Hui, 26 d'abril, se celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Per això, des de Lambda, col·lectiu LGTB+ per a la diversitat sexual, de gènere i familiar, han volgut reivindicar la necessitat de comptar amb referents positius visibles en la societat per a continuar lluitant pels drets de les dones lesbianes.
"Eixir de l'armari per a les dones sempre ha sigut més complicat per les pressions socials i laborals, però especialment familiars"
Així, no només han fet una crida perquè, hui, utilitzen l'etiqueta #VdeVisibles i #lesbianasvisibles, a les xarxes socials, sinó que han organitzat una exposició virtual que, sota el nom, "VisibLEs: memoria, reconocimiento y visibilidad lésbica" ofereix l'oportunitat de conéixer a 18 dones que han lluitat pels drets de les dones lesbianes.
València Extra parla amb Luisa Notario, actual regidora de l'Ajuntament de València, que, a més, forma part d'aquesta exposició.
El 26 d'abril se celebra el Dia de la Visibilitat Lèsbica, Com s'ha avançat? Creus que encara esteu 'amagades' a la societat?
És obvi que el treball realitzat ha permés avanços importants, però encara queda un camí llarg per a aconseguir el ple reconeixement i la plena igualtat. En 2008, les dones que formàvem part de l'àrea de polítiques lèsbiques de la FELGTB (Federació Estatal de lesbianes, gais, trans i bisexuals) impulsem el 26 d'abril com a Dia de la Visibilitat Lèsbica i eixe any decidim centrar les reivindicacions del moviment LGTB per a denunciar la falta de referents públics i la necessitat de reconéixer la nostra realitat per a posar fi a la discriminació i l'estigma que patíem les dones lesbianes. Vam entendre que era el moment d'exigir el nostre lloc a la societat però també en el moviment LGTB. És obvi que s'han produït avanços, però encara queda un camí llarg per a aconseguir el ple reconeixement i la plena igualtat en la societat, però també en el moviment LGTB i en el moviment feminista.Dotze anys després, som poques les dones lesbianes que ocupem responsabilitats públiques de manera visible i la necessitat de comptar amb referents continua sent la principal reivindicació de les dones lesbianes.
Un dels objectius d'aquesta exposició és reivindicar un espai en la societat, Què està fallant perquè aquest col·lectiu encara no estiga visiblement representat?
L'exposició virtual "VisibLEs: memoria, reconocimiento y visibilidad lésbica" ofereix l'oportunitat de conéixer a 18 dones que hem contribuït, d'una manera o una altra, a lluitar pels drets de les dones lesbianes des de la visibilitat. 18 històries de vida que tenen diversos denominadors comuns com la soledat, l'arribada a Lambda a la recerca de referents i el compromís amb la conquesta de la igualtat. Testimoniatges que conjuguen la nostra pròpia vivència des de la intimitat, amb la història de l'entitat a través de la implicació de cadascuna de nosaltres. Un exercici de memòria històrica que mostra la nostra evolució personal i col·lectiva com a dones lesbianes.Com a activista, i després d'haver estat al capdavant de Lambda, Què suposa formar part d'aquesta exposició?
Quan vaig decidir implicar-me en la lluita pels drets de les persones LGTB l'any 2000, el suport familiar amb el qual comptava i la meua situació personal em va permetre poder fer-ho des de la visibilitat. Fa 20 anys érem poques les dones que podíem ser plenament visibles i es va convertir en una responsabilitat fer-ho per les dones que no podien.Formar part d'aquesta exposició és una oportunitat que m'ha regalat Lambda per a poder acostar la nostra realitat diversa i heterogènia a la societat. La història de Lambda està plena de dones que estan representades en cadascuna les 18 dones que hem sigut seleccionades.
Eres la primera regidora lesbiana visible de l'Ajuntament de València, Què pots aportar a aquesta reivindicació?
La clau de la visibilitat és poder expressar-se amb llibertat, sense por i des de l'apoderament perquè altres dones prenguen consciència que les dones lesbianes, bisexuals i trans formem part d'aquesta societat, i això implica poder ocupar qualsevol espai en l'àmbit públic.De la mateixa manera que hi ha heterosexuals que desenvolupen millor o pitjor el seu treball al capdavant de càrrecs públics sense que la seua capacitat o incapacitat tinga res a veure amb la seua heterosexualitat, el fet de ser lesbiana tampoc afecta ni influeix en la meua responsabilitat com a Tinenta d'Alcalde i Regidora de l'Ajuntament de València, però normalitzar el meu lesbianisme, construeix un referent públic que es converteix en un instrument per a transformar la mirada de la societat cap a les dones lesbianes.
Falten més referents a la societat?
Sí. Encara és necessari continuar derrocant totes les barreres que encara impedeixen a les dones en general i a les dones lesbianes, bisexuals i trans en particular, accedir als llocs de responsabilitat pública."Totes i tots als nostres àmbits podem ser també activistes per la igualtat de les persones LGTB"