El Centre del Carme viu sens dubte un dels seus millors moments. Espai cultural de referència, innovador i atrevit, està acostant la cultura a tots els públics. Prova d'això, és la pròpia evolució de les visites que ha passat de 75.919 visites en 2016 a 343.248 en 2018 un 352,2% més. Al capdavant es troba el seu director José Luis Pérez Pont que des de 2016 és el responsable del propi Centre del Carme i també del Consorci de Museus.
Quin balanç fas del Centre del Carme en aquests quatre anys passats?
Jo porte ara tres anys i mig, vaig arribar l'abril de 2016. El balanç és molt positiu des del nombre d'exposicions, les activitats i l'evolució del públic. Quasi el 70% de visitants procedeix de la Comunitat Valenciana, la qual cosa fa que estiguem prestant un servei directament als propis valencians i valencianes, la qual cosa és important perquè els recursos públics s'inverteixen a prestar un servei públic de proximitat. Sí que és cert que hi ha un 24,3% que són estrangers, amb la qual cosa tenim amb el turisme també prestem un servei en un camp econòmic important a la Comunitat Valenciana.'Per a mi era important que els museus i centres d'art es convertiren en espais de vida quotidiana.'
Per a mi era important que els museus i centres d'art es convertiren en espais de vida quotidiana. Amb la fórmula de treball que hem creat per al Centre del Carme i que estem generant a través del Consorci de Museus en diferents ciutats i punts de la Comunitat Valenciana estem aconseguint un altre tipus de relació de la ciutadania amb les expressions culturals i, sobretot, amb les de cultura contemporània, que són més complicades perquè manegen codis visuals i artístics que no són tan coneguts per la població. Fer que això es convertisca en accessible per a tota mena de públics és un repte que per a mi era important. Queda molt per fer però ja hem avançat alguna cosa.
Quines manques hi havia en el Centre del Carme que ja s'han esmenat?
Sincerament, queda molt per fer en tot. D'una banda, a l'edifici li queden 4000 metres quadrats per rehabilitar, una labor pendent que la Generalitat ha d'escometre en algun moment. Hem aconseguit que el públic, o una part de la ciutadania, conega què és el Centre del Carme i on està. Quan arribàrem, la major part que venia manifestava que era la seua primera visita. Llavors, era un espai que era desconegut per a bona part dels valencians i les valencianes.'Este contenidor està ple d'un contingut efervescent que té a veure amb la cultura contemporània.'
Per tant, d'una banda hem posat en valor aquest enclavament patrimonial, perquè té un claustre gòtic, un renaixentista, una escala barroca, una sala neoclàssica, ruïnes islàmiques, i tot això conviu en un mateix conjunt arquitectònic que ja té un valor singular. D'altra banda, este contenidor està ple d'un contingut efervescent que té a veure amb la cultura contemporània i amb el que està succeint hui en la creació artística actual. I, a més, serveix també per a potenciar als artistes i creadors valencians i que tinguen un lloc on poder desenvolupar allò que estan investigant, produint o creant.
El fenomen Okuda és una sinergia que establiu amb Cultura Festiva de l'Ajuntament de València en la qual el món de les Falles fa una sinergia amb el món de l'art. Com expliques aquest fenomen? Com creus que s'ha traslladat a la ciutadania?
No es pot viure d'esquena als sentiments i la forma de vida d'una comunitat. La ciutat de València, i la Comunitat Valenciana, té una especial vinculació amb la festa de les Falles i amb eixa forma d'expressió artística i social, de manera que, moltes vegades, des de l'àmbit de l'art, s'ha generat un cert menyspreu cap a eixa mena d'expressió artística i popular. Crec que cal bastir ponts. La meua manera d'entendre les coses és sempre en xarxa, per això el Consorci de Museus està funcionant bé, perquè, justament, la pròpia lògica amb la qual es va constituir va ser com una xarxa que vertebra a través de la cúpula tot el territori i en el qual participa la Generalitat. De manera que, l'obrir-nos a aspectes de la creació que no havien sigut degudament atesos en àmbits museístics va ser un atreviment per part nostra, però a mi no m'espanten les proves i experiments, i em sembla que el món no avança si no es té la gosadia de fer proves. Hi ha coses que poden eixir millor i coses que poden eixir pitjor, però, en qualsevol cas, s'aprén dels èxits i dels fracassos. Posar en contacte les Falles ha sigut un cas d'èxit, perquè ens obrim a una part de la ciutadania que no contemplava l'experiència contemporània. I, d'altra banda, a les persones que tenen una certa proximitat amb les experiències artístiques contemporànies, les vinculem amb el món faller des d'un altre punt de vista i, a més, el fem sempre d'una forma participativa.
T'ha sorprés l'impacte positiu que ha tingut el cas d'Okuda a la ciutat de València?
La veritat és que sí. El cas d' Okuda va ser una experiència que, segurament, tardarà a repetir-se, perquè són fórmules que no se sap molt bé com succeeixen i funcionen. Mai pensàrem que anara a tindre eixa resposta tan enorme per part del públic. En les dades de visitants que tenim, es posa de manifest que a la ciutat de València, i la Comunitat Valenciana, hi ha fam de cultura i que quan al públic se li ofereixen propostes interessants, respon i que passa per damunt de qualsevol complex que puga existir, com quan diuen que a la gent no li agrada la cultura o que no entén l'art contemporani. Quan la gent troba vies d'accés, sap perfectament identificar allò amb el que se sent representada o a gust. I la veritat és que en el Centre del Carme, en aquests tres anys i mig s'ha aconseguit un canvi quant a la forma en la qual el públic es relaciona amb aquest espai que per a nosaltres és també el tub d'assaig que posem en pràctica per a després poder dur a terme projectes en altres centres i museus en els quals col·laborem.'El cas d' Okuda va ser una experiència que, segurament, tardarà a repetir-se, perquè són fórmules que no se sap molt bé com succeeixen i funcionen. Mai pensàrem que anara a tindre eixa resposta tan enorme per part del públic.'
L'Espai de Telles és un exemple clar, un espai destinat a bebés de zero a tres anys i les seues famílies que obrim en 2017 com a projecte pilot. Era el primer espai permanent que s'obria en un museu centre d'art espanyol destinat a bebés de zero a tres anys. Això és una aposta clara per fer que la cultura siga inclusiva i que els museus siguen acollidors. I no és un espai simplement per a estar, és un espai d'aprenentatge, de motricitat, de creixement i de gaudi, perquè cal no oblidar-se que la cultura té una part de gaudi i que si la gent no gaudeix és molt difícil que se senta còmoda i que se senta atreta.
'L'Espai de Telles és un exemple clar, un espai destinat a bebés de zero a tres anys i les seues famílies que obrim en 2017 com a projecte pilot. Era el primer espai permanent que s'obria en un museu centre d'art espanyol destinat a bebés de zero a tres anys.'
Consideres que els museus no reben prou finançament per a poder dur a terme totes les exposicions?
En aquest moment, sincerament nosaltres tenim un pressupost. Els diners sempre és il·limitat, com més tens més pots fer. Però d'altra banda, el nostre problema no és de pressupost sinó de falta de personal. Tenim una severa escassetat de personal, en aquest moment solament hi ha deu persones treballant en el Centre del Carme. I el nostre volum d'activitat està a la vista: com ha crescut exponencialment i com ha respost el públic a aquesta oferta. Per tant, estem fent un treball encertat i que connecta amb la necessitat de la ciutadania, però és molt difícil poder mantindre aquest volum d'activitat i aquesta qualitat en el servei que prestem si no tenim un increment de personal. Amb deu persones, per a aquest volum d'activitat, no és possible continuar treballant.'Hem donat amb un model que connecta bé amb la ciutadania i amb els desitjos de consum cultural que tenen. '
Un dels secrets del Centre del Carme han sigut els tallers dins dels claustres, que han tingut molt bon acolliment. Quan poseu en marxa una activitat com aquesta penseu que tindrà tal impacte en la gent?
La veritat és que la resposta del públic sempre és un misteri, no hi ha una fórmula d'èxit que et garantisca el que pot succeir. Sí que és cert que crec que hem donat amb un model que connecta bé amb la ciutadania i amb els desitjos de consum cultural que tenen. Llavors, hi ha hagut proves, com el cicle de cinema que vam fer aquest estiu i que va funcionar fenomenal, molt per damunt de les nostres expectatives. Ara estem preparant per al mes de desembre un cicle de cinema nou, que es titula 'Cures' entre el capitalisme i el patriarcat, una temàtica més compromesa, però també molt interessant. S'abordarà durant 15 sessions a la sala Dormitori del Centre del Carme i serà una aposta per a continuar aprofundint en eixes experiències que donen al públic oportunitats d'accedir a continguts que no són habituals perquè, evidentment, nosaltres no programarem un cicle de cinema comercial, no entrem en eixa categoria. Programarem sempre treballs que estan en l'àmbit de l'experimentació o del pensament. De fet, fins i tot el cicle de cinema d'aquest estiu era de comèdia, però eren comèdies que pràcticament no s'havien vist a Espanya i que estaven perfectament filades per a generar un relat que mostrava de què riuen a Europa, com és l'humor europeu i ajudar amb això també a la construcció d'aqueixa imatge.'Tenim molt clar que som un servei públic i que la nostra prestació és la de contribuir a enriquir culturalment la Comunitat Valenciana..'
Creus que us heu obert a públics que, de normal, no acudirien al Centre del Carme?
Cal acabar amb els complexos i acabar amb les barreres, en tots els sentits i en totes les direccions. Hem de treballar tenint com a prioritat el servei públic, la qualitat de l'oferta i la programació i en les necessitats de diferents tipus de públic. La clau en nosaltres està en el fet que no treballem només per a especialistes, sinó que treballem per al públic en general. I en aquest sentit, tenim molt clar que som un servei públic i que la nostra prestació és la de contribuir a enriquir culturalment la Comunitat Valenciana. Les Falles és un d'ells, la música, les arts escèniques de xicotet format, però també el pensament a través de qüestions jurídiques o d'arquitectura, o literatura... És a dir, tots eixos camps que tenen a veure amb la cultura contemporània. Estem sent fidels al nostre full de ruta, jo estic sent fidel al projecte que vaig concursar ací i que contemplava tot eixe tipus d'aspectes. Fem un programa, Altaveu, que va dirigit a visibilitzar projectes d'inclusió i cohesió social, perquè hi ha un munt d'iniciatives socials que estan treballant-se des de l'àmbit civil que queden reduïdes als seus guetos d'actuació, però que no cobren una forma pública i que no reben el reconeixement que mereixen a pesar que siguen transcendents i importants.'Fem un programa, Altaveu, que va dirigit a visibilitzar projectes d'inclusió i cohesió social, perquè hi ha un munt d'iniciatives socials que estan treballant-se des de l'àmbit civil.'
Treballem d'una forma horitzontal, ens agrada teixir xarxes, ens agrada eixe mestissatge i creiem que qualsevol que ve de fora pot tindre una idea tan bona o millor que la nostra. Per tant, el no situar-nos en un pedestal inaccessible, ens fa ser molt receptius al que està succeint al carrer, i connectem ràpidament i fàcilment amb propostes que arriben de festivals o de productors culturals independents o de persones que tenen propostes interessants i que es canalitzen fàcilment a través del Centre del Carme i del Consorci de Museus.
D'altra banda, generem tota una bateria de convocatòries públiques que possibilita i garanteix la igualtat d'oportunitats, la democratització en l'accés i la transparència en la gestió de la institució. Això fa que, a més, donem joc a artistes joves que intervinguem en el propi Centre del Carme, però també en col·legis i en centres ocupacionals, per tant, parem atenció a persones en risc d'exclusió o amb malalties mentals o amb diferents tipologies. Tot això fa que estiguem pensant que de debò la cultura és útil, que és una eina de transformació social que millora la vida de la gent.
Nosaltres, per exemple, l'any que ve ens hem compromés amb l'Emergència Climàtica. Hem posat ja en la façana de l'edifici una pancarta, que és com un element visible i és un crit d'atenció. Farem una auditoria mediambiental per a comprovar quin és el nostre funcionament i en què podem millorar. Per exemple, ja no utilitzem botelles de plàstic, sinó pitxers de cristall. Això és un xicotet gest, però la veritat és que els xicotets gestos canvien el món. Perquè el xicotet gest de milions de persones són milions de repercussions que té el planeta. Al final, amb independència de quin siga la teua ideologia, les teues creences religioses, la teua orientació sexual, la teua posició en el món, és igual, l'impacte del medi ambient i l'emergència climàtica en la qual ens trobem ens afectarà a tots per igual.
Recordes algun cas en el qual algun visitant t'haja agraït personalment tot el que feu?
Hi ha gent que està manifestant que està gaudint d'aquesta mena de programes, perquè, justament, qui més necessita apoderar-se i guanyar en autoestima són les persones que més dificultats tenen per a incorporar-se a les dinàmiques de la societat. De manera que és ací on hem de fer el major esforç possible, i no és la nostra competència directa, evidentment, però també creiem que la cultura és un pont més pel qual les persones poden accedir a la normalització social. Llavors, treballar en aqueix terreny ha fet que entrem en contacte amb diferents col·lectius i que nombroses persones vengen a participar dels nostres projectes. Jo m'involucre sempre en el que puc i, en les trobades que han tingut lloc en el Centre del Carme però també en alguns centres escolars als quals hem anat justament per a trencar eixes barreres i donar oportunitats al fet que persones que estiguen en centres ocupacionals puguen impartir tallers en col·legis a xiquets i trencar eixa barrera que existeix amb les persones que tenen una determinada diversitat.'Jo m'involucre sempre en el que puc i, en les trobades que han tingut lloc en el Centre del Carme però també en alguns centres escolars als quals hem anat justament per a trencar eixes barreres i donar oportunitats al fet que persones que estiguen en centres ocupacionals puguen impartir tallers en col·legis a xiquets i trencar eixa barrera que existeix amb les persones que tenen una determinada diversitat.'
Això és gratificant, però, sobretot, l'important és que a ells els apodera i els ajuda a seguir avant. Al final, el món es construeix de persones, i ací ningú està de més i ningú ha de sentir-se que està de més. Però tots hem de ser capaços de sumar als altres.
Com veus el futur del Centre del Carme d'ací a uns quants anys?
El fonamental és que continuem aprofundint en el camí que hem marcat. Seria meravellós aconseguir que en el Centre del Carme es rehabilitaren els 4000 metres quadrats que estan pendents de rehabilitació, perquè això ens permetria desenvolupar molts més programes educatius i culturals. Hi ha un element crucial que a vegades és invisible però que és clarificador: quan vaig arribar al Carme es destinava al Consorci de Museus 10.000 euros de pressupost per a educació. Des de 2018, es destina a l'any un milió d'euros a educació. Un pot dir que vol fer una cosa, però el que un vol o no vol fer es demostra amb accions concretes. I el pressupost és el que avala el poder o no poder fer coses. Nosaltres, en 2018, vam obtindre un increment important de pressupost. Es va duplicar el pressupost que aporta la Conselleria de Cultura de la Generalitat al Consorci de Museus, que és qui aporta la part principal del pressupost, i passem de dos milions a quatre milions de pressupost. Eixe increment va ser destinat directament i íntegrament a exposicions, a activitats culturals, a mediació cultural, a educació... I l'impacte ha sigut exponencial, evidentment, perquè tot el nostre increment de pressupost va també relacionat amb l'increment d'activitat i amb l'increment de visitants.Al final, el pressupost, lògicament, importa. El que ocorre és que nosaltres hem arribat a un punt en el qual sense més personal, serà difícil que puguem millorar. De manera que en una situació ideal imagine aquesta institució dotada de personal quant a nombre de treballadors, la qual cosa també ofereix oportunitats a persones que estan formades i que estan preparades i que estan disposades per a poder desenvolupar-se professionalment amb èxit i amb coneixements. Per tant, seríem també un motor econòmic que permetria traure de l'atur a algunes persones que mereixen estar en actiu. Imagine aquest espai afermant-se en l'ideari col·lectiu de la ciutat convertint-se, com ja és, en un espai de referència a l'hora de rebre visites d'estrangers i de turistes, i, sobretot, prestant un servei de proximitat i normalització de la funció de la cultura, incorporant-lo a la vida quotidiana de la gent. Això és alguna cosa que ja està succeint però crec que ens queda molt camí per a aconseguir que això millore i s'estenga a nombroses famílies i capes de la societat.
Segueix la segona part de l'entrevista: "Posar en contacte l'art amb les Falles ha sigut un cas d'èxit"