fins i tot es planteja fer "potser un poc més restrictiva" la regulació de la fase 3 "a la vista de com s'està veient en altres territoris l'evolució de la pandèmia i els rebrots" i que tindria a veure amb una major restricció de les eixides dels residents per a tindre més seguretat.
Preguntada sobre si creu que caldria haver tancat abans les residències en un primer moment, com ha defensat la patronal de les residències (Aerte), ha assenyalat que "òbviament amb la perspectiva d'ara clar que haguera sigut l'aconsellable" tancar l'1 de febrer.
Ella mateixa ja va plantejar el 26 de febrer la vulnerabilitat de les residències de majors i va demanar restringir l'entrada a les mateixes a persones que havien estat en països de risc, però des de les autoritats sanitàries es deia que no calia prendre mesures addicionals: "Estic segura que si el Ministeri haguera sabut com anava a evolucionar això s'hagueren pres aquestes mesures. Tant de bo les haguérem preses".
De cara al futur més immediat, creu que aquests centres estan ara més preparats per a fer front a una eventual segona onada, entre altres coses perquè les plantilles "han aprés molt", els gestors també i ja hi ha una normativa elaborada.
A més, les residències tenen fins al 31 de juliol per a presentar els seus plans de contingència --ja els han presentats el 23,3% de residències i centres de dia--, que han d'estar visats per la Generalitat, i se'ls obliga a tindre des de l'1 d'octubre un estoc de material per a quatre setmanes per a evitar el que va passar al març i que puguen ser autosuficients.
En qualsevol cas, ha indicat que el fet de comptar ja amb producció pròpia valenciana de material fa que siga "difícil" que es torne a repetir la situació viscuda al març.
AUTOCRÍTICA
Davant la pregunta de si ha fet l'exercici d'autocrítica que li ha exigit l'oposició, Oltra ha admés que "hi ha hagut errors, sens dubte, no pot ser d'una altra manera", però també ha subratllat que la Comunitat és la segona autonomia amb menys morts en residències de tota Espanya malgrat que hi ha altres regions en què la incidència del virus en general ha sigut menor, i eixes xifres "són ací".
"Es podia haver fet millor? Doncs clar. I si ho hagués sabut hauríem tancat els centres l'1 de febrer, però qui ho sabia? A mi tampoc em valen determinades autocrítiques que són pura impostura, si he de fer una autocrítica o una crítica a una altra persona cal tindre el rigor de les dades, de la informació", ha remarcat.
Per això, vol analitzar "fet per fet" el que s'ha realitzat i poder veure en quines qüestions concretes es va equivocar però no dir que fa autocrítica "i ja està simplement per a eixir del pas".
"PRÀCTICAMENT anava A CASA A DORMIR"
Així mateix, respecte a les crítiques rebudes per haver estat "desapareguda" durant l'estat d'alarma, en el qual el protagonisme més gran va ser assumit pel 'president', Ximo Puig, i la consellera de Sanitat, Ana Barceló, la vicepresidenta ha defensat que ha estat "tot el confinament al comandament de tota l'actuació de la conselleria" que dirigeix. "He estat en el pont de comandament, el confinament l'he dut a terme en la conselleria i pràcticament anava a casa a dormir", ha sostingut."I ací està tota la producció de resolucions, instruccions, contacte diari amb els centres, gestió del material que havia d'arribar...", ha asseverat, per a remarcar que ha donat cada divendres la roda de premsa posterior al ple del Consell i ha atés als mitjans que l'han sol·licitat.Per això, ha insistit: "Jo no estava desapareguda, estava en el pont de comandament al capdavant de la pandèmia coordinant totes les polítiques socials tant en la crisi sanitària com pal·liant les conseqüències socials. He estat al peu del canó".
Preguntada sobre si no es va plantejar que donara les rodes de premsa diària al costat de Barceló per a informar sobre la situació en les residències, ha indicat que "mai es va plantejar" que fóra conjunta però si se li haguera proposat hauria estat "absolutament disposada a fer-ho".
"Això no era una qüestió de protagonisme, sinó de traure això avance. I jo parlava amb la consellera de Sanitat pràcticament tots els dies. No li vaig veure la necessitat ni ella tampoc. Estic convençuda que els que ara diuen que estava desapareguda hagueren dit: 'mira-la que ànsia de protagonisme té'. Malament si andes, malament si no camines".
REVERSIÓ D'ALCOI
Respecte a la voluntat manifestada per a recuperar la gestió de la residència d'Alcoi (Alacant), en la qual han mort 73 ancians, ha recordat que va ser en l'època de Rafael Blasco quan "a una empresa en concret se li va regalar un edifici públic per a 45 anys a canvi simplement d'unes obres que estan àmpliament amortitzades", 45 anys que, ha subratllat, són 11 legislatures."No es pot hipotecar un bé públic per a eixe espai de temps a canvi de res. L'empresa ni paga un cànon, l'única cosa que trau d'ací són beneficis i quan damunt en una situació com aquesta se'ns contagia la pràctica totalitat dels residents i moren més de la meitat, una cosa absolutament desballestada, cal esbrinar què ha passat", ha indicat.
Ara mateix s'està recopilant la informació per a actuar, ha precisat, i hi ha informes que ja s'han fet públics que "posen els pèls de punta quant a què no es complia el protocol, quant a aquesta fetilleria", en referència a la paramedicina.
Abans de la pandèmia ja hi havia un procediment sancionador en marxa, ha explicat Oltra, en el marc del qual s'està ultimant la proposta de sanció per incompliments greus, però "òbviament res que fera pensar que anava a tindre un desenllaç així". "No s'havien detectat faltes molt greus, sí que hi havia faltes greus, però cal tornar a revisar i veure sobretot quines ha passat durant la pandèmia", ha reiterat.
Respecte a si la reversió serà aquesta legislatura, ha assenyalat que hauria de ser perquè queden tres anys i després d'aquesta experiència l'administració ha de "preservar la salut i el benestar" dels majors.