A més d'alcalde d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara és representant suplent de l'Ajuntament en la Xarxa de Municipis Valencians i representant en la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud. Gràcies als seus estudis en comerç i màrqueting, i l'important càrrec que ocupa en l'edifici principal del poble, Adsuara sap com tractar amb pimes i grans marques com Ikea i Decathlon, que s'han instal·lat en un espai propici per a dur a terme els seus projectes i, a més, oferir ocupació.
València Extra va conversar en exclusiva amb l'alcalde sobre emprenedories locals, el posicionament de les grans empreses en el poble i participació dels joves en el mercat laboral, entre molts altres temes.
Des de l'alcaldia, quines mesures s'estan prenent per a fer d'Alfafar un lloc en el qual es reuneix cultura, educació i comerç?
El que estem fent és unir les empreses que s'estan implantant amb les polítiques que es fan des de l'Ajuntament perquè estiguen interconnectades.En este mateix sentit, en quines bases es recolza el comerç d'Alfafar?Cultura, educació, comerç i també esport són aspectes que hem detectat per mitjà d'enquestes de qualitat de vida de la població, en la qual se'ns demanava, en el 2011 i 2012, una major agenda cultural, una major activitat d'activació del comerç, una major dinamització de l'esport. Intentem unir les regidories i les polítiques perquè vagen totes en comú. És a dir, amb un objectiu, fer un Alfafar vital; d'una banda, cultura, d'altra banda, esports i per una altra la reactivació del comerç local.
Ací caldria distingir dos tipus de comerç: el comerç local i el grup de xicotets comerciants, que recolzem amb cessió d'espais públics, subvencions i accions de màrqueting directe amb fires i exposicions, a més d'eines de marxandatge, publicacions i una guia comercial perquè la gent d'Alfafar tinga present el comerç local.Últimament s'han anunciat molts cursos que apunten a la formació i ocupació dels habitants d'Alfafar, entre ells, de Manipulador d'Aliments, per citar un. Com influeix això en el comerç del poble?El posicionament de la zona comercial està orientat a un altre tipus de clients, a tota la província de València, Castelló i el nord d'Alacant. Ací sí que apliquem polítiques, realitzem un planning, pensem molt bé els accessos al poble i després anem de la mà amb ells per a avançar.
El curs de Manipulador d'Aliments és la fase 1 per a accedir al món de l'hostaleria, però a més tenim un altre curs d'atenció al client en hostaleria, per a la gent que vol aprendre a atendre en un restaurant, que es relacione amb els clients, que aprenga. Sumant el manipulador, estos cursos obrin possibilitats per a tota l'hostaleria, perquè així acudisquen a l'Ajuntament a subministrar-se de currículum i perfils que nosaltres captem per a estimular l'ocupació.L'enfocament en els joves des de l'Ajuntament és evident i estimulador. De quines formes intenteu involucrar a les noves generacions en el funcionament d'Alfafar?Estos cursos influeixen en l'atenció al client, a obrir oportunitats en els processos de selecció i en les noves empreses que estan contractant, per a obrir portes al mercat laboral.
Amb el Carnet Jove el que intentem és donar consciència a la gent i després també llançar projectes, com la setmana de la joventut, o enllaçar amb el Ministeri per mitjà de l'Espai Jove o el Fondo de Garantía Juvenil que ajude als joves a trobar a un treball.Alfafar s'està convertint en focus de grans empreses com són Ikea i Decathlon. Quins factors creus que animen a obrir un negoci ací?Tenim les borses de treball que, depenent del currículum dels joves i la seua especialització, captem les ofertes que podem i després es generen les entrevistes. La majoria de cursos s'enfoquen a ells, és la gent jove la que acudeix.
Són totes polítiques actives, de dinamització, polítiques per a involucrar al col·lectiu jove d'Alfafar en el dia a dia i en la societat. Per descomptat, sempre sense oblidar la formació d'ells. Ho tenim mesurat, ho tenim estudiat, i l'especialització és bàsica per a trobar un lloc de treball digne.
En primer lloc, el que vam fer en el 2013 va ser invertir en aprofitament urbanístic. Al mateix temps, invertim per a millorar els accessos per a la zona d'Alfafar.Últimament us centreu en fires medievals, de tapes, nous locals i essencialment comercie a escala humana, atorgant atenció al xicotet i a la mitjana empresa. Sobre quines voluntats i motivacions existeix este enfocament? Vol ser Alfafar una potència sobre este tema?Créiem que Ikea era pol d'atracció i la resta és treball diari. Quan un se cita amb estes empreses el que fem és obrir-los les portes. D'una banda, tenir a disposició els recursos humans, i després treballar junts en l'urbanisme. D'alguna forma, intentem llevar la por a una empresa a instal·lar-se per la dilatació dels processos, alentiment dels tràmits administratius. Per això marquem planning amb les empreses segons el seu calendari. El que intentem és que no vegen l'administració com una trava, sinó com un aliat.
Finalment, els factors que van animar a Ikea i Decathlon és un compendie de tot: relació amb l'administració local, treballar en una direcció, millora dels accessos, facilitats, predisposició i un esforç tots junts amb el mateix objectiu.
Amb la xicoteta empresa tenim una línia d'emprenedors, no solament una subvenció amb el xicotet comerç. Quan ve una persona i cerca obrir un negoci, també cerca un assessorament jurídic per a implantar-se i cercar una orientació. Les fires medievals, de tapes o els “shopping nights” són accions que intenten dinamitzar el comerç local, això independent que la gent isca al carrer. Així, la gent veu que tenim una activitat cultural.